LA CIUTAT LLUNYANA
Ara que el braç potent de les fúries aterra
la ciutat d'ideals que volíem bastir,
entre runes de somnis colgats, més prop de terra, Pàtria, guarda'ns: -la terra no sabrà mai mentir.Entre tants crits estranys, que la teva veu pura ens parli. Ja no ens queda quasi cap més consol que creure i esperar la nova arquitectura amb què braços més lliures puguin ratllar el teu sòl.
Qui pogués oblidar la ciutat que s'enfonsa
Més llunyana, més lliure, una altra n'hi ha potser,que ens envia, per sobre d'aquest temps presoner, batecs d'aire i de fe. La d'una veu de bronze que de torres altíssimes s'allarga pels camins, i eleva el cor, i escalfa els peus dels pelegrins.
Màrius Torres, 1939
També compartim amb tots vosaltres un retall de la nostra història. Diu així:
Fa 801 anys de la batalla de Muret, en que les tropes catalanes del comte-rei Pere el Catòlic que donaven suport a la causa càtara (i volien tenir una major presència a Occitània) foren derrotades per les tropes croades franceses manades pel normand Simó de Monfort. El mateix Pere hi perdé la vida (es diu que havia tingut una nit de disbauxa just abans de la batalla; també es considera que fou el primer comte-rei que, a principis del segle XIII, gosà manipular la moneda, fent una falsificació oficial que li va sortir malament). Muret fou un moment important en la geopolítica de l'època i marcà l'orientació futura de la política exterior catalana medieval, que hagué de mirar a l'est i al sud i oblidar el nord.
El nostre món és, evidentment, un altre món. No hi ha projecció política possible de Catalunya a Occitània (podríem dir, amb humor, que l'herència de Muret es manté...). Queda, però, un doble espai sobre el que bastir un entramat de relacions exteriors: la convergència d'interessos en temes econòmics (infrastructures, turisme, etc.) i una certa fraternitat cultural, molt malmesa però amb alguns elements que ens fan propers (fonètica, toponimia, etc.).
Font: http://aglapertu.blogspot.com.es/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada