La societat americana es va sobresaltar quan va conèixer que la periodista Lenore Skenazy deixava que el seu fill de nou anys viatgés sol al Metro de Nova York . És clar , que no el va deixar completament sol . Li va donar un mapa , diners de més per algun imprevist i monedes per trucar per telèfon . El seu fill va viure la seva primera aventura personal amb èxit i va guanyar més autonomia . Després de l'experiència , Lenore va ser qualificada com «la pitjor mare d'Amèrica» .Però lluny d'acovardir , Skenazy continuar amb el seu mètode educatiu i , fins i tot , va escriure el llibre « Free Range Kids » ( « Nens sense barreres » ) i un bloc amb el mateix títol . Des de llavors ( això va passar el 2009) , promou un moviment que qüestiona la sobreprotecció als fills i defensa la necessitat de donar-los llibertat perquè assumeixin els seus propis riscos i explorin per si mateixos . Una nova tendència que sempre genera debat . Avui dia , dirigeix el programa « La pitjor mare del món» que s'emet al canal Discovery .
- Com va sorgir la idea de deixar al seu fill Izzy viatjar al Metro de Nova York amb nou anys ?
-Va ser idea d'ell . Feia temps que m'ho demanava . Volia que li portéssim a un lloc on mai hagués estat i li deixéssim que trobés ell mateix el camí de tornada a cada . Va ser magnífic . Després , tots ens sentim contents i més confiats .
« La majoria de les persones estan encantades d'ajudar a un nen »
- M'imagino que confiava en ell.
- Sí , sabíem que demanaria ajuda a algú si ho necessitava . I així va ser . Li va preguntar a un estrany en quina via havia d'esperar . I l'estrany no el va segrestar ! La veritat és que molta gent equipara estrany a perillós . Però la majoria de les persones estan encantades d'ajudar a un nen .
- Després d'aquesta experiència va ser qualificada com «la pitjor mare d'Amèrica» . Com es va sentir ?
-Al principi no podia creure que tot el país , i més tard el món , estiguessin criticant la meva manera d'educar el meu fill. Però després vaig començar a pensar-hi com un honor . Ara fins i tot tinc un barret en el qual posa « la pitjor mare d'Amèrica» .
- El seu fill té ara 15 anys . Com el veu , després de donar-li l'oportunitat d'assumir els seus propis riscos ?
- Ell segueix encantant fer coses pel seu compte . Els caps de setmana agafa un autobús i se'n va a una muntanya propera per passar el dia fent snowboard . És un noi feliç a qui li encanta l'esport i estar amb els amics. Els deures ... no tant .
- Què aconsella als pares perquè afrontin la por que els seus fills corrin riscos ?
« Preguntar com ens sentiríem si els fills morissin és un histerisme diari »
- Preguntar com ens sentiríem si els nostres fills morissin és una forma histèrica de pensar en les activitats quotidianes , com ara anar caminant a l'escola . És una manera de pensar que ens han inculcat els mitjans de comunicació , que descobreixen les històries més tristes i ens les presenten cada hora del dia . Després ens diuen que mantinguem fora de perill als fills , com si haguéssim de estar pensant tot el temps en segrestos i assassinats . I ho fem ! La millor manera de començar a combatre aquest tipus de rentat de cervell és apagar la televisió .
- Com començar a deixar a un nen que corri els seus riscos ?
- Pensi en la seva pròpia infància . Li deixaven els seus pares que jugués fora al carrer, que grimpés als arbres o que anés al bosc ? Si no creu que els seus pares fossin negligents , llavors pot criar els seus fills de la mateixa manera .
- No creu que és millor que l'adult sempre estigui a prop ?
- Insisteixo : pensi en els moments més feliços de la seva infància , en el moment en què es va sentir al cim del món , tan orgullosa , tan feliç . Aquest és el fonament de qui és vostè avui dia . Estava seva mare just al seu costat ? Probablement , no . Per què estem eliminant les experiències més educatives , més importants , per a la formació del caràcter de les vides dels nostres fills ?
- Creu que els nens si no corren riscos els convertim en adults febles ?
- No estic segura que tinguem la capacitat de convertir els nostres fills en alguna cosa. Gran part de la personalitat està predeterminada , com li podrà dir qualsevol mare o pare amb més d'un fill . Avorreixo que es responsabilitzi als pares de qualsevol petit element de la constitució emocional d'una criatura . En el meu llibre fins i tot hi ha un capítol titulat « Relaxa't ! No totes les teves petites decisions tenen tanta influència en el desenvolupament del teu fill » . Sí penso que quan els nens saben que creiem en ells -la qual cosa es demostra confiant en ells sense que estiguem contínuament just al seu costat- llavors creixen sans .
FONT: http://www.abc.es/familia/20140310/abci-peor-madre-america-201403041048.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada