ENTREVISTA A RAMON FLECHA

Des del blog de Tiching us oferim aquesta entrevista a Ramnon Flecha un dels pares ideològics de les comunitats d'aprenentatge. Diu així:

Com definiria comunitat d'aprenentatge?
Comunitats d'aprenentatge hi ha moltes: a empreses, centres socials, escoles. El nostre projecte abasta l'àmbit educatiu i són escoles que decideixen incorporar les actuacions educatives que tenen més èxit. Èxit en 4 coses: valors, emocions, instrumental i sentiments. La investigació científica fixa aquelles actuacions que han demostrat que obtenen els millors resultats. Es diuen així perquè per aplicar aquestes actuacions es necessita la implicació de tota la comunitat. L'objectiu no és la participació de la comunitat, és el dret dels infants a tenir la millor educació del món.

Quins avantatges tenen les comunitats d'aprenentatge?
Quan pensem en l'educació per al nostre país tots tenim diferents tendències i ideologies, però quan pensem en l'educació que volem per als nostres fills tots volem el mateix. Que aprenguin al màxim, amb els millors, valors, amb les millors emocions, etc. La comunitat d'aprenentatge trenquen amb el que els nadius americans anomenen el llenguatge de serp, és a dir, aquest doble pensament. Per exemple, a Espanya es diu moltes vegades que la universitat és una fàbrica d'aturats, però tots els que diuen això, volen que els seus fills vagin a la universitat. Les comunitats d'aprenentatge introdueixen un valor ètic que és que l'aprenentatge que vull per al meu fill i la meva filla estigui a l'abast de totes les persones.

Quins obstacles es troben les comunitats d'aprenentatge?
Jo crec que els negocis que s'han construït al voltant de les ocurrències d'alguns gurus, que s'han fet molt famosos a Espanya però que ningú coneix més enllà dels Pirineus. Aquestes persones s'han dedicat a publicar ocurrències que els han donat per viure bé molts anys. Són els "Bárcenas" de l'educació. Com veuen en les comunitats d'aprenentatge perillar els seus negocis es dediquen a intoxicar i a minusvalorar les evidències científiques i això és un gran entrebanc per a les persones que intenten impulsar projectes com el nostre.

Què opinen els professors sobre això?
Al professorat se li ha format molt malament, per que els seus estudis s'han basat en ocurrències vàries. Quan se'ls proposa tirar endavant un projecte com el de les comunitats d'aprenentatge molts presenten reticències. Però està a les seves mans crear-les i desenvolupar-les. En cap lloc del món les famílies han aconseguit fer comunitats d'aprenentatge, ni els alumnes, ni l'administració, ni els sindicats. Són els professors els únics qualificats i capaços per tirar-les endavant.

Quantes comunitats d'aprenentatge hi ha ara a l'estat espanyol?
Aproximadament unes 200, i gairebé totes elles han estat iniciativa del professorat. Quan els professors tenen els instruments per poder canviar, fan el pas, creen la seva pròpia comunitat i aconsegueixen uns resultats que mai, de cap manera, amb cap altre projecte s'havien aconseguit. Els centres també valoren que se'ls donen molts premis.

I les famílies com responen davant d'aquestes propostes?
Els pares i mares sí que responen amb un entusiasme total i unànime.

I els alumnes?
Més encara, però en el seu cas és fàcil. Motivar els nois i noies en aquest entorn és senzill i molt fructífer.

Hi ha alguna metodologia definida que es desenvolupi en les comunitats d'aprenentatge?
No, i això és un aspecte important. Les comunitats d'aprenentatge només aborden aquelles coses que científicament està demostrat que funciona millor, i hi ha poques coses que compleixin el requisit. Opcions metodològics hi ha molts i cada un té les seves preferències, però si no està científicament demostrat que funciona millor que altres no li donem cobertura. El que si evitem són les guerres de mètodes perquè això sí que està demostrat que entorpeixen l'aprenentatge. Al principi això se'ns criticava molt però ara amb els resultats sobre l taula aquest discurs es dilueix.

Què és el que més se us critica?
Cal diferenciar entre crítica i atac. Per exemple se'ns ataca dient que tenim un pensament únic, quan no hi ha dos projectes iguals. No conec cap altre exemple educatiu on trobis gent de dreta i d'esquerra, de diferents opcions religioses, etc treballant braç a braç com a les comunitats. Com crítiques més serioses el tema metodològic i la indefinició ideològica. Bons nostres projectes són democràtics i dins de la democràcia hi caben totes les ideologies que defensen aquests valors.

Algun altre punt feble?
Una altra crítica que ens fan sovint i que encara no hem sabut resoldre és la imatge que hem transmès del projecte. Comunitats d'aprenentatge té una imatge de ser per a zones desfavorides social i econòmicament. Això fa que molts centres les rebutgin perquè no tenen conflictes d'aquest tipus. Suposem que és un problema de comunicació, ja que sempre parlem com a casos d'èxit dels centres amb més dificultats però això no vol dir que sigui un model per a zones desfavorides.

Qui lidera la transmissió de coneixement a les comunitats d'aprenentatge?
En el camp científic s'han marcat un objectiu i és que tot descobriment científic que es realitzi al cap de 10 dies ha d'estar publicat i penjat en obert perquè tothom pugui accedir-hi de forma gratuïta. El coneixement ha de ser transversal, ha d'estar a l'abast de tots. Aquesta és la transmissió que busquem i comunitats d'aprenentatge està totalment integrada en aquest moviment. La transmissió és horitzontal.

Quins requisits es necessiten per tirar endavant una comunitat?
Que els professors vulguin. Si ells volen fer-ho està a la seva disposició tot el coneixement, sobretot la didàctica i recursos per fer-ho. És fàcil.

Quines experiències d'èxit concretes destacaries?
La que més difusió internacional ha tingut és l'Escola La Paz d'Albacete. L'aplicació de les actuacions d'èxit en l'educació ha servit per aplicar-lo en altres camps com l'ocupació. En aquest centre que era dels més conflictius del país comencen les classes amb una assemblea on els alumnes decideixen el que van a fer, com es comportaran i quins problemes tenen per resoldre. En aquest cas s'ha aconseguit no només una transformació educativa sinó també una transformació social. A Lekeitio també funciona molt bé la comunitat però per que a nivell social la gent del poble es va implicar molt. El primer dia que dediquem a la formació del professorat i requerim a les família si podien fer-se càrrec de les aules, ens va venir tot el poble.

Quin paper juga l'alumne dins de la comunitat?
Ells i elles són els protagonistes del seu propi aprenentatge, que no és un procés individual sempre és interactiu perquè es relaciona per aprendre. Amb la construcció de les seves relacions està construint els seus aprenentatges. La comunitat serveix per ajudar al nen o nena, no per substituir-lo. Per això els voluntaris que entren a l'aula se'ls insisteix molt en que no siguin ells els que expliquin, sinó que siguin els nens els que parlin.

I les noves tecnologies Quin paper tenen en l'aprenentatge?
Se'ns criticava molt quan fa anys dèiem que els alumnes havien d'usar internet des dels 0 anys. La implantació de la tecnologia depèn dels professors i de com vulguin integrar-la. Però és una eina imprescindible.

FONT: TICHING