Al blog de INED21 hem trobat aquest article sobre James Heckman, premi Nobel d'Economia l'any 2000. Heckman ha demostrat amb els seus treballs de recerca que és més rendible invertir en pàrvuls que en borsa.L'afirmació pot sorprendre, especialment pel fet de barrejar el món de l'educació i el de l'economia. Però és que les dues disciplines s'interrelacionen d'una manera molt intensa.
La inversió en educació és necessària i és fonamental per al desenvolupament de la nostra societat. Són nombrosos els autors que així ho han assenyalat. James Heckman ha analitzat, en concret, la inversió en atenció i educació de la primera infància (AEPI), assenyalant que invertir en aptituds socioculturals del nen -com la motivació o la confiança en si mateix genera més benefici econòmic i social que un altre tipus d'inversions.
Per què és rendible invertir en educació?
Els treballs d'investigació científica dels últims anys han demostrat els beneficis d'una educació primerenca de qualitat. L'equació és simple, a major nivell d'educació, major nivell de renda de la persona.
Theodore Shultz va ser el primer investigador que va assenyalar l'educació com una forma d'inversió. Els seus treballs van demostrar, per primera vegada, que l'educació condueix a les persones a millorar el seu nivell de renda i el seu nivell de benestar. Els seus estudis li van valer el Premi Nobel d'Economia el 1979.
El fracàs escolar és un llast social pel seu impacte en les famílies, la salut i la cohesió social. I el problema té, a més, un impacte directe en les arques públiques, ja que a menor formació menor salari i menor consum. Alguns estudis han quantificat que una persona amb estudis universitaris paga en impostos gairebé el triple que les persones sense estudis.
Les dades són molt rellevants especialment per a aquells països que compten amb un elevat índex d'abandonament prematur dels estudis, com pot ser el cas d'Espanya-amb un índex del 29% enfront del 14% de la UE. I més, si tenim en compte que tot i les múltiples reformes educatives, la taxa es manté pràcticament estable des de fa molts anys.
Per què en educació primerenca?
Els treballs de James Heckman han conclòs que la rendibilitat d'invertir en educació de primera infància és superior a altres tipus d'inversió.
Les conclusions de Heckman destaquen que l'entorn familiar condiciona molt els resultats a què pot aspirar un nen en arribar a l'edat adulta. En concret, parla del "accident del naixement", per referir-se a que l'atzar de néixer en una determinada família constitueix una font important de desigualtat.
La diferència de capacitats entre els nens desafavorits i els de famílies acomodades comença a detectar-se en una edat molt primerenca. El context familiar dels pàrvuls és un factor que permet predir amb força precisió les seves futures capacitats cognitives i socioemotivas.
Si una societat inverteix en educació en edat primerenca, fomenta l'escolaritat, redueix la delinqüència, millora les aptituds dels nens i els condueix a obtenir millors nivells de renda en la seva vida professional futura. Un major nivell de renda repercuteix en millorar la vida de la persona i contribuir amb un major nivell d'impostos a la societat i, per tant, genera un major benestar social. Invertir en mesures que pal·lien les diferències entre els pàrvuls és una inversió rendible.
El professor Heckman assenyala que la formació que es va sumant al llarg de la vida és dinàmica. "Les competències generen competències i la motivació produeix més motivació. Si un nen no té motivació per aprendre i emprendre des dels primers anys, és molt difícil que en l'edat adulta tingui èxit professional i social ". Les seves conclusions indiquen que no es tracta simplement del nivell d'ingressos dels pares. El més important és la qualitat del context familiar i social que els nens troben en la seva infància.
Els primers anys de la vida d'un nen "són decisius per a la gènesi de les aptituds cognitives, mentre que l'adolescència és una etapa important per a la gènesi d'aptituds no cognitives". Heckman assenyala que les mesures que s'apliquen de forma tardana per compensar el desavantatge inicial solen ser més costoses i ineficaces. Les mesures que s'apliquen en els primers anys dels nens són més efectives que les tardanes.
La classe política hauria de tenir molt en compte aquests estudis i intentar dirigir les polítiques públiques a millorar la inversió en educació, ja que l'educació és el passaport al futur ... i no només per a cadascuna de les persones a nivell individual, sinó també per a la societat en el seu conjunt. La importància de l'educació en la nostra societat és una realitat, i més en un moment com l'actual. Els nens són el recurs més important del món i la millor esperança per al futur. No és una proposta superficial, està fonamentada en els resultats de múltiples estudis científics ... i les conclusions coincideixen: millor educació = millor futur.
FONT: http://ined21.com/p7233/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada