La nostra companya Encarni ens convida a llegir aquesta interessant entrevista a Joseph Novak un important investigador sobre aprenentatge, creació i representació del coneixement.El Doctor Novak és un experimentat Investigador Científic que va completar els seus estudis superiors a la Universitat de Minnesota en 1958. ensenyar a les universitats Estatal de Kansas i Purdue i va desenvolupar els Mapes Conceptuals, com ara se'ls coneix, sent professor d'Educació i Ciències Biològiques a la Universitat de Cornell, on va realitzar investigacions en educació, aprenentatge, creació i representació del coneixement. Autor de molts llibres i articles entre els quals es destaquen "Learning How to Learn" (Aprenent a aprendre), 1977, traduït a 8 idiomes i recentment "Learning, Creating, and Using Knowledge: Concept Maps es Facilitative Tools in Schools and Corporations" , en traducció a 6 idiomes. Actualment és professor emèrit de la Universitat de Cornell i investigador científic sènior de l'Institut per a la Cognició l'Home i la Màquina, IHMC per la seva sigla en anglès. El seu camp d'investigació actual inclou mètodes per aplicar idees i eines educatives, com ara Mapes Conceptuals, en ambients corporatius i en programes d'aprenentatge a distància i més recentment, el desenvolupament de Mapes Conceptuals "experts" que ajudin a construir la bastida per permetre millorar l'aprenentatge, utilitzant "CMapping" amb Internet i altres recursos.
Eduteka (E): Quin és l'origen dels Mapes Conceptuals i quin paper va jugar vostè en el seu desenvolupament?
JOSEPH D. NOVAK (JDN): Els Mapes Conceptuals, com els coneixem i els descrivim es van desenvolupar en 1972 dins d'un projecte de recerca al meu càrrec a la Universitat de Cornell.Este projecte es va enfocar en fer seguiment a estudiants d'educació bàsica des el primer grau fins al grau 11è, per estudiar de quina manera l'ensenyament en els conceptes bàsics de ciències en els dos primers graus escolars influenciaria l'aprenentatge posterior en ciències i, a més, comparar estudiants que rebessin aquesta instrucció primerenca amb els que no la rebessin. Vam observar que els mètodes usuals per avaluar els canvis en la comprensió de conceptes en els nens no eren els adequats per evidenciar canvis explícits en el progrés del coneixement conceptual i proposicional d'aquests nens, des de l'ensenyament inicial i al llarg de la seva educació escolar. Recolzant-nos en les nostres bases teòriques en la psicologia cognitiva d'Ausubel (1963) i en els nostres fonaments epistemològics que veien els elements constitutius del coneixement com a conceptes i proposicions, se'ns va ocórrer la idea de representar el coneixement dels nens revelant mitjançant entrevistes estructurades com una estructura jeràrquica de conceptes i proposicions. Ens va impressionar l'exactitud amb què això expressava el coneixement dels nens i la manera en què canvis molt específics en la seva comprensió conceptual es podien evidenciar utilitzant aquesta nova eina de mapeig de conceptes. Demostrem a més, diferències molt grans en els nens als quals s'ensenyaven conceptes bàsics de ciències en els primers graus amb el coneixement d'aquests mateixos nens en els graus superiors i quan se'ls comparava amb altres nens que no havien rebut aquesta instrucció primerenca en conceptes de ciències. Alguns dels resultats d'aquest estudi es van publicar a la revista "ÀREA Journal" (Novak i Mosonda, 1991).
E: Què signifiquen els Mapes Conceptuals per a estudiants amb diferents estils d'aprenentatge?
(JDN): Existeix una gran controvèrsia respecte al que s'ha anomenat diferències en els "estils d'aprenentatge" dels estudiants, incloent els que es coneixen com a aprenents visuals versus els aprenents kinétics o auditius. Nosaltres no hem trobat que aquestes o altres categories de "estils d'aprenentatge" tinguin una relació significativa amb les habilitats de mapeig de conceptes. No obstant això, hem observat que les persones que aprenen principalment de memòria inicialment s'exerceixen de manera molt pobra amb els mapes conceptuals si se les compara amb persones compromeses amb l'aprenentatge significatiu. El mapatge de conceptes ajuda als aprenents, acostumats a aprendre de memòria o fer-ho superficialment, a convertir-se en aprenents més profunds o amb més significat. És a dir, ajuden a que les persones aprenguin com aprendre.
E: Quins beneficis ofereixen els Mapes Conceptuals a l'educació Bàsica i Mitjana (K-12) i específicament a la construcció de coneixement?
(JDN): La característica principal dels "experts" és tenir el seu coneixement ben organitzat i tendir a apropar-se a les tasques de solució de nous problemes aplicant conceptes generals amplis i rellevants. El mapatge conceptual ajuda als aprenents tant a aprendre millor els conceptes com a organitzar adequadament per construir estructures cognitives més pròpies dels "experts". En general, aprendre de memòria aporta poc o res a la "correcció" de conceptes erronis o la construcció d'estructures de coneixement poderoses.
E: L'ús de mapes conceptuals a l'aula, requereix canvis per part del docent en la forma d'ensenyar?
(JDN): En la majoria dels salons de classe del món, la principal activitat del docent consisteix enpresentar informació específica que s'ha d'aprendre i en realitzar exàmens o proves en què es recordi aquesta informació. Aquest tipus de pràctiques promou amb força l'aprenentatge memorístic i ajuda molt poc que els estudiants desenvolupin estructures de coneixement poderoses. Com aquestes estructures de coneixement són necessàries per a qualsevol treball creatiu, dins l'aprenentatge típic de l'escola la creativitat s'inhibeix en lloc de créixer. No és sorprenent doncs que les biografies dels genis comunament assenyalin que ells eren estudiants "mediocres" a l'escola. Cada vegada amb més freqüència les societats troben que la creativitat és una fita necessària d'arribar a l'escolaritat, no només per la satisfacció personal sinó també, per la innovació que és necessària per competir en l'economia global. A qualsevol nació que falli en moure cap a un aprenentatge més significatiu en les seves institucions educatives li serà molt difícil prosperar en la futura economia global.
E: Com poden utilitzar els docents els Mapes Conceptuals per avaluar la comprensió aconseguida pels estudiants en un tema?
(JDN): Si als estudiants se'ls ensenya a utilitzar Mapes Conceptuals, el seu aprenentatge pot avaluar utilitzant-los. Un dels mètodes que jo he fet servir és donar-li als estudiants un llistat amb 20 o 30 conceptes que ja els han ensenyat i demanar-los que creuen amb ells un mapa conceptual i que ho s'addicionin amb altres conceptes rellevants a mesura que es vagin necessitant. Els estudiants que no entenen els significats dels conceptes (així hagin memoritzat la definició) construeixen, en el millor dels casos, mapes conceptuals molt pobres.
E: Quin paper juguen els Mapes Conceptuals en l'Aprenentatge Individual Permanent, tan demandat avui dia?
(JDN): Els meus respostes anteriors es refereixen sobretot a aquesta pregunta. Deixeu-me recalcar que en els més de 30 anys que porto ensenyant a les persones a fer Mapes Conceptuals, no he trobat cap que no pugui aprendre a fer-los si persevera en l'intent. Encara molts dels estudiants que tenen "discapacitats d'aprenentatge" han tingut resultats reeixits i de fet, en alguns casos, han superat els seus "discapacitats". És difícil estimar quants dels considerats estudiants discapacitats per aprendre el que realment són és "discapacitats per l'escola" a causa de les pressions per memoritzar mecànicament informació i als efectes nocius que el fer-ho pobrament impliquen per a la seva imatge personal i la fortalesa del seu ego. Als Estats Units gastem més o menys una tercera part dels dòlars dedicats a l'educació "remei" d'estudiants mediocres; i la major part d'aquests diners s'invertirien millor ajudant a tots els estudiants a aprendre a aprendre de manera significativa.
E: Com dóna suport a l'elaboració de Mapes Conceptuals l'aprenentatge cooperatiu?
(JDN): En general, nosaltres recomanem que els alumnes que estan estudiant un tema o una àrea particular treballin en grups petits per construir Mapes Conceptuals. Els estudiants que treballin junts han d'estar més o menys en el mateix nivell de desenvolupament cognitiu, el que Vigotski anomena la mateixa Zona de Desenvolupament Pròxim (ZDP). Vygotsky emfatitza també, l'important paper que juga l'intercanvi social en l'aprenentatge. El seu treball realitzat entre els anys 1920 i 1930 s'està començant a reconèixer ara pel poder que hi subjau.
El meravellós dels mapes conceptuals col·laboratius és que a mesura que els estudiants treballen amb altres, generen un producte intel·lectual; producte aquest, en el qual tots poden haver contribuït. Això minimitza el tipus de competència nociva que passa en moltes classes i maximitza l'efecte positiu de l'aprenentatge social. És més, si s'usa "CmapTools", programa generat pel "Institute for Human and Machine Cognition" (Institut per al coneixement de l'home i la màquina, IHMC), els recursos es poden buscar fàcilment a la web i en altres fonts, i després, simplement adjuntar a conceptes en un mapa per poder accederlos amb facilitat.
Aquesta nova combinació de l'ús de "CmapTools" i Internet no només possibilita l'intercanvi intel · lectual dels estudiants, propi del segle XXI, sinó que a més, fa d'ells mestres en captura i construcció de coneixement. La combinació anterior pot ser tan poderosa que l'hem anomenat "Un Nou Model per a l'Educació".
ESPAIS WEBS ON PODEM REALITZAR MAPES MENTALS:
https://bubbl.us/
http://cmap.ihmc.us/download/
http://drichard.org/mindmaps/
http://www.popplet.com/
FONT: http://www.eduteka.org/modulos/4/90/543/1
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada