"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dimarts, 27 de novembre del 2018

CARTA D'ALBERT CAMUS AL SEU MESTRE

Quan Albert Camus va guanyar el Premi Nobel en 1957 va voler escriure una carta d'agraïment al senyor Germain, el seu mestre de primària.
Molts de nosaltres tenim en ment un professor o professora Germain i és per això que aquesta senzilla i sincera carta vol ser també un reconeixements a tants educadors i educadores que estimen la seva feina i les persones a les que eduquen.
Recordo que en Xavier Melgarejo sempre deia que a Finlàndia tenen claríssim que els nens i nenes són el tresor del seu país i per aquest motiu l'educació és molt valorada. Tenim camí per fer però com diu el nom del blog... eduquem caminant!

París 19 de novembre de 1957

Estimat senyor Germain:

Vaig esperar a que s'apagués una mica el soroll de tots aquests dies abans de parlar-li de tot cor. He rebut un honor massa gran, que no he buscat ni demanat. Però quan vaig saber la notícia, vaig pensar primer en la meva mare i després en vostè. Sense vostè, sense la mà afectuosa que va tendir al nen pobre que era jo, sense el seu ensenyament no hagués passat res d'això. No és que doni massa importància a un honor d'aquest tipus. Però ofereix almenys l'oportunitat de dir-li el que vostè ha estat i segueix sent per a mi, i de corroborar-li que els seus esforços, el seu treball i el cor generós que vostè va posar en això continuen sempre vius en un dels seus petits escolars, que, tot i els anys, no ha deixat de ser un alumne agraït. 
Una abraçada amb totes les meves forces,

Albert Camus

Avui he proposat, a un grup d'educadors i educadores de l'equip de pastoral del Col·legi Maristes Montserrat, una senzilla activitat relacionada amb la carta de Camus. Es tracta d'escriure la nostra particular carta. I per animar-vos a fer la prova i submergir-nos en qüestions essencials, us pregunto:
     Qui va ser el vostre senyor o senyora Germain?
     Què us va impactar d'aquella persona?
     Quins valors compartiu?
     Quina anècdota o record encara teniu ben presents?

I un passet més...
     Quin record t'agradaria que els teus alumnes guardessin de tu?


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada