En nostre company Francesc ens fa arribar aquest article de l’Armando Fonts Aguirre “Cató”, un brillant periodista mexicà que ens apropa a una interessant reflexió vital. Un text ideal en temps d'Advent, anem preparant el missatge de Nadal.
Diu així:
Em proposo demandar a la revista "Fortune", ja que em va fer víctima d'una omissió inexplicable. Resulta que va publicar la llista dels homes més rics del planeta, i en aquesta llista no aparec jo. Apareixen, sí, el sultà de Brunei, apareixen també els hereus de Sam Walton i Takichiro Mori.
Figuren aquí també personalitats comla Reina Isabel d'Anglaterra, Stavros Niarkos, i els mexicans Carlos Slim i Emilio Azcárraga.
No obstant això a mi no m’esmenta la revista.
I jo sóc un home ric, immensament ric. I si no, vegin vostès: tinc vida, que vaig rebre no sé per què, i salut, que conservo no sé com.
Tinc una família, esposa adorable que al lliurar la seva vida em va donar el millor de la meva; fills meravellosos dels que no he rebut sinó felicitat; néts amb els quals exerceixo una nova i joiosa paternitat.
Tinc germans que són com els meus amics, i amics que són com els meus germans.
Tinc gent que m'estima amb sinceritat tot i els meus defectes, i a la qual jo estimo amb sinceritat malgrat els meus defectes.
Tinc quatre lectors als que cada dia els dono gràcies perquè llegeixen bé el que jo escric malament.
Tinc una casa, i en ella molts llibres (la meva esposa diria que tinc molts llibres, i entre ells una casa).
Posseeixo un trosset del món en la forma d'un hort que cada any em dóna pomes que haurien escurçat encara més la presència d'Adam i Eva al Paradís.
Tinc un gos que no se'n va a dormir fins que arribo, i que em rep com si fos jo l'amo del cel i la terra.
Tinc ulls que veuen i orelles que hi senten, peus que caminen i mans que acaricien; cervell que pensa coses que a altres se'ls havien ocorregut ja, però que a mi no se m'havien ocorregut mai.
Sóc amo de la comuna herència dels homes: alegries per gaudir-les i penes per agermanar els que pateixen.
I tinc fe en Déu que guarda per a mi infinit amor.
Pot haver grans riqueses que les meves?
Per què, llavors, no em va posar la revista "Fortune" a la llista dels homes més rics del planeta? "
I tu, com et consideres? ¿Rico o pobre?
Figuren aquí també personalitats com
No obstant això a mi no m’esmenta la revista.
I jo sóc un home ric, immensament ric. I si no, vegin vostès: tinc vida, que vaig rebre no sé per què, i salut, que conservo no sé com.
Tinc una família, esposa adorable que al lliurar la seva vida em va donar el millor de la meva; fills meravellosos dels que no he rebut sinó felicitat; néts amb els quals exerceixo una nova i joiosa paternitat.
Tinc germans que són com els meus amics, i amics que són com els meus germans.
Tinc gent que m'estima amb sinceritat tot i els meus defectes, i a la qual jo estimo amb sinceritat malgrat els meus defectes.
Tinc quatre lectors als que cada dia els dono gràcies perquè llegeixen bé el que jo escric malament.
Tinc una casa, i en ella molts llibres (la meva esposa diria que tinc molts llibres, i entre ells una casa).
Posseeixo un trosset del món en la forma d'un hort que cada any em dóna pomes que haurien escurçat encara més la presència d'Adam i Eva al Paradís.
Tinc un gos que no se'n va a dormir fins que arribo, i que em rep com si fos jo l'amo del cel i la terra.
Tinc ulls que veuen i orelles que hi senten, peus que caminen i mans que acaricien; cervell que pensa coses que a altres se'ls havien ocorregut ja, però que a mi no se m'havien ocorregut mai.
Sóc amo de la comuna herència dels homes: alegries per gaudir-les i penes per agermanar els que pateixen.
I tinc fe en Déu que guarda per a mi infinit amor.
Pot haver grans riqueses que les meves?
Per què, llavors, no em va posar la revista "Fortune" a la llista dels homes més rics del planeta? "
I tu, com et consideres? ¿Rico o pobre?
HI HA GENT POBRE, PERÒ TAN POBRE, QUE L'ÚNICA COSA QUE TÉ ÉS ... DINERS.
Armando Fonts Aguirre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada