"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dissabte, 31 de març del 2012

RECURSOS MATEMÀTICS

A la web de l'educat XARXA DOCENT he trobat una proposta de recursos matemàtics, es tracta de "Toomates Portable" la versió descarregable de tota la web www.toomates.net amb totes les seves funcionalitats i tots els seus materials didàctics.
El programa que baixareu es pot executar sense necessitat d'internet en un llapis de memòria. En total ocupa 1200 Mb de materials didàctics.

Teniu més informació a: http://www.toomates.net?a=6662

I les instruccions d'ús a: http://www.toomates.net/portable/instruccions_portable.htm

divendres, 30 de març del 2012

Un repte... relaxar-vos 2 minuts!

A veure si podeu superar el joc que ens envia l'amic Francesc. Es tracta d'una web que ens proposa relaxar-nos durant 2 minuts, si toquem el ratolí o fem alguna activitat a l'ordinador torna a posar el comptador a zero.


Us atreviu a provar? cliqueu aquí



dimarts, 27 de març del 2012

CARTA D'UNA FILLA A TOTS ELS PARES DEL MÓN

Aquest escrit fa temps que roda pel món ja l'havia llegit en una altra ocasió i m'ha agradat tornar a rellegir-lo. Diu així:

- No em donis tot el que et demano.
- A vegades només demano quan només puc rebre.
- Estima’m i diga-m’ho!
- A mi m’agrada sentir-t’ho dir, encara que tu pensis que no és necessari.
- No em cridis.
- Et respecto menys quan tu no ho fas. I m’ensenyes a cridar a mi també i jo no ho vull fer.
- Tracta’m amb amabilitat i cordialitat de la mateixa manera que ho fas amb els teus amics.
- Que siguem família no significa que no puguem ser amics.
- Si faig alguna cosa malament, no em preguntis per què ho he fet.
- A vegades, ni jo mateix ho sé.
- No diguis mentides davant meu, ni em demanis que les digui per tu. Fas que perdi la fe en el que dius i em sento malament.
- Quan t’equivoques en alguna cosa, ho has d’admetre.
- Millorarà la meva opinió de tu si m’ensenyes a admetre també els meus errors.
- No em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans.
- Si em fas semblar millor que els altres, algú patirà (i si em fas semblar pitjor, qui patirà seré jo).
- Deixa’m fer les coses per mi mateix.
- Si tu ho fas per mi, no podré aprendre.
- No em donis sempre ordres.
- Si en comptes d’ordenar-me fer alguna cosa, m’ho demanes, ho faria més ràpid i més a gust.
- No canviïs d’opinió tantes vegades sobre el que haig de fer.
- Decideix-te i mantingues aquesta posició.
- Fes realitat les teves promeses, les bones i les dolentes.
- Si em promets un premi, dóna-me’l, però també si és un càstig.
- Intenta comprendre’m i ajudar-me.
- Quan t’expliqui un problema no em diguis: “això no té importància…” perquè per mi sí que en té.
- No em diguis que faci el que tu no fas.
- Jo aprendré i faré sempre el que tu facis, encara que no m’ho diguis. Però mai faré el que tu no dius i no fas.

dilluns, 26 de març del 2012

EDUCACIÓ CIUTADANA

Hi ha un conegut proverbi africà que diu:

"Cal tota la tribu per educar un nen"

L'educació no és responsabilitat exclusiva dels mestres, tots en certa manera eduquem. A casa, quan anem a un comerç, quan veiem les actuacions de personatges públics (polítiques, futbolistes, artistes,...), sempre tenim l'oportunitat de mostrar models positius o de reflexionar sobre altres models que no ho són. Deixo aquesta foto que em resulta entranyable per la seva senzillesa i alhora per la grandesa del contingut. Si algun dia aneu o passeu per Almacelles la podreu veure just a la façana de l'ajuntament.


divendres, 23 de març del 2012

ASSEMBLEA A LA FUSTERIA


Una història que m'envia la Carme, una companya d'infantil. En l'escola i en la vida estem immersos en mil relacions, aquesta narració ens aproxima a aquesta realitat i ens proposa una visió positiva en l'aspecte de convivència.

Diuen que a la fusteria hi va haver una vegada una estranya assemblea. Va ser una reunió de eines per arreglar les seves diferències. El martell va exercir la presidència, però l’assemblea li va notificar que havia de renunciar.
¿La causa?
Resulta que era massa sorollós. El martell va acceptar la seva culpa, però va demanar que també fos expulsat el cargol; va dir que calia donar-li moltes voltes perquè servís d'alguna cosa.Davant l'atac, el cargol va acceptar també, però al seu torn va demanar l'expulsió de la llima. Va fer veure que era molt aspra en el seu tracte i sempre tenia friccions amb els altres.I la llima va estar d’acord, a condició que fos expulsat el metre que sempre se la passava mesurant als altres segons la seva mida, com si fos l’únic perfecte.
En això va entrar el fuster, es va posar el davantal i va iniciar seu treball. Va utilitzar el martell, la llima, el metro i el cargol. Finalment, la tosca fusta inicial es convertir en un bonic joc d'escacs.Quan la fusteria va quedar novament sola, la assemblea va reprendre la deliberació. Va ser llavors quan va prendre la paraula el xerrac, i va dir:"Senyors, ha quedat demostrat que tenim defectes, però el fuster treballa amb les nostres qualitats. Això és el que ens fa valuosos. Així que no pensem ja en els nostres punts dolents i nos en la utilitat dels nostres punts bons ".
L'assemblea va trobar llavors que el martell era fort, el cargol unia i donava força, la llima era especial per afinar i llimar asprors i van observar que el metre era precís i exacte.Es van sentir llavors un equip capaç de produir i fer coses de qualitat. Es van sentir orgullosos de les seves fortaleses i de treballar junts.Passa el mateix amb els éssers humans. Observeu i ho comprovareu. Quan en una empresa el personal cerca sovint defectes en els altres, la situació es torna tensa i negativa. En canvi, en tractar amb sinceritat i percebre els punts forts dels altres, és quan floreixen els millors assoliments humans.

És fàcil trobar defectes, qualsevol tonto pot fer-ho, però trobar qualitats, això és per als esperits superiors que són capaços d'inspirar tots els èxits humans.
Klerm

dimecres, 21 de març del 2012

EL COR TÉ CERVELL

Els educadors i educadores sabem del veritable poder de l'afectivitat. Annie Marquier, matemàtica i investigadora de la conciencia ens aproxima a nous coneixements científics que van en aquest sentit. Un presentem un interessant article de La Vanguardia que m'ha enviat el Nono Siles un educador que treballa a Andalusia i que té el cor al Perú.
Diu així:

Que el cor té cervell és una metàfora, no?
No. S'ha descobert que el cor amb un sistema nerviós independent i ben desenvolupat amb més de 40.000 neurones i una complexa i atapeïda xarxa de neurotransmissors, proteïnes i cèl · lules de suport.

És intel · ligent?
Gràcies a aquests circuits tan elaborats, sembla que el cor pot prendre decisions i passar a l'acció independentment del cervell, i que pot aprendre, recordar i fins i tot percebre. Hi ha quatre tipus de connexions que parteixen del cor i van cap al cervell del cap.Primera ...La comunicació neurològica mitjançant la transmissió d'impulsos nerviosos. El cor envia més informació al cervell de la que rep, és l'únic òrgan del cos amb aquesta propietat, i pot inhibir o activar determinades parts del cervell segons les circumstàncies.


Significa això que el cor pot influir en la nostra manera de pensar?
Pot influir en la nostra percepció de la realitat i per tant en les nostres reaccions.Segona connexió ...La informació bioquímica mitjançant hormones i neurotransmissors. És el cor el que produeix l'hormona ANF, la qual assegura l'equilibri general del cos: l'homeòstasi. Un dels seus efectes és inhibir la producció de l'hormona de l'estrès i produir i alliberar oxitocina, la que es coneix com a hormona de l'amor.Tercera ...La comunicació biofísica mitjançant ones de pressió. Sembla que a través del ritme cardíac i les seves variacions el cor envia missatges al cervell ia la resta del cos.Quarta ...La comunicació energètica: el camp electromagnètic del cor és el més potent de tots els òrgans del cos, 5.000 vegades més intens que el del cervell. I s'ha observat que canvia en funció de l'estat emocional. Quan tenim por, frustració o estrès es torna caòtic.


I s'ordena amb les emocions positives?
Sí I sabem que el camp magnètic del cor s'estén al voltant del cos entre dos i quatre metres, és a dir, que tots els que ens envolten reben la informació energètica continguda en el nostre cor.


A quines conclusions ens porten aquests descobriments?
El circuit del cervell del cor és el primer a tractar la informació que després passa pel cervell del cap. 


No serà aquest nou circuit un pas més en l'evolució humana?
Hi ha dues classes de variació de la freqüència cardíaca: una és harmoniosa, d'ones àmplies i regulars, i pren aquesta forma quan la persona té emocions i pensaments positius, elevats i generosos. L'altra és desordenada, amb ones incoherents.


Apareix amb les emocions negatives?
Sí, amb la por, la ira o la desconfiança. Però hi ha més: les ones cerebrals es sincronitzen amb aquestes variacions del ritme cardíac, és a dir, que el cor arrossega al capdavant. La conclusió és que l'amor del cor no és una emoció, és un estat de consciència intel · ligent....Ja veu, el cervell del cor activa en el cervell del cap centres superiors de percepció completament nous que interpreten la realitat sense recolzar-se en experiències passades. Aquest nou circuit no passa per les velles memòries, el seu coneixement és immediat, instantani, i per això, té una percepció exacta de la realitat.


Sembla ciència ficció.
Està demostrat que quan l'ésser humà utilitza el cervell del cor crea un estat de coherència biològic, tot s'harmonitza i funciona correctament, és una intel · ligència superior que s'activa a través de les emocions positives.Doncs sembla que ningú l'utilitzi ...És un potencial no activat, però comença a estar accessible per a un gran nombre de persones.


I com puc activar aquest circuit?
Cultivant les qualitats del cor: l'obertura cap al proïsme, l escoltar, la paciència, la cooperació, l'acceptació de les diferències, el coratge ...


¿Sants les 24 hores?
És la pràctica de pensaments i emocions positives. En essència, alliberar l'esperit de separació i dels tres mecanismes primaris: la por, el desig i l'ànsia de domini, mecanismes que estan ancorats profundament en l'ésser humà perquè ens han servit per sobreviure milions d'anys.


I com ens lliurem d'ells?
Prenent la posició de testimonis, observant els nostres pensaments i emocions sense jutjar-los, i escollint les emocions que ens poden fer sentir bé. Hem d'aprendre a confiar en la intuïció i reconèixer que el veritable origen de les nostres reaccions emocionals no està en el que passa a l'exterior, sinó dins nostre.Ja.Cultivi el silenci, contacti amb la natura, visqui períodes de soledat, mediti, contempli, cuidi el seu entorn vibratori, treballi en grup, visqui amb senzillesa. I pregunti al seu cor quan no sapigui què fer.

dilluns, 19 de març del 2012

EDUCAR EL TALENT

El filòsof i pedagog José Antonio Marina ens parla d'educació i talent. Ens proposa seguir sembrant talent a les escoles. Us deixem un resum de 5 minuts :


dissabte, 17 de març del 2012

RECURSOS: bancs de sons i tipus de lletres

En un curs de formació sobre moodle i recursos digitals hem descobert aquests espais Web amb tipologies de lletres per descarregar i arxius plens de sons per fer muntatges, jugar a l'aula de música o treballar l'estimulació del llenguatge amb els més petits. Us hem triat alguns enllaços interessants:

música clàssica organitzada per autors

tipus de lletres per descarregar

sons d'animals i altres

dijous, 15 de març del 2012

+ INTEL·LIGÈNCIA EMOCIONAL

El nostre company Gerard ens envia aquest interessant enllaç sobre intel·liència emocional. Hi trobareu un llibre en pdf per descarregar i vídeos amb conferències com aquesta:
"Educar amb intel·ligència emocional a la família"
Anant a la web podeu baixar-vos gratis el llibre "Com educar les emocions?", només cal anar a la Web:
I clicar a: accés al document original

dimarts, 13 de març del 2012

JOCS OBLIDATS

Una companya de l'escola, la Mavi, m'envia una notícia de La Vanguardia on parla d'actuacions que fan en diferents escoles per educar en el joc a l'hora del pati. Una d'elles és molt concreta "El dia sense futbol" , podeu llegir l'article complert a:


Us deixem una part de l'article on parla de jocs de tota la vida, jocs en perill d'extinció. Diu així:

Jocs oblidats?
Quan els nens juguen al carrer es creen grups diversos, de nois i noies de diferents edats. Uns aprenen d'altres. Així es transmeten els jocs. Però ara els nens juguen molt menys al seu aire, al carrer o la tradicional plaça del poble. Alguns jocs han quedat, doncs, alguna cosa oblidats. Agustí Olivares, professor del centre Thau, explica que el projecte educatiu que segueixen ha aportat noves alternatives de joc als alumnes:L'esbarjo no és només un lloc on els nens campen a plaer. També és un lloc on continuar la tasca educadora, coincideixen Agustí Olivares i Imma Marín. Els jocs aporten noves formes de relacionar-se amb els companys de classe, ensenyen normes, generen conflictes que cal aprendre a resoldre. "Alguns mestres creuen que no cal intervenir a l'hora del pati per garantir la llibertat, però no és cert. La llibertat en l'esbarjo es millora aportant elements de joc diversos i diferents espais on els alumnes puguin estar, no es tracta de dirigir , sinó d'acompanyar ", assenyala Marín.

Tazoz o 'patacons'

Divertir no és gens car. Les modernes videoconsoles Wii o els helicòpters teledirigits que aquesta passada Nadal es van posar de moda sobrepassen els 100 euros, i sí, són entretinguts. Un Tazo o Pataco fet amb un tros de cartró també ho pot ser. És el joc estrella entre els alumnes de primària del centre Thau, per exemple. Aquests estudiants han agafat baralles de cartes velles i les han dividit en terços. Les retallen i fan un Tazo quadrat. Dibuixant unes línies al terra del pati poden crear un camp on disparar els tazos. Una variant del joc inclou un tros de sola vella de sabata-nova també val-. Col · loquen els tazos al camp i els llancen. Guanya el que millor punteria té i més tazos encerta.

Xapes

Les tapes de les ampolles de refrescos poden servir de xapes. S'utilitzen de manera similar als tazos o patacots, encara que Olivares assegura que entre els seus alumnes triomfa la variant del "futbol-xapa". Els alumnes dibuixen un camp i disposen a les xapes com la seva fossin jugadors. Amb una bola de paper, per exemple, es fa la pilota de futbol.

Bales

Termes com tutela o guia són desconeguts per a molts nens d'avui dia. Olivares ha intentat introduir les bales entre els alumnes de primer curs, però creu que funcionaran millor amb alumnes més grans.

Indiacas

Un altre joguina que els alumnes poden fabricar per si sols. Amb cartró, paper, cinta adhesiva i altres materials es construeix aquesta espècie de cilindre, amb la base més ample i pesant i tires a la part superior. Les indiacas es llancen cap amunt i els nens han de agafar-les. També es juga donant-los cops amb el peu.

Xarranca o sambori

Amb un guix es dibuixen a terra 10 quadrats amb nombres dins. Cal llançar una pedra a cada quadrat, seguint l'ordre dels números, i completar la figura saltant a peu coix sense caure en la casella on hi ha la pedra.

Cordes i gomes

La corda o corda permet jugar en solitari o en grup, amb dos nens que la mouen i altres que van saltant. En general es canta una cançó mentre es salta. Les gomes són diferents, es col · loquen a l'alçada dels turmells i cal saltar entre elles.

diumenge, 11 de març del 2012

ACOMPANYAMENT


Moltes vegades al voltant del rol dels educadors es parla de modelatge, de bon acompanyament. Si ens preguntem que vol dir el bon acompanyament educatiu segurament ens costarà explicar-ho, en aquests casos sempre va bé recórrer a històries senzilles. Aquesta diu així:

Al Parc Natural de La Mitjana de Lleida hi ha una interessant reserva natural, és un espai que ara fa temps la ciutat va recuperar i va adequar per passejar i per visitar aquesta zona plena de boscos de ribera. El riu Segre obre diversos ramals i per connectar les diferents illes que es creen(mitjanes) hi ha uns ponts amb estructura de ferro i fusta. N’hi ha un de molt especial, el pont gran que travessa el principal corrent del riu. És un pont llarg i té forma de lletra ema (m), per les dues bandes de pont hi ha un accés en rampa que té una bona i llarga pendent.
Bé , ja estem situats en el context. I va ser abans d’arribar al pont que hi havia un jove pare acompanyant a la seva filla de 6 anys, la nena anava amb bicicleta, el pare corrent. La nena a la distància va advertir al pare:
-Pare, hi ha una pujada molt forta.
- Si, filla però ho has d’intentar, confia i pedala amb força. Jo t’acompanyo!
I així va ser, la nena va pedalar amb energia i va anar pujant la rampa, faltava poc per arribar i les cames començaven a girar lentament, semblava talment com si s’anessin encongint. El pare estava atent a tota la situació, tens, actiu però no va fer res va seguir a l’aguait.
-Pare, no sé si podré.
-Falta poc, falta poc, ànim, força!- Va dir el pare.
Quan a dos metres del final de la pendent va veure que realment no podria arribar li va posar la mà a l’esquena i li va fer un acompanyament fins a dalt, només aquells dos metres, només aquella empenta final. I abans d’arribar a dalt va dir:
-Molt bé ho has aconseguit, ets genial!
-Si, si ho he aconseguit! –Va dir la nena.
Senzilla la història, oi? No la va acompanyar tot el camí, no va crear dependència, va generar seguretat, va exigir esforç, va fer un copet en el moment oportú sense tenir cap mèrit en la victòria. Regalant aquella sensació de conquesta a la seva filla. Segurament que quan la nena es tornés a enfrontar a aquell pont l’experiència comptaria al seu favor i pensaria:
-Jo ja el vaig pujar aquest pont.
I així pont a pont. Aquesta és la nostra santa feina, acompanyar als alumnes com un bon pare o mare que no ho dóna tot per fet. Acompanyar amb eines senzilles, cuidant molt el llenguatge, amb proximitat, donant confiança, demanant la justa exigència i esforç, acompanyant cada petita victòria amb el reforç positiu... i si no surt Sant tornem-hi, sense decaure i tornant a agafar forces.

dissabte, 10 de març del 2012

WEB EDUQUEM CAMINANT


Hem creat aquesta web amb la intenció de presentar recursos i enllaços interessants de manera centralitzada i especialitzada. Entenem el llenguatge com una àrea transversal, la nostra proposta intenta presentar la llengua des d'un punt de vista competencial per això ens centrem en els 3 aspectes essencials del llenguatge:
  • Parlar
  • Llegir
  • Escriure
Proposem activitats procedimentals, que dotin als alumnes d'estratègies i recursos per desenvolupar millor les seves habilitats lingüístiques. Teniu un enllaç de la web a la barra lateral dreta del blog. També, seleccionant la imatge podeu fer una visita. La pàgina està oberta a propostes: eduquemcaminant@gmail.com

dimecres, 7 de març del 2012

CONFIANÇA

He llegit una notícia esportiva del bàsquet a la NBA i he trobat aquest escrit de sota . En l'esport i en la vida la confiança és vital. Us proposo que llegiu el text pensant que vosaltres (educadors i educadores) sou els entrenadors i els jugadors els vostres alumnes. No tot és aprofitable però veureu que hi ha aspectes molt interessants. Diu així:

1. LA CONFIANÇA EN ELS TEUS COMPANYS ES ...

a) tenir a persones que volen jugar juntes

b) tenir a persones que volen treballar juntes

c) tenir persones que volen sacrificar les unes per les altres dins i fora de la pista

d) tenir persones que confien en una "mentalitat búnquer" com a grup

2. LA CONFIANÇA EN ELS TEUS ENTRENADORS ÉS ...
a) que nosaltres et demostrem que creiem en tu

b) tenir a persones que vulguin mostrar un respecte recíproc quan se'ls respecta a ells

c) "la millor manera de descobrir si pots confiar en ells", segons Ernest Hemingway

3. LA CONFIANÇA EN EL SISTEMA ES ...
a) donar llibertat a l'hora de prendre certes decisions sobre la pista

b) donar llibertat a l'hora de prendre certes decisions fora de la pista

c) tenir a jugadors que volen ser part del procés

I conclou: ALGÚ QUE ÉS DIGNE DE CONFIANÇA = ALGÚ QUE NO S'APROFITA ​​D'AQUESTA CONFIANÇA


Font: http://www.marca.com/blogs/la-connection/2012/03/03/las-doctrinas-del-vestuario-de-los.html

dilluns, 5 de març del 2012

CREAR UN CONTROL AUTOCORRECTIU

A la xarxa docent eduCAT 2.0 he trobat aquest vídeo tutorial on un professor explica com fer un qüestionari amb els formularis de google docs i que a més sigui autocorrectiu. Sabem que d'aquestes eines no en podem abusar però per aprenentatges concrets poden ser útils. Us deixo aquest tutorial :


dissabte, 3 de març del 2012

CULTURA DE L'ESFORÇ


Francesc Torralba i Roselló és filòsof i professor de la facultat de psicologia, ciències de l'educació i de l'esport Blanquerna. Universitat Ramon Llull.

En aquest article ens explica la seva visió sobre un tema actual, la cultura de l'esforç, que té molta relació amb el món educatiu. Diu així:

Els pares patim quan els fills s'esforcen i no aconsegueixen el que es proposen. Sentim la temptació de resoldre'ls el problema, però aquest esforç que fan és precisament el que cal educar, perquè l'hauran de conrear tota la seva vida i sense ell no podran reeixir com a ciutadans
Molts mestres i educadors del nostre país constaten, amb preocupació, el descrèdit de la cultura de l'esforç. Consideren que aquest valor ha quedat eclipsat darrere d'altre valors que, aparentment, són més necessaris per viure.
No fa massa temps, de l'esforç se'n deia sacrifici i encara avui en el món esportiu, s'afirma que l'única manera d'assolir uns bons resultats és sacrificant-se molt. L'atleta ho sap i per això s'absté de molts plaers per viure centrat en un únic objectiu. No en va hi ha una íntima relació etimològica entre l'atleta i l'asceta i hi ha molts elements en comú entre el monjo i l'esportista d'alt nivell. El sacrifici, que era un valor d'arrel religiosa, expressava necessitat de contenir determinats desigs per concentrar totes les capacitats en una acció i, d'aquesta manera, assolir els màxims resultats. El sacrifici era contrari a la dispersió, al papalloneig social i intel·lectual; exigia una certa dosi d'autocontenció, i sobretot, domini de si mateix, aquesta virtut estoica tan esborrada del mapa educatiu actual i tan necessària per viure en societat.
La crisi del valor de l'esforç no es detecta tan sols en les noves fornades, sinó també en els mateixos educadors, la qual cosa és, naturalment, més greu. És, fins a cert punt, lògic que l'estudiant es regeixi per la coneguda llei del mínim esforç, que intenti aprovar fent la viu-viu i prenent perilloses dreceres; però el que és inexplicable és que el qui educa no es comprometi intensament a potenciar la cultura de l'esforç i de l'abnegació.
És pueril i insostenible la idea segons la qual els objectius s'assoleixen sense esforç, però també és infantil transmetre la tesi que amb l'esforç ja n'hi ha prou, perquè, senzillament, no és veritat. En el món real en el qual hauran de viure els nostres estudiants, no n'hi ha prou amb l'esforç, però sense esforç no podran reeixir en res. És el resultat final el que dóna sentit a l'esforç. L'esforç no és un fi en si mateix, sinó un mitjà necessari per assolir determinats objectius, però mai s'ha de presentar com l'objectiu d'arribada.
Cal transmetre la idea que tan sols és possible assolir un determinat fi, de l'ordre que sigui, mitjançant l'esforç, i que tan sols aquells que realment insisteixen i són constants en el temps, que conreen una virtut que s'anomenava tenacitat, poden assolir els seus objectius. Aquesta tesi no tan sols val per a la vida intel·lectual, sinó per a la vida social, professional i esportiva. Tan sols qui s'esforça a desenvolupar unes determinades habilitats mentals, socials, professionals o esportives, pot, finalment, aconseguir expressar-les en la seva vida.
S'ha instaurat la falsa idea que les fites es poden assolir sense esforç; que es poden aprendre nous conceptes i noves llengües sense haver de patir, que és possible mantenir una amistat en el temps sense fer cap esforç o que és possible acabar una determinada cursa atlètica sense sacrifici. Aquesta idea és tan estèril com absurda, però d'una manera indirecta s'expressa per múltiples mitjans. També és veritat que el declivi de la cultura de l'esforç va lligat a l'emergència d'un paternalisme educatiu que cada cop és més preocupant.
Hem fet desaparèixer la paraula fracàs del vocabulari educatiu, també les paraules sacrifici i abnegació. Evitem que l'estudiant hagi d'esforçar-se en accés, ens fa por que es trenqui, que s'angoixi, que en surti malparat; li posem un paracaigudes abans de llançar-se i mai no fa el salt; fem veure que sap quan no sap, li amaguem els defectes i els errors, l'aplaudim en penoses exhibicions a final de curs i potenciem la immensa falsedat que tot va bé i que amb el temps ja s'adonarà que les coses costen d'assolir. De moment diguem-li que sigui feliç.
En el món real en el qual hauran de viure els nostres estudiants, no n'hi ha prou amb l'esforç, però sense esforç no podran reeixir en res. És el resultat final el que dóna sentit a l'esforç

Sóc totalment contrari a aquesta manera de fer. Cal potenciar el sentit de l'esforç des de la base, des d'abans ja d'anar a l'escola, cal posar-lo davant de reptes nous, perquè hagi de trobar solucions per ell mateix. Només es pot potenciar realment l'autonomia de l'educand si se'l posa davant de situacions que desconeix i que el forcen a pensar i a espavilar-se per si mateix. Cal desterrar el mite que cadascú pot aconseguir el que es proposi i també que la sort posa a cadascú al lloc que li pertoca. Cada cop circula més la idea que l'esforçat és un matat, un pobre infeliç que no ha tingut fortuna i que no li ha tocat cap més remei que suar per guanyar-se les garrofes.
És essencial assumir la condició limitada i vulnerable de cada persona, no amagar els defectes i, menys encara, imputar els propis errors als altres. L'esforç prolongat al llarg del temps és l'únic que pot donar resultats. De vegades, però, ni tan sols amb esforç s'aconsegueixen les fites que anhelem, perquè ens manquen capacitats naturals per poder desenvolupar determinades habilitats. Com deia encertadament el traspassat filòsof francès Paul Ricoeur, som éssers fal·libles.
Partim de la immensa fal·làcia de creure que tots tenim facultats per fer de tot i que, a més a més, ho arribarem a fer sense esforç. I, no obstant això, no hi ha cap personatge rellevant en el món de l'art, de la cultura, de l'esport o de la filosofia que hagi assolit les cotes d'excel·lència que té en el seu respectiu àmbit, sense una immensa dosi de tenacitat i de constància en el treball.
Les capacitats ens vénen donades i cal que les acceptem i les desenvolupem en el màxim grau, però l'esforç és el que ens permet estirar el màxim el potencial humà que tots portem a dins. Els pares patim quan els fills s'esforcen i no aconsegueixen el que es proposen. Sentim la temptació de resoldre'ls el problema, de dissoldre les seves contrarietats, però aquest esforç que fan és precisament el que cal educar, perquè l'hauran de conrear al llarg de tota la seva vida i sense ell no podran reeixir com a ciutadans.

Podeu escoltar una conferència d'en Francesc Torralba a: