Aquest conte que ens proposa el nostre company Francesc és una bona reflexió entorn a la creativitat, cuidar-la i potenciar-la és un dels reptes de l'escola. No és un tema menor. El conte diu així:
Hi havia una vegada un nen que va començar a anar a escola. Ell era bastant petit i l'escola molt gran. Quan el nen va descobrir que podia entrar en la seva classe des de la porta que donava a l'exterior va estar feliç, i l'escola ja no li va semblar tan gran.
Un matí, la mestra va dir:
- Avui anem fer un dibuix.
- Què bé! – va pensar el petit.
Li agradava dibuixar i podia fer de tot: vaques, trens, pollastres, tigres, lleons, vaixells. Va treure llavors la seva caixa de llapis i va començar a dibuixar, però la mestra va dir:
- Esperin, encara no és temps de començar! Encara no he dit el que anem a dibuixar. Avui anem a dibuixar flors.
- Què bé! – va pensar el nen.
Li agradava fer flors i va començar a dibuixar flors molt belles amb els seus llapis violetes, taronges i blaus. Però la mestra va dir:
- Jo els ensenyaré com, esperin un moment! I prenent un guix, va pintar una flor vermella amb una tija verda. Ara – va dir la mestra—poden començar.
El nen va mirar la flor que havia fet la mestra i la va comparar amb la qual ell havia pintat. Li agradaven més la seves, però no ho va dir. Va voltejar la fulla i va dibuixar una flor vermella amb una tija verda, tal com la mestra indiqués.
Un altre dia, la mestra va dir:
- Avui anem a modelar amb plastilina.
-Què bé! – va pensar el petit.
Li agradava la plastilina i podia fer moltes coses amb ella: escurçons, homes de neu, ratolins, carros…, i va començar a estirar i a pastar la seva bola de plastilina. Però la mestra va dir:
- Esperin, encara no és temps de començar! Ara – va dir la mestra – anem a fer un plat.
-Què bé! – va pensar el petit
Li agradava modelar plats i va començar a fer-los de totes maneres i grandàries. Llavors la mestra va dir:
- Esperin, jo els ensenyaré com! – i els va mostrar com fer un plat profund. – Ara ja poden començar.
El petit va mirar el plat que havia fet la mestra, i després els que ell havia modelat. Li agradaven més els seus, però no ho va dir. Només va modelar una altra vegada la plastilina i va fer un plat profund, com la mestra indiqués.
Molt ràpid el petit va aprendre a esperar que li diguessin què i com havia de treballar, i a fer coses iguals a les de la mestra. No va tornar a fer res ell sol.
Va passar el temps, i va succeir que el nen i la seva família es van mudar a una altra ciutat, on el petit va haver d'anar a una altra escola.
El primer dia de classe, la mestra va dir:
- Avui anem fer un dibuix.
- Què bé! – va pensar el petit, i va esperar al fet que la mestra digués el que calia fer; però ella no va dir gens ni mica.
Només caminava per la classe, mirant el que feien les criatures. Quan va arribar al seu costat, li va dir:
- No vols fer un dibuix?
- Sí – va contestar el petit – però: Què cal fer?
- Pots fer el que tu vulguis – va dir la mestra.
- Amb qualsevol color? – va preguntar el nen.
- Amb qualsevol color? – va respondre la mestra. Si tots fessin el mateix dibuix i usessin els mateixos colors, Com sabria jo el que va fer cadascú!
El nen no va contestar , i baixant el cap va dibuixar una flor vermella amb una tija verda.
Un matí, la mestra va dir:
- Avui anem fer un dibuix.
- Què bé! – va pensar el petit.
Li agradava dibuixar i podia fer de tot: vaques, trens, pollastres, tigres, lleons, vaixells. Va treure llavors la seva caixa de llapis i va començar a dibuixar, però la mestra va dir:
- Esperin, encara no és temps de començar! Encara no he dit el que anem a dibuixar. Avui anem a dibuixar flors.
- Què bé! – va pensar el nen.
Li agradava fer flors i va començar a dibuixar flors molt belles amb els seus llapis violetes, taronges i blaus. Però la mestra va dir:
- Jo els ensenyaré com, esperin un moment! I prenent un guix, va pintar una flor vermella amb una tija verda. Ara – va dir la mestra—poden començar.
El nen va mirar la flor que havia fet la mestra i la va comparar amb la qual ell havia pintat. Li agradaven més la seves, però no ho va dir. Va voltejar la fulla i va dibuixar una flor vermella amb una tija verda, tal com la mestra indiqués.
Un altre dia, la mestra va dir:
- Avui anem a modelar amb plastilina.
-Què bé! – va pensar el petit.
Li agradava la plastilina i podia fer moltes coses amb ella: escurçons, homes de neu, ratolins, carros…, i va començar a estirar i a pastar la seva bola de plastilina. Però la mestra va dir:
- Esperin, encara no és temps de començar! Ara – va dir la mestra – anem a fer un plat.
-Què bé! – va pensar el petit
Li agradava modelar plats i va començar a fer-los de totes maneres i grandàries. Llavors la mestra va dir:
- Esperin, jo els ensenyaré com! – i els va mostrar com fer un plat profund. – Ara ja poden començar.
El petit va mirar el plat que havia fet la mestra, i després els que ell havia modelat. Li agradaven més els seus, però no ho va dir. Només va modelar una altra vegada la plastilina i va fer un plat profund, com la mestra indiqués.
Molt ràpid el petit va aprendre a esperar que li diguessin què i com havia de treballar, i a fer coses iguals a les de la mestra. No va tornar a fer res ell sol.
Va passar el temps, i va succeir que el nen i la seva família es van mudar a una altra ciutat, on el petit va haver d'anar a una altra escola.
El primer dia de classe, la mestra va dir:
- Avui anem fer un dibuix.
- Què bé! – va pensar el petit, i va esperar al fet que la mestra digués el que calia fer; però ella no va dir gens ni mica.
Només caminava per la classe, mirant el que feien les criatures. Quan va arribar al seu costat, li va dir:
- No vols fer un dibuix?
- Sí – va contestar el petit – però: Què cal fer?
- Pots fer el que tu vulguis – va dir la mestra.
- Amb qualsevol color? – va preguntar el nen.
- Amb qualsevol color? – va respondre la mestra. Si tots fessin el mateix dibuix i usessin els mateixos colors, Com sabria jo el que va fer cadascú!
El nen no va contestar , i baixant el cap va dibuixar una flor vermella amb una tija verda.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada