"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

divendres, 6 de maig del 2011

PROJECTE "Treu la LLENGUA"

Comencem a gestar un nou projecte de llenguatge al 1r cicle d'Educació Infantil. Us convidem a llegir les bases de treball del projecte que iniciarem perquè aquest projecte és un projecte de futur i perquè el bon treball del llenguatge beneficia i afecta a tota l'escola.
Us presentem els apartats d'introducció i fonaments teòrics sobre els quals les companyes de la Llar d'Infants desenvoluparan el Projecte + Llengua.

INTRODUCCIÓ

Un aspecte bàsic en el desenvolupament humà és el llenguatge. Ens identifica com a persones, és transmissor dels nostres pensaments i afecta a les nostres relacions amb els altres.

L’evolució del llenguatge va relacionada amb la maduresa de la persona per tant és important acompanyar i estimular positivament aquest procés.

L’escola és el lloc idoni per desenvolupar de manera social i compartida el llenguatge. Perquè és un lloc d’interacció i de pensament continuat.

La funció del llenguatge és capacitat d’actuar sobre la realitat, posar noms , categoritzar, relacionar, temporalitzar, enraonar i conèixer millor l’entorn.

La llengua oral és el principal vehicle de transmissió de coneixements.

Per tant:
·        Preparar als alumnes perquè desenvolupin competències comunicatives i lingüístiques per ser persones i per comunicar-se correctament.
·        Per aconseguir-ho cal desenvolupar aspectes intel·lectuals, afectius i socials, per formar parlants plurilingües i interculturals mitjançant el domini de les competències comunicatives audiovisuals i digitals.
·        Tot l’entorn pot ajudar a potenciar el desenvolupament de les capacitats comunicatives de l’alumnat. En el cas dels alumnes de 0 a 3 anys el principal entorn serà la família però la llar d’infants és el segon context d’influència en els nens i nenes.


FONAMENTS TEÒRICS

Aquesta cita de Yolanda Reyes (1998) ens ajuda a entendre millor la nostra aposta per aquesta experiència:

“Els nens es mengen els llibres i així van provant el món”
Que adaptada al 1r cicle d’infantil seria:
“Els nens aprenen a parlar i escoltar per anar provant el món”

La psicolingüística analitza com influeixen els elements socials en l’adquisició de la llengua, en el procés d’adquisició del llenguatge també intervenen elements afectius molt positius que activen l’atenció, la percepció i la memòria . La potenciació d’aquests aspectes preliminars garanteixen una millora en l’aprenentatge de la llengua.
El projecte s'argumenta en els principis bàsics de la concepció constructivista en l'educació. Els plantejaments incorporats al projecte són:

• Parlar, entendre i escoltar són activitats individuals però també col·lectives i per tant socials.
• L'entorn escolar ha de facilitar recursos per a fer natural i propera l'activitat d’aprenentage de la llengua.
• L'alumne ha de ser actiu, protagonista i autònom en l'activitat. Per això hem planificar, organitzar, controlar, revisar i millorar tot aquest procés.
César Coll(1995) un dels principals representants de la concepció constructivista en l'educació afirma:

" En una lògica constructivista és la persona globalment entesa la qual aprèn, i aquest aprenentatge repercuteix també globalment en la persona, en el que sap i en la seva forma de veure's i de relacionar-se amb els altres "
És bàsic el concepte d’aprenetatge significatiu o sigui que l’activitat conjunta d’E/A s’estableixi en un context a l’abast de l’alumne i que l’alumne sigui capaç de crear vincles de lligam entre els continguts escolars i els esquemes de coneixement que ja disposa. En tota aquesta activitat hi ha un component psicosocial importantíssim, si el context d’interacció professor/alumne és bàsic també ho seran tots aquells components afectius i motivacionals que contribuiran a potenciar un context favorable i productiu.

Però en aquest esquema també hi podem afegir part de la teoria sociocultural del desenvolupament de l’aprenentatge. Un dels seus plantejaments claus és que el procés de construcció de significats es porta a terme en l’activitat conjunta amb els altres. Aquesta activitat conjunta permet construir significats, i compartir-los amb les persones que participen en la construcció. El que l’alumne acaba construint, està en funció de d’allò construït conjuntament i de la manera en com s’ha construït.


L’escola ha de conèixer l’alumne, el seu punt de partida, perquè l’adquisició de nous coneixements  sigui significativa i funcional. El pare ha de conèixer les expectatives reals del seu fill, el seu punt de partida, els seus interessos i les capacitats per a les que està més dotat i des de la pedagogia de l’èxit estimular el treball que desenvolupa i el que suposa un desenvolupament integral de la persona des de tots els àmbits.

L’aprenentatge de l’alumne no depèn només del comportament del professor i de la metodologia de l’ensenyament utilitzada (professor-producte i eficàcia docent), sinó de què aporta el propi alumne al procés d’aprenentatge, coneixements, capacitats, destreses prèvies, percepció de l’escola, del professor, de les seves actuacions, expectatives i actituds davant l’ensenyament, l’escola i el professor, motivacions, interessos, creences i atribucions.

L’aprenentatge significatiu és un dels grans fonaments de la concepció constructivista en les activitat d’ensenyament/aprenentatge . El terme aprenentatge significatiu fou introduït per David Ausubel (1963, 1968) i es contraposa a aprenentatge memorístic. Per tal que hi hagi aprenentatge significatiu s’ha d’atribuir un significat a un nou contingut. Hi ha d’haver:
  • Assimilació: Vol dir que s’ha d’enganxar a les idees prèvies de l’alumne (coneixement previ que actua com ancoratge).
  • Acomodació: Dintre les estructures mentals.
L’aprenentatge significatiu és la base de nous aprenentatges significatius i depèn en molts casos del context i dels materials utilitzats en les activitats. Per això es important saber que hi ha un jerarquia de context a l’hora d’aprendre, que no sempre podrem gestionar però que està bé que sapiguem. Un context es pot ordenar de més a menys significatiu:
-          un espai proper on hi ha elements naturals que s’estan treballant. Un exemple seria treballar la tardor en un jardí.
-          un espai on portem elements propers a l’intenció de l’aprenentatge. Un exemple seria portar fulles a l’aula per parlar de la tardor.
-          un espai on mostrem elements visuals o multimèdia relacionats amb l’aprenentatge. Una mostra seria mostrar un vídeo o fotos de la tardor.
-          un espai on mostrem elements simbòlics relacionats amb l’aprenentatge. Un exemple seria mostrar dibuixos de la tardor.


Consciència fonològica

De cara a ajudar a tots els seus alumnes a desenvolupar la consciència fonològica, els mestres han de conèixer aspectes bàsics de l’estructura del llenguatge, especialment sobre fonologia. Fonologia és l’estudi de les regles que, inconscientment, regulen la producció dels sons de la parla. En contrast,
fonètica és l’estudi de la forma com s’articulen aquests sons de la parla i fònic és el sistema mitjançant el qual símbols representen els sons en un sistema d’escriptura alfabètica.
La importància de treballar de 0 a 3 anys és per:
  • Discriminació-identificació de sons
  • Abundància de lèxic
  • Comprensió del context
  • Facilitat per la producció de fonemes
  • Prevenir possibles dificultats en el procés fonològic
  • Percepció dels sons de tots els fonemes
  • Donar significació a les paraules

Si voleu saber més, en aquest espai hi trobareu molts recursos de consciència fonològica:
Atentament,
Maite Escribano
Adelina Freixinet
Pere Travesset
Joan Pifarré

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada