Per què hauríem de saber quin és el nostre ull dominant?
La meva obsessió sempre ha estat aconseguir, a través de l'optometria, que els nens llegeixin millor. El fracàs escolar és esgarrifós.
Hi ha fracàs perquè no hi veiem bé?
No sempre és així, és clar. Però sí que es pot dir al revés: els nens que tenen fracàs escolar fàcilment tenen predominis encreuats amb la mà.
Això què vol dir?
Tothom sap si és dretà o esquerrà, és ben fàcil: escrivim amb una mà o amb l'altra. També és relativament fàcil saber quin és l'ull dominant en la majoria d'activitats motores, el que anomenem ull motor: agafi un paper, faci-hi un forat al mig, posi-se'l al davant i enquadri a través del forat un objecte més o menys llunyà. Llavors miri amb un ull tapat, i amb l'altre. Descobrirà quin és el seu ull motor. Quan llegim i escrivim, fem servir els dos ulls però n'hi ha un, anomenat ull sensorial, que és més dominant que l'altre, i no sempre coincideix ni amb l'ull motor ni amb la mà amb què escrivim.
I això és un problema?
Molt sovint sí que ho és. Si la mà preferida és la dreta i llegim amb l'ull dret, la informació d'un i altre van a l'hemisferi esquerre del cervell i no tenim cap problema. Si la mà és l'esquerra i l'ull sensorial també és l'esquerre, tota la informació va a l'hemisferi dret i no hi ha cap problema. Però, quan no coincideixen, la informació va a hemisferis diferents i hi ha un retard en el processament. La comunicació entre hemisferis cerebrals es fa a través del cos callós, que ve a ser un camí molt estret. Seria com fer passar la informació de la lectura i l'escriptura per un camí de carro, i el que necessitem és una autopista.
Molt gràfic. Això afecta la capacitat de llegir?
Afecta la comprensió d'aquesta lectura. No a tothom, perquè hi ha gent amb la lateralitat encreuada que llegeix i entén la lectura sense cap problema. Però es calcula que hi ha un 20% d'adults que saben llegir però els costa entendre què llegeixen. Són incapaços d'entendre per exemple les instruccions d'una màquina, es desesperen i ho deixen estar. Però sovint és un problema del predomini visual, i no de la capacitat de comprendre les coses.
I això com s'arregla?
Canviant d'ull dominant en la lectura. Hi ha tècniques per fer-ho. L'altra opció, teòrica, seria canviar la mà amb què un escriu. Però és molt difícil quan el nen ja ha començat a escriure.
La majoria tenim l'ull dret com a ull dominant?
Sí, igual que la mà. Però hi ha molta gent esquerrana que a l'escola li van ensenyar a escriure amb la dreta: tota la vida es pensen que són dretans i en realitat no ho són. Llavors és quan ens trobem amb lateralitats encreuades.
S'ho troba molt, a la consulta?
N'hi ha més casos dels que ens pensem. A més de mirar les diòptries i totes aquestes coses, nosaltres mirem també la lateralitat a tots els nens. Si està al seu lloc, perfecte. Si la té encreuada però el nen va bé, perfecte, també, llavors no toquem res, perquè hi som per arreglar problemes, no pas per intervenir quan no és necessari.
A les escoles no ho revisen prou?
No. Hi ha un error molt estès, i és que miren l'ull motor dominant, el de mirar per un forat, però no el sensorial, el de la lectura. Llavors vénen els diagnòstics falsos, perquè diuen que la lateralitat és correcta i atribueixen el problema d'aprenentatge o dislèxia o el que sigui a altres factors, però no han mirat quin és l'ull sensorial. I sovint es tracta d'un problema de lateralitat encreuada perquè no han mirat amb quin ull llegeix l'infant.
Les noves tecnologies ens faran canviar la manera de llegir?
Des d'un punt de vista dels predominis visuals, no. El procés de lectura és el mateix. Una altra cosa són les pantalles petites. Es força més la vista. Ja ens hi trobem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada