La nostra companya Adelina, mestra i especialista en temes de filosofia per a nens ens envia aquest interessant article després de participar en un congrés de filosofia a València. Diu així:
Participar en trobades d’aquest tipus és com assistir a un xoc de
trens. Tot el que sabies , trontolla, tot el que suposaves és fum i reps una
sacsejada que la vista percep colors nous que no havies distingit mai, penses
que allò que menjaràs tindrà gust àcid-ensucrat, la música guanya protagonisme davant dels sorolls i tot
s’atura per fer-se més clar, però més inquietant.
Els artistes d’aquesta convulsió han estat els ponents que ens han donat una nova perspectiva d’ésser humà,
han fet que les persones siguem això , persones, amb una nova i profunda
dimensió per esdevenir protagonistes d’ una societat millor.
En Walter Kohan (Universitat
de Rio de Janeiro) ha plantejat disjuntives pròpies de la filosofia: “imaginamos o erramos, aprendemos o
desaprendemos, pensar o ser pensado, preguntar o ser preguntado, desplaçar o
ser desplazado...” Qualsevol d’elles és prou potent per fer-nos
preguntes i, potser o no, trobar solucions. Però la solució és la resposta o la
solució és un altra pregunta?...
La Teresa de la Garza ( UNAM , FpN Mèxico) ens va recalcar la
necessitat , alhora que el plaer, de pensar junts, de diàlegs compartits i de
la literatura com a pretext per generar opinions.
Ginés Mateo i Elena Navarro ens van fer adonar del sentit de la mentida,
i de nou, van posar en disjuntiva el nostre pensament. La Lesly Càzeres (
Mèxic) va desenvolupar la idea d’ imbricar
la filosofia per a nens. La Macu Pèrez ( Múrcia) en “Cuéntame un cuadro” va
entrelligar l’art de la pintura i l’art d’escriure, en J.Manuel Gutièrrez ,
d’ Astúries, ens va facilitar descobrir el mestre que portem dins.
Deixo en un punt i apart el descobriment de la Carmen Loureiro ( Galícia) que amb la seva saviesa ens va posar a
l’abast un món ple d’imatges i significats. A utilitzar l’ art per gaudir i
atansar-nos a la ètica, com amb l’ estètica arribo a la ètica del
pensament i de la vida, com buscar el
conflicte cognitiu i generar amb la mirada el diàleg. Per acabar no vull deixar
d’ anomenar al Rodolfo Rezola que
amb la seva Filosofia de la Fragilitat ens va descobrir el món de les
metàfores, la recerca de l’ autenticitat i amb la cloenda de l’ Angèlica Sàtiro, que no cal presentar,
ens va endinsar al futur de l’educació i de les persones amb les cartes al
seu... QUERIDO FUTURO:
Gràcies a l’ escola que em va facilitar els dies per gaudir d’ aquesta
experiència i que faré el possible per
poder-la retornar . Si alguna cosa he
aprés la vull compartir amb vosaltres. Estic oberta a que això sigui així.
Adelina Freixinet, mestra aprenent
de filosofia per a nens.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada