LA CAL·LIGRAFIA, UN EXERCICI EN QÜESTIÓ

Hem llegit aquest article sobre cal·ligrafia a la secció digital de La Vanguàrdia. Diu així:

Les escoles de Finlàndia, referent educatiu d'Europa, deixaran d'invertir tant de temps en escriure a mà. Aquesta lletra seguida tan típica del col·legi ja no s'ensenyarà. En lloc de cal·ligrafia tradicional els alumnes aprendran a escriure en ordinador (teclat de tauleta o portàtil) i també a mà amb lletra de pal, separada. Això sí que serà obligatori. El d'escriure amb lletra cal·ligràfica passarà a ser només una opció, i els mestres no tindran per què ensenyar-la.


El pas donat per Finlàndia ha encès el debat sobre l'escriptura, que ja porta cua en moltes escoles de tot el continent, també a Espanya. En un moment en què els adults escriuen, bàsicament, mitjançant teclats, té sentit invertir hores i hores perquè un nen ajunti les lletres de manera bella amb un llapis?

Aquesta és la pregunta que els responsables de l'Institut Nacional d'Educació finlandès -dependent del Ministeri d'Educació- s'han plantejat. Finlàndia modifica el seu currículum escolar cada deu anys. Tot el 2014 l'han dedicat a reflexionar sobre les noves competències que han d'aprendre els seus alumnes, amb grups de treball a tot el país i un debat públic molt participatiu. Una de les conclusions més controvertides ha estat la de deixar enrere la cal·ligrafia i en canvi donar més protagonisme al teclat. L'ordinador desplaça l'escriptura a mà.

L'Institut Nacional d'Educació ha decidit que la cal·ligrafia ja no formarà part del currículum escolar de Finlàndia a partir del curs 2016-2017. "Els alumnes si continuaran escrivint a mà de forma obligatòria, però aprendran a fer-ho amb lletra simplificada, separada, com la de la impremta", confirma Minna Harmanen, responsable de l'Institut, a través de conversa telefònica. "A més, les escoles ensenyaran a escriure en un teclat des del primer curs de primària", continua Harmanen. Els alumnes finlandesos comencen l'escola als set anys, no als tres com a Espanya.

Els responsables educatius del país consideren que els estudiants passen molt de temps aprenent la lletra seguida. Una cal·ligrafia que s'abandona al llarg del temps i que a més no veuen enlloc a part de l'escola. Pràcticament tot el que llegeixen està escrit amb lletra d'impremta (o pal). Com la d'aquest diari, per exemple, com la de qualsevol llibre, qualsevol anunci o qualsevol correu electrònic. Així que tot aquest temps, asseguren, el poden invertir en altres qüestions. A la comprensió lectora o la redacció, a aprendre a expressar idees en un text escrit. La forma com es construeixi -amb lletra de pal, cal·ligràfica o en ordinador- seria una cosa secundària, opinen. "Avui dia ensenyem els dos tipus d'escriptura, i realment deixar la cal·ligrafia ha suposat un xoc per part de la societat", explica Pekka Tukonen, director de l'escola de Järvenpää -al sud de Finlàndia-, també en entrevista telefònica .

"Encara no tinc una opinió formada sobre com afectarà a l'aprenentatge, si serà positiu o no, caldrà veure, en el meu municipi crec que les escoles seguiran ensenyant cal·ligrafia", assenyala Tukonen, que va ser professor en un institut de Sant Cugat del Vallès durant els anys 90. En tot cas, Finlàndia segueix la línia d'alguns organismes internacionals. Les proves Pisa, la macro avaluació de l'OCDE que mesura el coneixement dels alumnes de 15 anys, es faran en format digital a partir d'ara. Els alumnes hauran de contestar les preguntes amb un ordinador, no escriuran a mà. En l'última edició, en la que Finlàndia va tornar a coronar la llista de països europeus, ja es va incloure una part dels exercicis en format digital.

"Finlàndia ha introduït un canvi totalment disruptiu", considera Miquel Àngel Prats, coordinador del grau d'Educació Infantil a la facultat de Blanquerna-URL i especialista en tecnologia i educació. "És normal que part dels seus professors posin reticències", afegeix. Però Prats també entén el plantejament del Ministeri d'Educació finlandès: "La lletra seguida, de cal·ligrafia, costa molt perquè exigeix un domini més perfecte de la mà, als nens els és més fàcil escriure amb lletra de pal, i aquesta és la raó per la qual Finlàndia ha decidit abandonar la cal·ligrafia; els facilita les coses i poden invertir el temps en altres qüestions ".

A les escoles en què Prats ha ajudat a introduir elements de noves tecnologies combinen l'escriptura a mà, amb cal·ligrafia inclosa, i l'ús de portàtils. I no creu que els col·legis d'aquí vagin a fer un salt com el finlandès, almenys no de moment. El Departament d'Ensenyament, per la seva banda, considera també que les dues opcions, cal·ligrafia i noves tecnologies, poden combinar-se.

Però la realitat és que cada vegada més escoles de Catalunya abandonen l'ensenyament de l'escriptura cal·ligràfica. "És un debat obert en molts centres, i la majoria està optant per l'escriptura d'impremta", afirma Maria Antònia Miret, especialista en lectoescriptura de Blanquerna i assessora d'escoles. "Els mestres posen moltes hores a ensenyar cal·ligrafia, els alumnes passen moltíssim temps practicant: primer aprenen a escriure amb lletra de pal, després fan exercicis per millorar la motricitat de la mà i els dits, com les sanefes, i al final aprenen la lletra seguida, un tipus de grafia que només veuen dins de les parets de l'escola ", explica. I els alumnes s'avorreixen en tot aquest procés. Miret sí defensa que l'escriptura a mà, ja sigui amb lletra de pal o cal·ligràfica, millora la lateralitat, ajuda a fixar coneixements, a estructurar l'espai i també el pensament. "L'important és que s'escrigui, no tant el com".

FONT: La Vanguàrdia