ELS RISCOS DE DEIXAR D'ESCRIURE A MÀ

Ahir varem publicar un article on s'explicava que la cal·ligrafia quedava relegada en la nova llei educativa de Finlàndia. Avui el nostre company Jordi ens envia un article que postula ben bé el contrari. Sigui com sigui per fer-nos la nostra opinió haurem de llegir-los tots dos.
Aquest que us presentem és un resum de la secció de societat del diari ABC i diu:

És sorprenent la facilitat amb què els més petits s'adapten a la «era digital». Els més espavilats, amb tot just tres anys són capaços ja de teclejar el seu nom al mòbil dels seus pares i enviar-lo, juntament amb un munt d'icones, per whatsapp, per a alegria dels seus orgullosos progenitors. I els propis plans educatius fomenten cada vegada més l'ús de les noves tecnologies, de manera que la tauleta comença a ser una eina tan habitual com ho havia estat sempre el quadern.

Aparentment, es podria pensar que així aprenen abans a reconèixer les lletres i sembla que les llargues hores que invertíem en cal·ligrafia les generacions anteriors estarien de més. La rapidesa amb que l'ordinador s'introdueix en les aules redueix el temps que els xavals han d'esforçar-se a escriure a mà. Però, té alguna repercussió en el rendiment acadèmic?

Neurocientífics i psicopedagogs s'ho plantegen. Escriure a mà té els seus avantatges enfront de l'ús del teclat. Entre elles, facilita un millor coneixement de l'ortografia, una major fluïdesa d'idees a l'hora d'escriure redaccions, millor capacitat de lectura i, a més, potencia la memòria.

Els estudis de neuroimatge evidencien que el cervell s'activa més quan s'escriu que quan es tecleja. En el primer cas es crea una representació interna de les lletres que involucra la integració de les àrees visuals i motores del cervell. A més, s'activen àrees relacionades amb l'ortografia, so i significat de les paraules. Aquestes àrees es solapen amb altres fonamentals en la producció i comprensió del llenguatge, així com en la comprensió de la lectura, el que podria explicar les habilitats que potencien amb l'escriptura.

Per contra, quan els nens es limiten a teclejar, simplement estan representant en el seu cervell un esquema del teclat, segons un estudi de la Universitat d'Indiana publicat en «Frontiers in Psychology».

Major esforç mental
Aprendre a escriure a mà és un procés més complex que teclejar unes lletres i exigeix que el cervell s'esforci més. Cal fer una representació mental de les lletres que es van a escriure, i això suposa un major esforç mental que a llarga és rendible, explica Joan Lupiáñez, director del grup de Neurociència Cognitiva de la Universitat de Granada. Els caràcters que els nens s'esforcen a posar per escrit no són sempre iguals, com els d'impremta, i això els ajuda també a generalitzar ia internalitzar els trets essencials amb els quals es representa cada lletra, independentment de la destresa amb què es representi, afegeix. Aquest aprenentatge tan profund que propicia l'escriptura els ajuda després a reconèixer millor els signes que llegeixen, de manera que la comprensió lectora també augmenta.

I els avantatges s'estenen més enllà dels primers anys. Prendre notes amb l'ordinador és menys efectiu per l'aprenentatge que fer-ho a mà, segons un estudi publicat aquest mes a la revista «Pychological Science». Els que agafen els seus apunts a mà tenen un aprenentatge més profund dels conceptes, mentre que els que teclegen tenen un record més literal, però menys memòria dels aspectes conceptuals importants de la classe, apunta Lupiáñez, que l'ha comprovat amb els seus alumnes.

En qualsevol cas, assenyala, l'important és l'ús que es faci de l'ordinador, que pot ser molt útil si s'utilitza adequadament, perquè evita memoritzar dades que poden buscar a internet però exigeix tenir les idees clares per saber com trobar-los. «L'important no és escriptura a mà davant ordinador, sinó que a mà processem la informació d'una manera molt més activa que si fem servir el teclat. Perquè el cervell aprengui has de reptar, posar-li al límit del que sap i el que no. I així és com va adquirint nous coneixements de forma sòlida », conclou.

El psicopedagog Pau Canosa també defensa l'escriptura a mà, ja que, «és sempre preferible el procés que activi més àrees cerebrals, perquè provoca millors aprenentatges, més profunds i duradors». «En escriure a mà -explica-, els moviments que hem de realitzar deixen una empremta motora al cervell que facilita el posterior reconeixement de les lletres i de les paraules. És a dir, que ajuda a un millor aprenentatge de la lectura ». Segons Canosa, professor al Centre Universitari Villanueva de Madrid i sotsdirector de Docència de Foment de Centres d'Ensenyament, «la representació de cada lletra, de la seva grafia, es fixa molt millor en escriure a mà que en fer-ho amb el teclat».

Amb la grafomotricitat, afegeix, es desenvolupen la discriminació auditiva i visual, l'organització espai-temporal, la correcta pressió i comprensió de l'instrument d'escriptura i el domini de la mà, entre altres habilitats.

Un col·legi on els alumnes escriuen els seus llibres de text

En el col·legi públic Pare Coloma de Madrid no hi ha llibres de text. O, millor dit, els elaboren a mà els mateixos alumnes en el quadern. A més de suposar un estalvi, això obeeix a la importància que el centre dóna a la cal·ligrafia. «Aprendre a escriure no només implica aprendre les lletres i els números, sinó també habilitats com el control motor, la memòria i la capacitat de processar pensaments coherents en un ordre lògic», opina la directora, Carmen Pascual.


FONT: ABC