El nostre company Jordi ens envia un document elaborat per docents i que vol ser una proposta a la situació d'incertesa que genera l'actual LOMCE. Aquest grup d'experts educatius han elaborat un document sobre els coneixements rellevants i curriculars que necessiten els alumnes actuals. Els signants d'aquest document són : Jordi Adell Segura, Carmen Alba Pastor, Juan Manuel Álvarez Méndez, Nieves Blanco García,Jaume Carbonell Sebarroja, Javier Marrero Acosta, Jaume Martínez Bonafé, Juan Bautista Martínez Rodríguez, Juan José Reina, Martín Rodríguez Rojo, Luis Torrrego Egido, Jurjo Torres Santomé i Juana M. Sancho Gil.A la part final de l'article trobareu un enllaç al document complet, és un document que convida a la reflexió. Segurament trobareu propostes amb les quals estareu d'acord o no però ja és un pas que des del món educatiu algú confronti propostes a una llei que no agrada massa. Per sintetitzar us deixem un decàleg de mesures alternatives que proposen:
1. Currículum contrahegemònic. Que inclogui continguts bàsics, social i culturalment rellevants; que contempli la diversitat cultural i de gènere, així com altres manifestacions minoritzades i excloses; i que ajudi a comprendre l'evolució multidimensional de la humanitat, els fenòmens científics i el món en què vivim. I que generi un aprenentatge capaç de convertir la informació en coneixement i pensament, i d'afrontar el coneixement
complex i la incertesa.
2. Vivència i experiència. La investigació educativa mostra que la curiositat i el desig d'aprendre s'activa quan es parteix dels interessos, vivències i experiències de l'alumnat. D'aquí la importància de substituir els amplis i descontextualitzats llistats de continguts i competències per itineraris de experiències que es construeixen a partir de les idees prèvies, de la indagació i de la cooperació.
3. Educació per a la ciutadania. La ciutadania es construeix a partir del coneixement, vivència i exercici dels drets humans i de la Infància. És imprescindible que es converteixi en assignatura amb el seu propi espai curricular com passava amb la LOE? Probablement sí però, en qualsevol cas, això és insuficient, perquè la construcció d'una ciutadania crítica i democràtica requereix de la transversalitat curricular, d'espais de acompanyament i reflexió com la tutoria, l'assemblea i un altre tipus d'iniciatives d'implicació amb el centre i la comunitat com l'aprenentatge-servei.
4. Currículum integrat. Per superar la fragmentació curricular i el saber distribuït en parcel·les, es requereixen fórmules alternatives que permetin la interrelació entre diversos coneixements disciplinaris i les visions sistèmiques, que van des de la interesdisciplinariedad fins a la transdisciplinarietat i la globalització total del coneixement.Així, el currículum s'organitza per temàtiques i problemes rellevants que contenen conceptes i experiències emblemàtiques de les diferents matèries o per projectes de treball, una altra mirada sobre l'educació que trenca radicalment amb el currículum oficial.
5. Professorat generalista o especialista. Per efecte de la llei del pèndol, al període de l'educació obligatòria s'ha passat del model docent generalista-amb escassa especialització- al perfil del professorat especialista amb escassa formació polivalent. Si es vol recuperar el primer model i avançar cap a la integració del coneixement, no haurien de suprimir les places d'especialistes en l'educació primària, almenys en les zones rurals -això evitaria, a més, el tancament de moltes escoles i suposaria un estalvi pressupostari important- o concentrar la matèria curricular a l'ESO -al menys en el primer cicle- en només tres o quatre docents? Una altra fórmula seria compartir en Secundària espais més amplis i flexibles amb dos o més professors compromesos amb un projecte curricular interdisciplinari. aquestes i altres solucions garanteixen a més un major coneixement acompanyament d'cada alumne i alumna per part del professorat.
6. Horaris més flexibles. ¿Quin sentit té avui mantenir la rigidesa i homogeneïtat horària on la classe sempre dura el mateix? ¿No podria pensar en franges horàries més àmplies i flexibles en funció del contingut, projecte, metodologia o activitat que es desenvolupa. Perquè és evident que la limitació horària de cada assignatura restringeix enormement les possibilitats de desenvolupament d'activitats de recerca, experimentació i debat. la flexibilitat del temps que existeix en l'educació infantil s'hauria d'estendre a els nivells superiors i no a l'inrevés, perquè l'homogeneïtat horària limita extraordinàriament la innovació educativa.
7. Altres espais per a altres funcions. L'estructura de l'aula, sobretot en Primària i més encara en Secundària, està pensat per a un model transmissiu d'ensenyament. El canvi de paradigma innovador, centrat en l'aprenentatge del alumnat, requereix pensar l'aula com una mena de laboratori de experimentació on sigui possible el desenvolupament de les diverses intel·ligències i llenguatges i registres comunicatius, amb diferents ambients d'aprenentatge i la possibilitat d'organitzar la classe amb diversos i canviants sistemes de agrupament.
8. Els materials d'aprenentatge. Hem parlat abans del obsolet que resulta el llibre de text-en format paper o digital-com a instrument hegemònic a la transmissió del saber, i de la multitud de fonts d'aprenentatge existents infrautilitzades. Bàsicament són tres: a) Els materials que, segons els nivells educatius, es concentren a cada aula oa la biblioteca, concebuda com un centre de recursos multimèdia que l'alumnat ha de familiaritzar per a la seva adequada i permanent utilització. b) El coneixement que es troba en el entorn virtual i en les xarxes socials. I c) El territori com a espai de observació i diàleg amb l'entorn natural i social.
9. Aprenentatge fora de l'aula. En un moment en què cada vegada més l'accés a la informació es realitza o pot realitzar fora de l'aula no té massa sentit que l'aula segueixi sent bàsicament un lloc on l'activitat prioritària segueix sent el dictat i la memorització dels continguts. L'aula ha de transformar en un espai de treball per a convertir la informació en coneixement, per aclarir dubtes i interrogar el coneixement, per al debat i el desenvolupament del pensament, per ajudar a forjar projectes individuals i col · lectius.
10. Diversitat metodològica i avaluadora. Si, atenent a la necessària autonomia del centre i del professorat, s'accepten diferents maneres d'ensenyar i aprendre, també s'haurien de reconèixer diferents modalitats d'avaluació, de caràcter més qualitatiu i educatiu, sense l'obligació d'haver de participar en avaluacions externes més distants i selectives que no encaixen amb el model pedagògic del centre o del professorat. Sobretot, quan aquest és més procliu a contemplar els diferents ritmes evolutius de cada estudiant ja incorporar la tasca avaluadora com a part integrant del procés d'aprenentatge, amb les múltiples i variades produccions de l'alumnat, la tasca de documentació pedagògica docent o el recurs del portafoli com a evidència del desenvolupament de cada aprenent, entre altres estratègies.
FONT: DOCUMENT COMPLET
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada