Aquest escrit fa temps que roda pel món ja l'havia llegit en una altra ocasió i m'ha agradat tornar a rellegir-lo. Diu així:
- A vegades només demano quan només puc rebre.
- Estima’m i diga-m’ho!
- A mi m’agrada sentir-t’ho dir, encara que tu pensis que no és necessari.
- No em cridis.
- Et respecto menys quan tu no ho fas. I m’ensenyes a cridar a mi també i jo no ho vull fer.
- Tracta’m amb amabilitat i cordialitat de la mateixa manera que ho fas amb els teus amics.
- Que siguem família no significa que no puguem ser amics.
- Si faig alguna cosa malament, no em preguntis per què ho he fet.
- A vegades, ni jo mateix ho sé.
- No diguis mentides davant meu, ni em demanis que les digui per tu. Fas que perdi la fe en el que dius i em sento malament.- Quan t’equivoques en alguna cosa, ho has d’admetre.
- Millorarà la meva opinió de tu si m’ensenyes a admetre també els meus errors.
- No em comparis amb ningú, especialment amb els meus germans.
- Si em fas semblar millor que els altres, algú patirà (i si em fas semblar pitjor, qui patirà seré jo).
- Deixa’m fer les coses per mi mateix.
- Si tu ho fas per mi, no podré aprendre.
- No em donis sempre ordres.
- Si en comptes d’ordenar-me fer alguna cosa, m’ho demanes, ho faria més ràpid i més a gust.
- Decideix-te i mantingues aquesta posició.
- Fes realitat les teves promeses, les bones i les dolentes.
- Si em promets un premi, dóna-me’l, però també si és un càstig.
- Intenta comprendre’m i ajudar-me.
- Quan t’expliqui un problema no em diguis: “això no té importància…” perquè per mi sí que en té.
- No em diguis que faci el que tu no fas.
- Jo aprendré i faré sempre el que tu facis, encara que no m’ho diguis. Però mai faré el que tu no dius i no fas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada