ENTREVISTA A TONUCCI SOBRE EL JOC

Des del facebook la Dolors ens ha convidat a llegir aquesta interessant entrevista de Mariana Otero a Francesco Tonucci. Diu així:

Els infants necessiten poques joguines i més llibertat. Han de ser autònoms, jugar amb amics i, en el possible, anar a l'escola sols, caminant. Així opina Francesco Tonucci, el prestigiós pedagog, pensador italià i promotor de la "Ciutat dels Nens", un projecte que aposta a la transformació de les ciutats a través dels nois que les habiten.


És fonamental que els nens juguin, però ¿com d'important és? 

-El joc està connectat de manera molt forta amb l'autonomia i el moviment. Cal ajudar els adults a entendre la importància del joc. Li dono una anècdota. El meu fill gran va arribar el primer dia de l'escola primària a casa i va dir: "la mestra ha dit que ara prou de jugar, que cal fer coses seriosament". Aquest va ser el missatge de l'escola al meu fill. Bé, jo intentaré dir a la gent que aquesta és una frase absurda i equivocada i perillosa (...) No tinc dubtes que els primers anys són els més rics i importants en la vida, és el període on es posen tots els fonaments . 

I el joc ajuda ... 

-En aquests anys no hi ha mestres en el sentit públic, no hi ha mètodes. Simplement hi ha un nen que juga amb el món. Aquesta és la importància del joc. El joc és una experiència que els nens viuen a nivell espontani, no cal ensenyar i jugant tenen la primera relació amb el món. 

-¿Tot Tipus de joc és valuós? Jugar a l'aire lliure és igual que fer-ho amb un ordinador? 

Jugar és una experiència que té algunes característiques: sortir, en el sentit de deixar el control directe dels adults, trobar-se amb amics, aprofitant un temps lliure per viure l'experiència de l'aventura, del descobriment, de la sorpresa, de la meravella , del risc. Amb aquests elements tots els jocs són bons. Fins als tecnològics. 

Per què cal que juguin sols? 

No és possible jugar acompanyat d'adults. Quan els pares diuen "acompanyem cada dia al nen a jugar a la plaça" és una contradicció. El verb jugar només es conjuga amb el verb deixar. A Europa és impressionant, però aquí també crec que passa, especialment a les classes socials mitjanes-altes: per a un nen és gairebé impossible sortir sol al carrer. Això li impedeix aquesta experiència bàsica. Moltes vegades els adults pensem substituir aquesta experiència de la que hem gaudit nosaltres i que els fills sembla que no poden viure. Les substituïm amb altres coses com comprar moltes joguines, donar instruments que poden permetre a un nen passar molt temps sol a casa i divertit, com les noves tecnologies, i acompanyar-lo en tots els llocs. Són respostes inadequades. S'està gastant moltíssims diners per omplir els fills de joguines convertint-los en posseïdors en lloc de jugadors. Per jugar bé cal tenir poques joguines i amics per aprofitar-ho. 

Què aporta el joc a un nen? 

-Li permet descobrir el món. És una manera per trobar-se amb el desconegut (...) Significa viure l'experiència de risc, saltar l'obstacle, viure el desafiament de superar o no. Veure si avui puc fer el que ahir no podia, si puc superar la meva por de viure aquesta experiència. 

Per què és important viure l'experiència de risc? 

Si no és possible, crearem una acumulació de desitjos i de necessitat de transgressió que s'expressaran més tard, en l'adolescència, quan un noi té prou autonomia com les claus de casa a la butxaca i quan aquesta expressió del seu desig es converteix en una explosió perillosa. Molts dels temes que avui es tracten com drames de l'adolescència, com abús d'alcohol, de drogues, com els accidents de motos -fins el tema dels suïcidis juvenils- tenen a veure amb la manca d'experiències d'autonomia en els primers anys (...) Potser vivint l'experiència de l'obstacle s'adoni que no pot superar i que sigui una desil·lusió, però també la desil·lusió és una experiència que avui els nens no viuen perquè els pares els súpers protegeixen.

FONT: http://reevo.org/externo/francesco-tonucci-los-ninos-necesitan-menos-juguetes-y-mas-libertad/