Des de la Facultat de Ciències de l'Educació(UdL) la Glòria Jové ens convida a reflexionar a partir d'aquest text. Us convido a fer-ne la lectura. Diu així:
“...Quina llàstima! amb la teva capacitat i faràs magisteri”
“...Amb les notes que has tret i faràs magisteri?”
“...No has pensat fer una altra cosa?, tens moltes capacitats per anar a magisteri”
“Magisteri vols fer?, que et vols passar la vida dibuixant i retallant?”
« Magisteri, és molt fàcil “quina llàstima!, amb les notes que has tret!”
Fa tres cursos que es van iniciar els nous graus de Mestre. Des de fa dos cursos sóc professora al grau de Primària, abans a l’especialitat d’Educació Especial.
En el grau de Primària de la Facultat de CCEE de la Universitat de Lleida, el professorat i l’ estudiantat ens ocupem de formar-nos com a persones i mestres que puguem donar resposta a l’ heterogeneïtat que hi ha a les aules, als centres i en el mon.
Una de les eines que utilitzem es la realització d’un document que anomenem “Historia de vida” que té com a objectiu que els futurs mestres coneguin i prenguin consciència de quins models educatius han tingut com a alumnes i quins tenen integrats. Cal conèixer i comprendre les creences i els coneixements que tenim del que és ensenyar i aprendre; al mateix temps, fer-los explícits per tal d’anar reconstruint i desenvolupant estratègies i formes de vida més humanes.
Tant el curs passat com aquest, quan llegia les històries de vida dels meus estudiants, frases com les que hem posat a l’inici del text estaven de forma reiterada en els seus escrits. El curs passat, però, no em van resultar massa incòmodes. - És el que pensa molta gent...!- vaig concloure.
Aquest curs, algunes d’aquestes frases tornaven a estar presents en els seus textos, “sonaven molt fort” i m’han resultat particularment incòmodes. Com diu Edgar Morin, la societat actual és complexa i incerta i com a éssers som productes socials però alhora productors. Per tant, conjuntament amb l’estudiantat del grau de primària i especialment amb l’ajut de la Joana i l’Anabel, hem recollit els comentaris que gent del seu entorn els hi ha fet a l’hora d’escollir la carrera i quina visió tenien i/o tenen del que suposa ser mestre en el segle XXI. “Les seves veus” , us les fem arribar en format wordle.net que és un recurs tecnològic que permet mostrar quines paraules són mes freqüents en un text determinat.
Aquestes són les paraules que més sovintegen en els escrits dels estudiants del grau de Primària de la UdL:
Com podeu veure, les paraules “educació”, “sempre”, “carrera” són importants.
Com podeu veure, les paraules “canvi”, “canviat” ,“mirada” són importants.
Com a persones d’una societat, com a mestres, com a professorat de secundària i d’altres etapes educatives; us encoratjaríem a recolzar aquells estudiants, i si són els millors, “millor”; a fer la carrera de “MESTRE” que ells han elegit, des de la responsabilitat i del que implica fer de mestre avui, que passa per canvis de mirades de moltes de les creences i coneixements del que entenem per ensenyar i aprendre.
Com diu la Blanca, estudiant de segon del grau de Primària a la UdL, “el canvi de mirada m’ha permès que comenci a veure els mestres com a arquitectes creatius”.
Gràcies per dedicar-nos una part del vostre temps.
Glòria Jové i Estudiantat del grau de Primària de la UdL
Molt bona reflexió m'ha encantat. Quanta raó tenen aquestes paraules. Cal fer saber que la nostra feina no és una treball mecànic, no és qualsevol cosa,... Es tracta de formar, d'educar, de transmetre i de construir coneixements, això ho pot fer qualsevol persona? En fi...pensem'm-hi! :) Gràcies per compartir el text! Salutacions.
ResponElimina