ELS TRES INGREDIENTS SECRETS DE L'APRENENTATGE

Sense ànim des ser dogmàtic, només compartint pensament i sabent que potser demà després de tenir una interessant lectura o conversa podria canviar d'opinió...no perquè estigui del tot equivocat, no perquè sigui feble... només per l'admiració al saber, per convenciment personal i per les ganes d'aprendre dels altres.

Per tot això proposo una reflexió al voltant de tres aspectes cabdals en l'educació d'avui:

1- Participació activa de l'alumnat.

2- Aprenentatge amb fort component emotiu (repte, empatia, activitats significatives, funcionals, relacionades amb l'entorn,...)

3- Assegurar l'interacció i el diàleg com a font de coneixement.

1- Participació activa de l'alumnat

Senzillament fonamentaré aquesta proposta a partir del con de l'aprenentatge que va crear Edgar Dale (pedagog nord-americà). Una bona imatge val més que mil explicacions.
Els nostres alumnes han de ser, al màxim que puguem, els protagonistes del procés d'aprenentatge. I en això el paper del docent és clau, guiar, gestionar, proposar metodologies diverses, acompanyar en el procés... no és fàcil però engrandeix la nostra professió.



2- Aprenentatge amb fort component emotiu (repte, empatia, activitats significatives, funcionals, relacionades amb l'entorn, intel·ligència emocional,...)

A partir de les investigacions d’Antonio Damasio ens replantegem aspectes de l’aprenentage dels nostres alumnes. L’emoció i l’emotivitat viuen en les persones i són un canal comunicatiu que ajuden a aprendre d’una manera més intensa i més significativa. Damasio, és un neuròleg portuguès que desenvolupa les seves investigacions als EEUU.  Va descobrir en pacients afectats cerebralment que el còrtex prefrontal gestiona informació emocional. Aquesta part del cervell és l’encarregada de la presa de decisions . Damasio ens diu:

“Intenti prendre una decisió en fred, calmada i meditada, segurament serà menys encertada que si permet que les seves emocions entrin en joc.”

Quan Damasio diu això intenta trencar amb el mite racionalista de Descartes i proposa que en una bona presa de decisions s'han de conjugar bé elements racionals però també aspectes emocionals. No us ha passat mai que habent de dir una cosa important a algú us vareu trobar amb una situació canviant i això us va fer canviar els plans acertadament... i us vareu dir a vosaltres mateixos "...ara, no és el moment esperaré quan sigui més oportú". Segur que vareu fer bé...oi? L'emotivitat forma part de la nostra vida quotidiana. 

Catherine  L’Ecuyer és del Canadà i mare de quatre fills . Va estudiar dret a Canadà , és Màster de l'IESE Business School i té un Màster Europeu Oficial de Recerca de la Universitat Internacional de Catalunya . Ha treballat com a advocat a Mont-real i, a Espanya , com a consultora en empreses com Abertis , Pepsi , Caprabo , Sony , Croda . Ens diu:

"La sorpresa és el desig per arribar al coneixement, deia Tomàs d'Aquino . Els nens neixen amb la sorpresa , de fet és el que els permet descobrir el que els envolta : la seva mare , el seu pare , el sol , un gos , una herba , la lluna , etc .  Avui dia, hi ha neurocientífics que ens diuen que l'organització neurològica no pot explicar tot el comportament humà . Donen Siegel , un neurocientífic americà , diu que darrere de l'organització neurològica , hi ha alguna cosa intangible que mou la persona. Els grecs ja deien que el principi de la filosofia era la sorpresa, una de les manifestacions d'aquell intangible que mou l'ésser humà : el desig per al coneixement . L'aprenentatge es realitza des de dins de la persona cap a fora . 

Avui en dia , per les circumstàncies de la societat en què vivim , cal retrocedir a una edat cada vegada més primerenca per trobar-nos amb sorpresa en un nen . Els nens no han canviat , el que ha canviat és l'entorn en què es troben els nen . El ritme frenètic , el soroll continu, l'obsessió per avançar les etapes , la moda de l' híper educació , la manca de sensibilitat pel respecte de la innocència dels nens , entre altres causes , fan que els nens perden la capacitat de sorpresa."

Tot i això seguim tenint aquest repte per plantejar activitats que moguin la voluntat d'aprendre i que siguin ben significatives i pràctiques pel seu aprenentatge. Us deixo una imatge il·lustrativa d'un taller d'escriptura que fem amb alumnes de P5, en aquesta activitat posem l'accent en escriure de manera significativa a partir de la seva vida a l'escola, els presentem fotos de les seves vivències escolars i veient-se ells mateixos i els seus companys i companyes fan una producció escrita. M'he permés la juguesca de fer una fòrmula matemàtica per valorar la importància de la part emotiva en l'activitat, no us ho prengueu seriosament és una aportació molt subjectiva. Tot i això cada dia trobo més arguments que la confirmen... però aquesta reflexió la deixem per un altre article.

3- Assegurar l'interacció i el diàleg com a font de coneixement.

Això ho he dit mil vegades, anem per la 1001... La gran abandonada del sistema educatiu és l'expressió oral (oratòria, diàleg, debat,...). Actualment hi ha moltes escoles que fan programes de filosofia per a nens i gràcies a aquestes iniciatives el poder del diàleg com a element d'aprenentatge ha retornat a l'escola. Però el repte és que estigui en tot el ventall d'àrees... simplement perquè la tècnica dialògica genera molt contingut i bon aprenetatge amb la guia adequada. Expliquen que Aristòtil al Liceu va organitzar la classificació dels tres regnes (animal, vegetal i mineral) i els seus subgrups a partir del diàleg amb els seus deixebles. Encara avui, després de més de 2000 anys, fem servir les seves conclusions.

Ja fa uns anys vaig compartir experiència educativa i docència amb la Rocio Carrión, actualment la Rocio és una autoritat en temes d'aprenentatge i està vinculada a la Universitat de Cambridge. Comparteixo aquest vídeo que m'ha fet arribar el Jordi, un amic comú, i podreu escoltar les raons que porten a la Rocio a assegurar que la interacció i el diàleg són elements essencials en les activitats d'aprenentatge.