"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

diumenge, 8 d’octubre de 2017

APRENENTAGE DIALÒGIC

Convidem a visualitzar aquest vídeo on es presenta bàsicament la filosofia de l'APRENENTATGE DIALÒGIC. Els pares d'aquest plantejament educatiu són els filòsofs de l'antiga Grècia que van recollir la tradició socràtica. El mateix Sòcrates va dir:
" Sé que no em creuràs, però la forma més alta d'excel·lència de l'home és posar en dubte a un mateix i als altres".

En l'actualitat tenim referents que situen l'aprenentatge dialògic i la seva importància en l'educació actual.

Gordon Wells defineix aquesta proposta com una predisposició a qüestionar, tractant d'entendre situacions amb l'ajuda d'altres persones per mitjà del diàleg i amb l'objectiu de trobar respostes. La “indagació dialògica” constitueix una aproximació educacional que evidencia la relació dialèctica entre l'individu i la societat.
Paulo Freire era un pedagog brasiler que va arribar a ser ministre d'educació del seu país. Freire argumentava que la naturalesa de l'ésser humà és, per si mateixa, dialògica, i creu que la comunicació té un rol principal en la nostra vida. Estem contínuament dialogant amb altres, i és en aquest procés on creem i ens recreem. Segons Freire, el diàleg és una reivindicació a favor de l'opció democràtica dels educadors. A fi de promoure un aprenentatge lliure i crític, els educadors han de crear les condicions per al diàleg que al seu torn provoqui la curiositat de l'aprenent en relació als coneixements del seu entorn. 
L'aprenentage dialògic presenta el recurs dels debats i de les interaccions entre iguals i amb adults com una font important de coneixement que podem utilitzar a les escoles però també en les institucions, la família, les entitats,... El diàleg obert i sincer és un recurs per canviar a millor el nostre entorn i fer-ho de manera acordada i compartida. Les activitats d'aprenentage dialògic poden estar organitzades segons unes categories bàsiques relacionades amb habilitats de pensament:
HABILITATS DE PENSAMENT
1. HABILITATS DE RECERCA: HIPÒTESIS, ALTERNATIVES, CONSEQÜÈNCIES, ESBRINAR,...
2. HABILITATS DE CONCEPTUALITZACIÓ I ANÀLISI: EXEMPLES, COMPARAR, PRECISAR,...
3. HABILITATS DE RAONAMENT:RAONAR, INFERÈNCIES, ANALOGIES, CAUSA -EFECTE,..
4. HABILITATS DE COMUNICACIÓ, TRADUCCIÓ I FORMULACIÓ: DESCRIURE, INTERPRETAR,RESUMIR,...

Si sou educadors o educadores i voleu incorporar l'APRENENTATGE DIALÒGIC a les vostres aules o centres socials podeu consultar materials i recursos de FILOSOFIA 3/18 basats en els plantejaments del filòsof Matthew Lipman. Ho podeu consultar a l'enllaç de GRUP IREF

FONT: les teories de Wells i Freire han estat consultades en aquest ENLLAÇ on podeu ampliar informació.







dilluns, 2 d’octubre de 2017

EDUQUEM LA DEMOCRÀCIA

El dia 1 d'octubre de 2017 la polícia va reprimir amb violència desproporcionada una jornada electoral. Aquests fets ens obliguen a fer un acte de reflexió social. Com hem arribat a aquest punt? Una realitat del conflicte és que s'ha arribat fins aquí perquè els polítics no saben que el valor més gran d'una democràcia és escoltar al poble i consensuar mesures en el benefici comú. Des de l'escola cal ensenyar els principals valors de la democràcia.

Per això proposem aquesta dinàmica sobre la realització d'una desició de CONSENS.

LECTURA INTRODUCTÒRIA:
L'acceptació d'unes desicions per part d'un grup es poden acordar de moltes maneres. Es pot fer:

  • per assemblea en petits grups i després realitzant una posta en comú
  • per assemblea o debat de tot el grup
  • per votació de tots el membres del grup
  • per decisió d'un petit grup representant de la resta
  • altres


La decisió per consens és un procés de decisió que no busca únicament l'acord d'una majoria dels participants, sinó que també té com a objectiu incloure propostes on tothom s'hi trobi representat. Consens significa alhora el fet d'arribar a un acord general i el procés que ha fet possible arribar-hi. La presa de decisions per consens tracta fonamentalment aquest procés.

DINÀMICA "EL POBLE DE TOTS":


  1. Fem 4 o 6 grups a l'aula
  2. Cada grup té la missió de projectar i planificar en paper un poble. 
  3. El grup han de pensar com estarà organitzat el poble. Amb espais, edificis bàsics, serveis, entorn natural i nom del Poble. Una única consigna en clau de valor, el poble ha d'estar dissenyat per les persones i pel seu benestar. Temporització: 10 minuts 
  4. Un cop acabat el plànol unim 2  o 3 grups fent que cada meitat de classe intenti consensuar en 10 minuts un nou poble que integri elements dels dos grups i també un nou nom del poble acordat entre tots. Es redibuixa el poble.
  5. Finalment exposem els dos models de pobles a l'aula dibuixant una doble graella a la pissarra i pactant en assemblea general el resultat de poble final.
  6. Amb les desicions de tots anem dibuixant en un espai central el POBLE DE TOTS. 
  7. Al final podem fer un espai de reflexió: És el poble de tots? I ho seria si només ho hagés fet un delegat? O un petit grup? Ens hem sentit actius participant? Algú li ha costat cedir en les idees? Per què? Com s'han acordat les decisions difícils? Demana esforç acordar? Per què? 



diumenge, 3 de setembre de 2017

EL NECESSARI DEBAT INTERCULTURAL

Compartim aquest vídeo sobre el debat intercultural dirigit pel periodista Antoni Bassas. En ell escoltareu les veus de la Hanan el Yazidi, la Maria Majó i el Xavier Gual. És un debat molt recomanable perquè és sincer, real, ple de contingut i obert i perquè deixa moltes pistes d'allò que haurem de fer per millorar com a societat. Molt recomanable!



diumenge, 27 d’agost de 2017

L'APOSTA INFAL·LIBLE

El passat 20 d'agost de 2017 el diari digital Hola Lleida va publicar en la secció de #filosofiadepages aquest article sobre educació que comparteixo amb tots vosaltres.
L’any 1963 en mig del conflicte racial més gran dels EUA Martin Luther King va començar el seu històric discurs a Washington, davant de més de 200.000 persones, parlant de drets humans amb el mític “I have a dream…”.
Jo també tinc un somni… somio amb un ambiciós canvi educatiu a la nostra societat. Un canvi liderat des de la societat i no des dels partits polítics. I un canvi que suposi un salt qualitatiu pel que fa a la formació en valors i l’esperit crític, eines imprescindibles per conviure i crear un futur millor i més just.
Com deia el sociòleg i filòsof polac Zygmunt Bauman la societat actual és líquida i canviant. I nosaltres tenim unes escoles amb un currículum rígid, on els alumnes encara se senten ordenats en fileres, on se surt poc de l’aula i on encara pesa en excés la memorització i els controls d’avaluació. Podríem afirmar, seguint la idea de Bauman, que el nostre sistema educatiu encara és bastant sòlid. L’aposta que molts somiem seria per una educació més flexible, amb currículums oberts que no condicionin horaris i que permetin treballar per projectes o altres metodologies actives i no només en matèries estanques, que prioritzi la coordinació del professorat, que animi a sortir de l’aula anant a altres llocs (museus, peixateries, granges, tallers,…) per aprendre amb la força de l’experiència i que els alumnes no hagin de copiar als controls perquè els farem demostrar que saben i aprenen amb exposicions orals i altres propostes on demostrin activament que han après de veritat.
Però el nostre sistema educatiu també té el gran repte de la veritable integració de totes les comunitats. Volem trencar amb qualsevol tipus de segregació o discriminació, per sexe, orientació sexual o raça. No són naturals, la societat és diversa i aquesta diversitat és necessària viure-la des de la comunitat de l’escola fins i tot amb els seus conflictes puntuals per aprendre també de la vida real. És el moment de ser valents, d’apostar-hi sense complexos, de doblar els pressupostos educatius per ser un país de primera, d’assegurar la qualitat formativa dels futurs mestres i de treballar de veritat per una educació d’elit accessible a tothom… us imagineu? No és impossible, països nòrdics han demostrat que invertir en educació és molt rendible a mitjà i llarg termini. Personalment ho vaig comprovar quan fa 4 anys vam visitar, amb un grup d’alumnes i una companya, una escola de Suècia a la ciutat de Linköping. Vam tornar impactats, alumnes i mestres. Les aules eren com cases, llocs confortables, amb taules i cadires però també amb sofàs per llegir o detalls com una pica d’aigua per anar a beure quan volien i racons amb taules per si havien de treballar en equip. Tenen tallers de fusteria i sastreria perquè prioritzen els alumnes siguin autònoms i puguin fer objectes quotidians si en tenen necessitat (un barret de llana, un buff, un estoig de fusta,…). Els patis són multifuncionals i tenen molta varietat de jocs i propostes. La biblioteca és, com ells diuen, el cor de l’escola amb llibres actualitzats, racons preciosos que conviden a llegir còmodament i servei de préstec digital fàcil d’utilitzar, fins i tot pels més petits.
És possible, hem de treballar per fer-ho possible perquè si aconseguim construir una nova llei educativa, en aquest sentit els alumnes gaudiran i aprendran més i millor a les nostres escoles. Seria un prometedor projecte deixar aquesta herència educativa als nostres infants i joves perquè en definitiva ells i elles són la I+D més preuada del nostre país. Però per fer-ho caldrà molt consens ciutadà i estirar fort tots plegats per despolititzar la nostra educació.
Foto: Exterior MAU (Museu d'Arquitectura i Urbanisme d'Almacelles)

dilluns, 3 de juliol de 2017

MESTRATGE DE NÉLIDA ZAITEGI

El passat 22 de juny la Facultat d'Educació, Psicologia i Treball Social (FEPTS) de la UdL va realitzar una jornada formativa en relació al seu grau d'Educació Dual. En aquest acte es va convidar com a ponent de referència a la Nélida Zaitegi i després de la conferència inaugural em van proposar moderar una taula de reflexió al voltant de les pràctiques i de la futura vocació dels mestres en formació.
Un honor conèixer la Neli i tot el seu bagatge docent, actualment exerceix com a presidenta del Consell Escolar del País Basc però amb anterioritat havia fet de mestra, directora, inspectora i coordinadora de publicacions educatives. Actualment lidera el Consell Escolar per demanda del Parlament Basc.

Què proposa per l'escola?
La primera proposta és que l'escola sigui un espai de compromís autèntic amb l'educació de qualitat, on es promocioni la reflexió educativa, l'anàlisi del funcionament per millorar-la, on hi hagi espais de creativitat, amb moments d'autoavaluació dels alumnes i on les activitats estiguin pensades per ser funcionals ajudant als alumnes a ser competents per la vida.

Què proposa per les facultats d'educació?
Que es proposi als aprenents a tenir un rol docent des de l'inici, el compromís educatiu des del minut 0. Una facultat que integri al màxim teoria i pràctica educativa i que estigui connectada a l'escola, a la vida real.

Què proposa als futurs mestres?
Proposa als alumnes que llegeixin les aportacions educatives i naturals d'en Francesco Tonucci. Que arribin cada matí a l'escola amb el seu millor somriure, que siguin empàtics, que sàpiguen cooperar amb eficiència, que siguin propers i que quan expliquin economitzin el temps i no estiguin fent discursos eterns. Que siguin uns bons comunicadors. I que recordin que la tasca educativa té un component de repte i compromís social.

Nou paradigma
Proposa el nou paradigma que no va del ministeri o conselleria fins arribar als alumnes com a darrers receptors. Proposa ben bé el contrari que l'alumne sigui l'origen de tot, les seves necessitats han de ser el primer, i que la qualitat educativa pensada per i des dels alumnes sigui l'eix de futures lleis d'educació. Va posar com a mal exemple la LOMCE, una llei de despatx feta per "experts" amb tendències polítiques que ha derivat en un gran fracàs. 

El perill dels perfils
Nélida advertia del perill dels perfils d'alumnes i mestres que moltes iniciatives innovadores posen com a punt de partida per fer canvis en les escoles. I deixa aquesta frase categòrica per la reflexió:
"Lo perfecto està reñido con lo bueno"
L'escola ha d'oferir diversitat de competències i activitats perquè els alumnes trobin les seves fortaleses i millorin en les seves debilitats, perquè es coneguin i descobreixin vocacions.
Nélida afirma que les persones no som perfectes, no calen perfils d'alumnes o mestres, cal molt humanisme, convivència, ètica i treball d'equip per fer créixer persones.


El triangle màgic dels mestres
El triangle màgic és CAP - COR - MANS , el cap perquè la nostra tasca requereix astúcia i intel.ligència, el cor perquè els valors han d'estar al centre de tota acció docent i les mans perquè hem d'actuar d'acord al pensament i els valors amb tota la coherència possible.


Les 4 regles de Novoa
Novoa és professor a la Universitat de Lisboa i diu que un bon mestre ha de ser curiós cap als coneixements, que ha de vetllar per la cultura professional del docent, que en les seves accions es imprescindible la reflexió educativa i que ha de saber treballar bé en equip.

Les 2 frases
Per acabar Nélida ens va deixar dues frases, la primera de Adela Cortina, catedràtica d'ètica i filosofia, i també d'un dels pioners de la pedagogia, Comenius (segle XVII). Les frases provoquen a la reflexió dient-nos:

 "La docència és la millor professió del món, perquè és la professió amb més densitat moral".


"Que la didàctica sigui trobar mètodes en els quals el professor ensenyi menys i els alumnes aprenguin més. Que les escoles siguin més tranquil·les i menys antipàtiques, amb menys esforç inútil i més benestar" Comenius 1632

dijous, 15 de juny de 2017

EL “MESTRE” CARLES CAPDEVILA

Fa justament 4 anys et vam convidar a Lleida per inaugurar les primeres jornades educatives del Col·legi Maristes Montserrat i vas acceptar acompanyar-nos perquè et va agradar la nostra iniciativa i perquè tu sempre has tingut una mirada molt educativa i social. Vam compartir una bona tarda amb famílies i professorat, ets un gran comunicador, tens aquella gràcia natural que et fa més que proper i, sobretot, tens valors i parles clar.
També recordo quan tot just fa un any vas tornar a Lleida pel 25è aniversari de l’Associació Antisida de Lleida. Vas iniciar la ponència lloant la tasca del voluntariat català en associacions, posant de relleu les persones que generen aquestes activitats, les anomenaves “emprenedors socials” però en realitat deies que eren optimistes que els movia la voluntat de canvi i millora. Vas citar al gran Miquel Martí i Pol “Tots està per fer…i tot és possible”.
Ens vas explicar que vivim moments històrics perquè hi ha un cert disfuncionament, descontent i paràlisis sobre els models socials actuals basats en l’actual capitalisme, sistema polític poc participatiu, gestió ecològica, drets de les persones (refugiats),… Tot plegat demanaves canvis reals i una aposta clara per una societat més compromesa que cuidi prioritàriament les persones. Com ens vas dir vivim en un interregne, un moment que serà de canvi. En aquest canvi tu apostaves per les persones, especialment per aquelles que fan activitats amb gust i passió i als quals anomenes optimistes. Vas intuir que els períodes de canvi seran moments convulsos i potser difícils, per això ser optimista serà imprescindible, serà una necessitat. Ens vas deixar aquesta frase convidant a l’activisme social:
“Quan vols arreglar el món no cal demanar permís. El món del canvi és un món d’acció”.
En un moment més irònic també ens vas parlar de les persones anomenades “emprenyadors”, aquells que posen pals a les rodes que dediquen bona part de la seva energia a criticar, que actuen poc i que fomenten la paràlisi més conservadora. Els vas definir com a motivadors perquè deies: “No els hi podem donar la raó ni la satisfacció, hem d’anar endavant”.
També ens vas parlar de la teva vivència amb el càncer explicant que l’optimisme no cura per si sol però fa viure millor i viure millor pot arribar a curar.

Per acabar vas parlar de la responsabilitat individual. És allò de dir...intenta que la vida tingui sentit però...comença per tu! Et trobarem molt a faltar perquè hi ha poca gent que parli com tu, des del cor, sense por, amb coherència i amb molt però que molt optimisme. Descansa en pau amic, per molts sempre seràs un gran mestre!

divendres, 24 de març de 2017

CREURE EN L'EDUCACIÓ

Us convido a visualitzar aquesta entrevista que em van fer els amics i amigues de CatalunyaReligió.cat. També podeu llegir més informació de l'entrevista a:

CATALUNYA RELIGIÓ.CAT


dimarts, 21 de març de 2017

LA NOVA PARAULA PLUSVÀLIDS

Us convido a visualitzar la proposta del Quim i dels alumnes del Col·legi Maristes Montserrat de Lleida. Veureu que la paraula #PLUSVÀLIDS és plena de valors...ens ajudeu a fer-ne difusió?


divendres, 17 de febrer de 2017

PANELL D'ORTOGRAFIA EN CASTELLÀ

Des del blog d'Alicia López recomanem el seu panell ortogràfic en llengua castellana i convidem a fer-ne en qualsevol llengua com a recurs pels alumnes.




FONT: https://preocupacionesdeunparado.wordpress.com

dissabte, 11 de febrer de 2017

REUNIONS EFICIENTS

A  l'espai web PINTEREST hem trobat aquesta infografia amb consells bàsics per planificar reunions ben pràctiques. De vegades està bé recordar l'essencial.


dissabte, 28 de gener de 2017

L'ESCOLA D'UNA ALTRA SOCIETAT, LA SOCIETAT D'UNA ALTRA ESCOLA

Compartim 10 reflexions que en Jaume Funes va fer a les IV Jornades Pedagògiques organitzades pel Col·legi Maristes Montserrat de Lleida el passat 27 de gener. Ja veieu...sense palla només gra per repensar la nostra acció educativa. Diu així:


"No es pot ser educador i ser conservador...hem de canviar el món"

"Un educador ha de sentir cada dia el malestar de viure en una societat que no li agrada pensant què pot fer perquè el món sigui diferent"

"L'escola és el lloc de les oportunitats"

"L'educació ens fa lliures i la mirada crítica és una lluita per la millora educativa i social"

"Aparquem el currículum i pactem les competències dels nostres alumnes"

"Una de les millors formes d'aprendre té a veure amb que el saber sigui útil a la comunitat"

"L'escola és la finestra oberta al món a la que té dret tot infant"

"L'escola és el lloc per aprendre a pensar, a trobar el perquè de les coses"

"No repartim per decret les funcions de l'escola i les de la família. Eduquem junts buscant territoris comuns"

"L'escola és el lloc bàsic per a la humanització, per formar ciutadans i ciutadanes que creixin com a persones"


dissabte, 21 de gener de 2017

RETORN A LA PRIMERA VOCACIÓ

Us convidem a veure aquest vídeo on uns mestres retornen a l'essència de la seva vocació.


dijous, 12 de gener de 2017

EDITOR DE NÚVOLS DE PARAULES

He provat aquest editor de núvols de paraules online, Tagul, i hi ha una bona varietat de formes i tipografies per combinar. Us deixo un exemple del que es pot arribar a fer i l'enllaç a sota.



FONT: https://tagul.com/create

diumenge, 8 de gener de 2017

9 RECOMANACIONS PER L'ÚS DE MÒBIL A L'AULA

El Consell Escolar de Catalunya ha establert els fonaments per l’entrada dels mòbils i les tauletes a les aules. En ple debat sobre la idoneïtat de la seva utilització en escoles i instituts, i coincidint amb la celebració del Mobile World Congress a Barcelona, aquest organisme va aprovar ahir el document Les tecnologies mòbils als centres educatius, que reconeix la “necessitat” de fer “un bon ús d’aquests dispositius dins els centres educatius de manera que se n’aprofiti al màxim el potencial”. Fins ara el sistema educatiu havia estat aliè a l’impacte vertiginós de la tecnologia mòbil en tots els àmbits de la vida. Segons el Consell Escolar ho ha de deixar de ser i assumir el repte, amb esperit constructiu, d’incorporar els mòbils a les aules, comptant pautes clares per als alumnes.

El document aprovat pel ple del Consell s’interpreta com la llum verda a l’ús dels mòbils a classe, i compta amb orientacions per a què els centres evitin controvèrsies derivades de la utilització d’aquests dispositius, com les situacions vulneració de la intimitat. “Aporta elements de reflexió que puguin ser d’utilitat a la comunitat educativa a l’hora de bastir solucions adequades als reptes que planteja la ubiqüitat de les tecnologies mòbils als centres educatius”, constata el text sortit del ple, que a més considera els mòbils per assolir les competències digitals marcades per la Generalitat.

El Consell recull també alguns exemples d’experiències que ja han donat resultats positius. El document es pot consultar sencer aquí. En aquest article sintetitzem les 9 orientacions que posen a disposició dels centres.

1. Pautes clares. El consell recomana que els centres estableixin pautes clares i factibles, si pot ser comptant amb la participació dels alumnes. “L’alt potencial educatiu dels mòbils ha de ser encarrilat positivament […] i evitar que esdevingui un àmbit de confrontació entre alumnes i professors”, constata el text, que insisteix que la visió dels centres ha de ser sempre “adaptable i proactiva”.

2. Preveure la comunicació immediata. L’ús creixent dels mòbils, sobretot des que es poden connectar a internet, comporta que els seus usuaris esperin sempre respostes immediates en la seva interacció amb altres persones. Això el centre ho ha de preveure, segons el document. “Molts pares poden pensar que els seus fills o ells mateixos són vulnerables si no disposen de la possibilitat de comunicar-se”, valora el text. En aquest sentit, no dóna llum verda a una comunicació ilimitada entre pares i fills, però sí que alerta que s’ha gestionar aquesta possibilitat dins les normes de convivència del centre.

3. Fugir de l’immobilisme. Es recomana no instal·lar-se en una visió estàtica de l’educació, que sigui aliena al “potencial de les tecnologies mòbils”. Cal “afrontar de manera decidida i positiva aquest fet”, constata el text, perquè si no es pot contribuir a eixamplar la distància entre la realitat de l’alumne i la del sistema educatiu.

4. Participació de les famílies. En l’equació que permeti l’entrada dels mòbils a l’aula hi ha d’haver les famílies. “Es poden fer alumnes i famílies partícips de les normes d’ús dels dispositius mòbils com a part de les normes de convivència del centre”, recull el text. De fet, recorda que la llei d’educació de Catalunya ja preveu que s’ha de potenciar la participació de les famílies a través de la carta de compromís educatiu.

5. Protocols de prevenció de riscos. Per no sacsejar la convivència als centres, el Consell recomana normes d’organització i funcionament que posin especial atenció en el ciberassetjament o la vulneració del dret a la intimitat. Així, recorda que Ensenyament ja ha facilitat instruments per a la reflexió als grups-classe i protocols per als casos més greus.

6. El projecte educatiu. El Consell Escolar proposa que la tecnologia mòbil quedi reflectida als projectes educatius i altres documents dels centres. “Saber utilitzar responsablement els dispositius digitals és alhora un contingut curricular i una competència, de la qual no es pot privar l’alumnat”.

7. Diàleg amb els alumnes. La incorporació dels dispositius mòbils és “una oportunitat única”, segons el text, “de presentar orientacions sobre el seu bon ús i articular la conversa d’alumnes i professors sobre aquest tema”. Els alumnes han de ser conscients de quin ha de ser l’ús permès dels mòbils, però a la vegada es recomana que siguin partícips de la configuració de les pautes.

8. Els professors, exemples. Com en tantes altres actuacions, els professors han de ser l’exemple dels alumnes en l’ús de la tecnologia mòbil. L’ús que en facin els docents ha de ser “coherent” amb les normes de convivència.

9. Garantir l’equitat. En aquest últim punt, el consell reflexiona sobre el canvi en les relacions entre els professors, els seus alumnes i les famílies. De la interacció únicament presencial s’està evolucionant cap al digital, aquest és un fet que constata el consell. Però en aquesta transició vol deixar clar que s’ha de garantir l’equitat.

FONT:  Diari d'educació