BON ÚS DELS GRUPS DE WHATSAPP

Una companya, la Pili, ha compartit aquest article de El País que parla de la comunicació família-escola i dels grups de WhatsApp. L'autora de l'article és Teresa Hernández, mare de tres fills i Defensora del Professor a l'Aragó. Diu així:

Sóc professora des de fa 17 anys, tinc tres fills a primària i fa poc vaig reunir el valor per abandonar un grup de WhatsApp. Es tractava d'un grup format pels pares dels companys de classe d'una de les meves filles i ho vaig fer perquè s'havia generat un ambient incòmode.

Fins i tot abans que comencessin les classes, alguns pares van compartir opinions desfavorables sobre el docent que els havien arribat a través de terceres persones. Curiosament, jo era l'única que havia tingut una experiència directa amb el docent, perquè havia donat classes al meu fill gran, però la gent estava predisposada en contra sense conèixer-lo.

Només començar les classes, es criticava cada decisió que prenia, fins i tot en un to ofensiu. Una de les integrants del grup va demanar una mica de paciència i alguns dels pares es van tornar en contra seu. Com si el fet de reclamar seny fos sinònim de no preocupar-se pel benestar dels nens. En aquest moment, al veure com estaven les coses, vaig abandonar el grup.

Des de fa un temps, els grups de WhatsApp han ocupat el lloc de les rotllanes que es formaven a la sortida del col·legi. Per tractar-se d'un fenomen nou, de vegades no els fem servir bé. Des de la meva experiència com a mare i professora, crec que hauríem de tenir en compte el següent:

- Que les nostres opinions siguin pròpies. En el cas del meu grup de WhatsApp, el clima hostil cap al docent va començar abans que les classes. Podria donar-se el cas que el docent no sigui bo, és clar, i que les crítiques estiguessin justificades. Però també hi ha ocasions en les que senzillament els mètodes d'un docent, encara que siguin vàlids, no convencen a tothom. O podria ser que els comentaris negatius es deguessin a una mala experiència aïllada. Sigui com sigui, el millor és confiar en les capacitats del docent i deixar passar un temps per a formar-nos una opinió. Així evitaríem que problemes individuals es converteixin en problemes col·lectius.

- Que hi ha unes vies establerts per les queixes. És normal que la gent faci servir els grups per desfogar-se, però hem de mantenir el respecte i saber que aquests grups no solucionen els problemes. En cas que hi hagués algun problema greu, jo recomanaria parlar-primer amb el docent. Hi ha canals de sobres: continua havent tutories per a pares i molts professors ja disposen de correu electrònic. En cas que no funcioni, els pares poden acudir a la direcció del centre. I en cas que això tampoc funcioni, queda el recurs de la Inspecció d'Educació. Els pares tenen tot el dret d'acudir a la Inspecció, però de vegades els problemes tenen una solució més senzilla.

- Que cal crear un clima agradable. Els grups de WhatsApp generen certa pressió grupal. Passa fins i tot en els moments bons, quan toca felicitar un aniversari. En cas de no fer-ho, sempre queda la possibilitat que es vegi com una ofensa. Doncs bé, en els grups de pares, si no et sumes a les queixes, podria semblar que no et preocupes prou pels nens. Per tant, caldria promoure un clima en què tothom se senti còmode per abocar les seves opinions personals, encara que no coincideixin amb les de la majoria.

- Que els assumptes privats haurien de quedar al marge. Els grups de pares d'alumnes hi ha per parlar de qüestions relatives al col·legi. Seria convenient que deixéssim les qüestions privades (en el meu grup hi havia converses sobre embarassos, per exemple) per als grups d'amics. I el mateix dic sobre els acudits i els vídeos que res tenen a veure amb l'escola.

- Que no li evitem responsabilitat als nostres fills. Els deures dels nostres fills ocupen bona part de les converses en aquests grups: que si són molts, que si són pocs ... Si hi ha alguna queixa, com deia, el millor és parlar-ho amb el docent. També sol haver-hi moltes peticions del tipus: "Al meu fill no li ha quedat clar si tocava fer aquest exercici o aquell" o "El meu fill s'ha oblidat les fitxes a classe... Me les podeu passar per WhatsApp?". No crec que sigui bo que ens entestem a solucionar els problemes dels nostres fills: hem de respectar la seva autonomia i la seva capacitat de decisió. I si en algun moment s'equivoquen, serà bo que aprenguin a assumir la seva responsabilitat. Si resolem tota l'estona seus problemes, al professor no li arribarà una informació adequada sobre el nen, i no podrà buscar les eines necessàries per ensenyar-bé.

Conec el cas d'un altre docent que no va saber que els pares estaven disconformes amb els seus mètodes fins que ja s'havia muntat una recollida de signatures en contra seu. Al cap i a la fi, es tracta de respectar en els grups de WhatsApp les mateixes coses que fora d'ells: dir les coses a la cara i evitar que els problemes concrets es converteixin en una bola molt gran difícil de controlar.

FONT: VERNE - EL PAÍS