Una història que m'envia la Carme, una companya d'infantil. En l'escola i en la vida estem immersos en mil relacions, aquesta narració ens aproxima a aquesta realitat i ens proposa una visió positiva en l'aspecte de convivència.
Diuen que a la fusteria hi va haver una vegada una estranya assemblea. Va ser una reunió de eines per arreglar les seves diferències. El martell va exercir la presidència, però l’assemblea li va notificar que havia de renunciar.
¿La causa?
¿La causa?
Resulta que era massa sorollós. El martell va acceptar la seva culpa, però va demanar que també fos expulsat el cargol; va dir que calia donar-li moltes voltes perquè servís d'alguna cosa.Davant l'atac, el cargol va acceptar també, però al seu torn va demanar l'expulsió de la llima. Va fer veure que era molt aspra en el seu tracte i sempre tenia friccions amb els altres.I la llima va estar d’acord, a condició que fos expulsat el metre que sempre se la passava mesurant als altres segons la seva mida, com si fos l’únic perfecte.
En això va entrar el fuster, es va posar el davantal i va iniciar seu treball. Va utilitzar el martell, la llima, el metro i el cargol. Finalment, la tosca fusta inicial es convertir en un bonic joc d'escacs.Quan la fusteria va quedar novament sola, la assemblea va reprendre la deliberació. Va ser llavors quan va prendre la paraula el xerrac, i va dir:"Senyors, ha quedat demostrat que tenim defectes, però el fuster treballa amb les nostres qualitats. Això és el que ens fa valuosos. Així que no pensem ja en els nostres punts dolents i nos en la utilitat dels nostres punts bons ".
L'assemblea va trobar llavors que el martell era fort, el cargol unia i donava força, la llima era especial per afinar i llimar asprors i van observar que el metre era precís i exacte.Es van sentir llavors un equip capaç de produir i fer coses de qualitat. Es van sentir orgullosos de les seves fortaleses i de treballar junts.Passa el mateix amb els éssers humans. Observeu i ho comprovareu. Quan en una empresa el personal cerca sovint defectes en els altres, la situació es torna tensa i negativa. En canvi, en tractar amb sinceritat i percebre els punts forts dels altres, és quan floreixen els millors assoliments humans.
És fàcil trobar defectes, qualsevol tonto pot fer-ho, però trobar qualitats, això és per als esperits superiors que són capaços d'inspirar tots els èxits humans.
En això va entrar el fuster, es va posar el davantal i va iniciar seu treball. Va utilitzar el martell, la llima, el metro i el cargol. Finalment, la tosca fusta inicial es convertir en un bonic joc d'escacs.Quan la fusteria va quedar novament sola, la assemblea va reprendre la deliberació. Va ser llavors quan va prendre la paraula el xerrac, i va dir:"Senyors, ha quedat demostrat que tenim defectes, però el fuster treballa amb les nostres qualitats. Això és el que ens fa valuosos. Així que no pensem ja en els nostres punts dolents i nos en la utilitat dels nostres punts bons ".
L'assemblea va trobar llavors que el martell era fort, el cargol unia i donava força, la llima era especial per afinar i llimar asprors i van observar que el metre era precís i exacte.Es van sentir llavors un equip capaç de produir i fer coses de qualitat. Es van sentir orgullosos de les seves fortaleses i de treballar junts.Passa el mateix amb els éssers humans. Observeu i ho comprovareu. Quan en una empresa el personal cerca sovint defectes en els altres, la situació es torna tensa i negativa. En canvi, en tractar amb sinceritat i percebre els punts forts dels altres, és quan floreixen els millors assoliments humans.
És fàcil trobar defectes, qualsevol tonto pot fer-ho, però trobar qualitats, això és per als esperits superiors que són capaços d'inspirar tots els èxits humans.
Klerm
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada