L'article es titula "Decàleg per triar l'escola dels vostres fills" i diu així:
1. Escolliu per a les vostres criatures una escola tan lluny com sigui possible d’on viviu: no fos cas que s’habituessin a l’ambient que les envolta i a fer-se amb els amics i amigues de prop de casa, que seguiran veient la resta de la seva vida.
2. Trieu una escola sense immigrants ni alumnes discapacitats: no fos cas que els vostres fills i filles s’acostumessin a pensar que la diversitat és una oportunitat i no pas un problema.
3. Apunteu-los a un centre escolar tan reduït com sigui possible, amb una sola línia i pocs alumnes: no fos cas que s’habituessin a la societat real que els envolta.
4. Escolliu l’escola o l’equip directiu que s’hagi sabut vendre millor el dia de les portes obertes —si és que heu considerat adient perdre el vostre temps anant-hi, és clar— i no pas la que ofereixi un projecte pedagògic amb cara i ulls.
5. Descarteu qualsevol centre que fomenti —o, encara menys, exigeixi— la responsabilitat compartida entre l’escola i els pares i les mares: una vegada els heu deixats a la porta, que s’hi impliquin els mestres, que per això cobren tant i tenen unes vacances tan llargues!
6. Cerqueu escoles que incentivin la competitivitat i l’obtenció d’altes qualificacions: no fos cas que aprenguessin que el camí que es fa sovint és més important que la meta on s’arriba.
7. Eviteu com el foc qualsevol escola amb voluntat comunitària o socialitzadora: no fos cas que aprenguessin que hi ha d’altra gent —i menys, diferent— al món on els tocarà de viure.
8. Eviteu igualment centres escolars que emfatitzin les —normalment supèrflues— activitatscomplementàries de tipus artístic o cultural: no fos cas que creguessin que l’expressió artística o musical serveixen per a res als homes i dones de profit.
9. Defugiu les escoles amb clima humà acollidor, comprensiu o —déu nos Guard!—integrador: no fos cas que imaginessin una educació global i autònoma pugui ésser més important que no pas l’ordre, la disciplina i l’autoritat —a l’antiga usança!
10. I, per damunt de tot, procureu no mostrar mai cap mena d’empatia o de satisfacció amb els mestres dels vostres infants, per més que tinguin vocació, ganes d’ensenyar, estiguin motivats o involucrats en la formació humana i curricular dels vostres fills i filles: com els criticarem i els donarem totes les culpes, si d’entrada comencem a confiar en ells i en la seva feina?
En síntesi:
Esforçats i responsabilitzats pares i mares, si seguiu, al peu de la lletra, els principis d’aquest decàleg —amb major raó encara si el completeu i complementeu amb el d’educació general— podeu tenir l’absoluta garantia que als vostres fills i filles el futur els esperarà amb els braços oberts… i les mans (i les idees) ben buides!
FONT: NÚVOL.COM
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada