"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dijous, 12 de gener de 2017

EDITOR DE NÚVOLS DE PARAULES

He provat aquest editor de núvols de paraules online, Tagul, i hi ha una bona varietat de formes i tipografies per combinar. Us deixo un exemple del que es pot arribar a fer i l'enllaç a sota.



FONT: https://tagul.com/create

diumenge, 8 de gener de 2017

9 RECOMANACIONS PER L'ÚS DE MÒBIL A L'AULA

El Consell Escolar de Catalunya ha establert els fonaments per l’entrada dels mòbils i les tauletes a les aules. En ple debat sobre la idoneïtat de la seva utilització en escoles i instituts, i coincidint amb la celebració del Mobile World Congress a Barcelona, aquest organisme va aprovar ahir el document Les tecnologies mòbils als centres educatius, que reconeix la “necessitat” de fer “un bon ús d’aquests dispositius dins els centres educatius de manera que se n’aprofiti al màxim el potencial”. Fins ara el sistema educatiu havia estat aliè a l’impacte vertiginós de la tecnologia mòbil en tots els àmbits de la vida. Segons el Consell Escolar ho ha de deixar de ser i assumir el repte, amb esperit constructiu, d’incorporar els mòbils a les aules, comptant pautes clares per als alumnes.

El document aprovat pel ple del Consell s’interpreta com la llum verda a l’ús dels mòbils a classe, i compta amb orientacions per a què els centres evitin controvèrsies derivades de la utilització d’aquests dispositius, com les situacions vulneració de la intimitat. “Aporta elements de reflexió que puguin ser d’utilitat a la comunitat educativa a l’hora de bastir solucions adequades als reptes que planteja la ubiqüitat de les tecnologies mòbils als centres educatius”, constata el text sortit del ple, que a més considera els mòbils per assolir les competències digitals marcades per la Generalitat.

El Consell recull també alguns exemples d’experiències que ja han donat resultats positius. El document es pot consultar sencer aquí. En aquest article sintetitzem les 9 orientacions que posen a disposició dels centres.

1. Pautes clares. El consell recomana que els centres estableixin pautes clares i factibles, si pot ser comptant amb la participació dels alumnes. “L’alt potencial educatiu dels mòbils ha de ser encarrilat positivament […] i evitar que esdevingui un àmbit de confrontació entre alumnes i professors”, constata el text, que insisteix que la visió dels centres ha de ser sempre “adaptable i proactiva”.

2. Preveure la comunicació immediata. L’ús creixent dels mòbils, sobretot des que es poden connectar a internet, comporta que els seus usuaris esperin sempre respostes immediates en la seva interacció amb altres persones. Això el centre ho ha de preveure, segons el document. “Molts pares poden pensar que els seus fills o ells mateixos són vulnerables si no disposen de la possibilitat de comunicar-se”, valora el text. En aquest sentit, no dóna llum verda a una comunicació ilimitada entre pares i fills, però sí que alerta que s’ha gestionar aquesta possibilitat dins les normes de convivència del centre.

3. Fugir de l’immobilisme. Es recomana no instal·lar-se en una visió estàtica de l’educació, que sigui aliena al “potencial de les tecnologies mòbils”. Cal “afrontar de manera decidida i positiva aquest fet”, constata el text, perquè si no es pot contribuir a eixamplar la distància entre la realitat de l’alumne i la del sistema educatiu.

4. Participació de les famílies. En l’equació que permeti l’entrada dels mòbils a l’aula hi ha d’haver les famílies. “Es poden fer alumnes i famílies partícips de les normes d’ús dels dispositius mòbils com a part de les normes de convivència del centre”, recull el text. De fet, recorda que la llei d’educació de Catalunya ja preveu que s’ha de potenciar la participació de les famílies a través de la carta de compromís educatiu.

5. Protocols de prevenció de riscos. Per no sacsejar la convivència als centres, el Consell recomana normes d’organització i funcionament que posin especial atenció en el ciberassetjament o la vulneració del dret a la intimitat. Així, recorda que Ensenyament ja ha facilitat instruments per a la reflexió als grups-classe i protocols per als casos més greus.

6. El projecte educatiu. El Consell Escolar proposa que la tecnologia mòbil quedi reflectida als projectes educatius i altres documents dels centres. “Saber utilitzar responsablement els dispositius digitals és alhora un contingut curricular i una competència, de la qual no es pot privar l’alumnat”.

7. Diàleg amb els alumnes. La incorporació dels dispositius mòbils és “una oportunitat única”, segons el text, “de presentar orientacions sobre el seu bon ús i articular la conversa d’alumnes i professors sobre aquest tema”. Els alumnes han de ser conscients de quin ha de ser l’ús permès dels mòbils, però a la vegada es recomana que siguin partícips de la configuració de les pautes.

8. Els professors, exemples. Com en tantes altres actuacions, els professors han de ser l’exemple dels alumnes en l’ús de la tecnologia mòbil. L’ús que en facin els docents ha de ser “coherent” amb les normes de convivència.

9. Garantir l’equitat. En aquest últim punt, el consell reflexiona sobre el canvi en les relacions entre els professors, els seus alumnes i les famílies. De la interacció únicament presencial s’està evolucionant cap al digital, aquest és un fet que constata el consell. Però en aquesta transició vol deixar clar que s’ha de garantir l’equitat.

FONT:  Diari d'educació

dimecres, 7 de desembre de 2016

COM APRENEM?

Aquesta il·lustració que navega per la xarxa és molt representativa i pot ajudar a fer un bon debat.

dilluns, 28 de novembre de 2016

QUI SÓN ELS PLUSVÀLIDS?

El passat dilluns 28 de novembre el diari Segre va publicar la carta d'opinió sobre els PLUSVÀLIDS i el 2 de desembre també ho va fer el diari El Periòdico de Catalunya.

DIGNIFIQUEM ELS PLUSVÀLIDS 

Qui són els plusvàlids? La resposta la vaig trobar en una escola de Lleida on els alumnes d’infantil i primària fan filosofia. Aquells alumnes i el seus mestres s’havien preguntat per l’origen de paraules com subnormal (per sota del normal), deficient (que presenta imperfeccions), discapacitat ( sense capacitat) i minusvàlid. Totes elles paraules de to i connotació etimològica  negativa que serveixen per designar a persones amb dificultats de tipus físic, sensorial o psíquic. Els mateixos nens i nenes en saber que “minus” válid volia dir menys vàlid s’indignaven pensant en la poca sensibilitat del terme i en la seva implantació social i administrativa. Alguns d’ells van exposar els esforços sobrehumans que fan parents o amistats que tenen aquestes dificultats. També molts d’ells van recordar l’enorme esforç extra que havien de fer quan es trencaven un braç o quan tenien mal a la cama i portaven crosses. Deien que era duríssim i que hi ha persones que viuen així tots els dies sense possibilitat de millorar. Fins i tot comentaven sorpresos el repte diari que tenen les persones cegues i com se’n surten. Per això en honor a totes aquestes grans i increïbles persones que ens donen una lliçó de superació diària els alumnes van decidir que mai més es dirigirien a ells com a minusvàlids sinó com a plusvàlids. Una paraula que no existeix però que l’haurem d’anar dotant de contingut i acceptació social. Nens i nenes de 10 i 11 anys que demostren la teoria del pedagog Francesco Tonucci que ens convida a escoltar la seva veu natural i clara que va a l'essència. No em digueu que no seria una gran idea utilitzar un llenguatge positiu per tot aquest col·lectiu de plusvàlids. Ens hi ajudeu? #plusvalids
Atentament,
Joan Pifarré Vidal


divendres, 18 de novembre de 2016

EL CENTRE DE TOT PLEGAT

Aquesta setmana el diari digital Hola Lleida ha publicat l'article EL CENTRE DE TOT PLEGAT al seu espai web. Us convido a fer-ne una lectura:


Moltes famílies s’han animat a cultivar un petit hort urbà a casa, algunes escoles fan l’espai de l’hort per treballar coneixements de medi natural d’una manera vivencial i significativa.
L’agrocultura torna i torna perquè és part del nostre origen. Avui dedicaré l’espai de Filosofia de pagès a explicar quan l’agricultura era el centre de tot.
Queeeeeè?… Direu, com pot ser? Doncs sí, en un moment de la història i en un temps de molt creixement cultural i tecnològic tot allò important estava relacionat amb l’agricultura. Estem parlant de l’antic Egipte. L’organització quotidiana de les persones, els oficis, la tecnologia, els estudis matemàtics, l’economia, l’astronomia,… tot girava al voltant de l’agricultura com a centre d’interès de tota una gran civilització.
Imagineu com era d’important que utilitzaven l’escriptura per organitzar els recursos agraris, la geometria per calcular els desnivells de les séquies i mesurar superfícies de terrenys i l’astronomia per preveure les crescudes del riu Nil a partir de calendaris i així poder organitzar els treballs agrícoles.
La ciutat d’Alexandria, a Egipte, va arribar a ser el centre cultural i tecnològic .... PER SEGUIR ANEU A HOLA LLEIDA

diumenge, 23 d’octubre de 2016

MANUALITATS DE TARDOR

Antigament les persones feien manualitats amb els materials que tenien més a l'abast. Presentem idees originals per fer amb fulles seques, un material que podem trobar amb facilitat aquesta tardor. Us animem a fer alguna de les següents propostes.



dijous, 20 d’octubre de 2016

ASTRAL

Resultat d'imatges de ASTRALAstral és un documental dirigit pel conegut periodista, presentador i guionista de televisió Jordi Évole. Aquest documental ens explica la història d'un veler de luxe que va acabar convertint-se en un vaixell de salvament marítim per als refugiats que intenten creuar el mar Mediterrani a la recerca d'un futur millor en el continent europeu.

Per a Jordi Évole aquest documental és molt especial ja que és la primera vegada que el periodista porti a la gran pantalla un dels seus treballs, a més tot el pressupost recaptat amb les entrades serà íntegrament destinat a Proactiva Open Arms, ONG amb la qual Évole col·labora des de fa temps.


dissabte, 15 d’octubre de 2016

QUÈ VOL DIR CÓRRER COM UNA NENA?

Aquest vídeo que ha compartit un company educador, el Pere, ens ajudarà a treballar el concepte de gènere per trencar prejudicis... Què vol dir córrer com una nena? Ho podeu fer servir per reflexionar a casa o a l'escola.