HA ARRIBAT EL MOMENT DE REINVENTAR L'EDUCACIÓ

Mikel Aguirregabiria és el responsable d'Innovació Educativa (Biscaia). A l'escola era un bon estudiant tot i que reconeix que el mèrit és relatiu, ja que a tots els mesuraven per igual. Amb aquesta reflexió no és d'estranyar que s'hagi convertit en el coordinador d'Sarezkuntza, el nou pla d'educació digital del govern basc que possibilita, entre moltes altres coses, una major personalització de l'aprenentatge.
En una entrevista realitzada per la plataforma educativa tiching ens explica la seva visió del canvi educatiu.


Com es reinventa un sistema educatiu?
En el nostre cas, hem definit un pla, Sarezkuntza, que en basc vol dir alguna cosa així com "xarxa educació". Creiem que ha arribat el moment de reinventar l'educació i Sarezkuntza, en aquest sentit, és una reformulació que s'ha desenvolupat a través d'un debat obert a tota la comunitat educativa.

Per què és necessària aquesta reformulació?
Per motius pedagògics i metodològics, encara que és cert que ha estat propiciada per solucions tecnològiques. La tecnologia ha canviat la manera en què es treballa en la nostra societat i la manera en què s'aprèn.

Com ha canviat la manera d'aprendre?
La tecnologia permet una educació més ubiqua, com a virtual, multimetodològica i molt més personalitzada que mai. A més, ha canviat la manera en què els recursos més centrals, com els llibres de text, són proveïts a la comunitat.

A què es refereix?
Tenim el coneixement tan a mà que estem davant d'un moment en què hem d'incorporar teories com "aprendre fent", construir sobre els coneixements previs que es tenen en cada moment, experimentar, descobrir, etc. Tot això dóna lloc a una educació radicalment diferent, no només per les TIC, sinó per les metodologies i la manera d'aprendre.

Com es porta a terme tot això?
Primer, posant a l'alumnat com a centre del sistema, com el gran protagonista, emfatitzant els processos d'aprenentatge sobre els d'ensenyament. Aprofitant, d'altra banda, les possibilitats comunicatives de les TIC a les xarxes del professorat, de les famílies, l'alumnat entre si ...

Quines són aquestes possibilitats comunicatives?
Les TIC generen nous rols i relacions, perfeccionen els sistemes d'avaluació i aprenentatge, canvien les fórmules d'equipament i expandeixen el concepte d'aula i horari escolar.

¿I què hi ha de la gestió?
Volem fer un veritable tomb en la gestió educativa fent accessible al professorat, l'alumnat i les famílies tota la informació, que ara està molt disseminada. Això significa tornar a definir molt bé les competències que volem tractar, especialment les competències digitals.

Els professors estan preparats per a aquests canvis?
Els professors saben més del que creuen. En realitat ja tenen competències digitals, perquè utilitzen la tecnologia per a qüestions personals amb força facilitat. Potser encara no han sabut integrar aquests coneixements a l'aula. Només cal que aprenguin a aprofitar tota la potencialitat d'aquest recurs.

Com canvia la figura del professor en aquest context?
Abans el professor tenia 5 funcions que segueixen sent vàlides: programadora, orientadora, informadora, motivadora i avaluadora. Tradicionalment, el professor ha dedicat la major part del temps a la funció informadora, que és precisament la que ara té menys sentit.

Ara hi ha altres fonts d'informació.
I per això la missió informadora del professorat queda atenuada. En canvi, cobren importància altres funcions. El professor comença a ser curador del contingut, guia o, fins i tot, community manager: ha de manejar una comunitat complexa, connectar les famílies i l'alumnat, etc.

Són moltes novetats.
Són rols que no estaven tan destacats quan el professor era l'única autoritat del coneixement. Ara tots tenim accés al coneixement però el professor ha d'ensenyar els alumnes a aprendre junts, a aprendre a aprendre i també ha de potenciar la capacitat de cada un d'ells, buscar el seu talent i demanar l'èxit escolar universal, que no vol dir que tothom hagi de ser mesurat de la mateixa manera.

Estem parlant de personalització?
Sí. Les noves tecnologies són eines que poden afavorir molt la personalització de l'aprenentatge. Permeten individualitzar l'aprenentatge, facilitar la tasca de l'alumne, generar un entorn d'aprenentatge particularitzat, gamificar el procés fent-lo més lúdic, generar reptes que motivin a cada alumne, etc.

Com hauria de ser l'educació del futur?
La millor metodologia és la suma de metodologies. Hauríem assajar un ventall de metodologies que funcionen i combinar-les. I veure a què respon millor cada alumne en concret. En aquest moment la xarxa ens ofereix moltes possibilitats i hem de provar-les totes.


FONT:  tiching