JO NO SÓC POBRE!

El diari ABC va publicar un article on deia que Pepe Mújica era el president de govern més pobre del món. Ho deia així:

Viu en el seu terreny dels afores de Montevideo , a Rincón del Cerro  . L'acompanya la seva dona , la senadora Lucía Topolansky , la inseparable gossa Manuela - res de raça , res de llinatge caní - , els seus cultius i molt verd . Va triar per quedar-se el lloc en el món que va trobar fa anys i el va atrapar .


Des d'allà dóna a fons d'ajuda social un 90 % del seu salari , estableix uns 12.500 $ americans . Cada mes , ' Pepe' Mujica rep 250.000 pesos per la seva tasca com a President de l'Uruguai i comandant en cap, però d'allà només rescata per a la seva manutenció mensual uns 20.000 pesos . La resta es distribueix des del Fons Raúl Sendic , que administra la seva força política , el Moviment de Participació Popular , que ajuda a iniciatives productives fins a simples col · laboracions , i ONG que col · laboren amb habitatges . Diu als quatre vents que "amb aquests diners m'arriba , i m'ha d'assolir perquè hi ha altres uruguaians que viuen amb molt menys" .

Quan el president d'Uruguay (Pepe Mujica) va ser consultat per LA REPÚBLICA sobre aquesta nota, això va ser el que va contestar: 

"Jo no sóc pobre, pobres són els que creuen que jo sóc pobre. 

Tinc poques coses, és cert, les mínimes, però només per poder ser ric. 

Vull tenir temps per dedicar-lo a les coses que em motiven. I si tingués moltes coses hauria d'ocupar d'atendre i no podria fer el que realment m'agrada. 

Aquesta és la veritable llibertat, l'austeritat, el consumir poc. 

La casa petita, per poder dedicar el temps al que veritablement gaudeixo. Si no, hauria de tenir una treballadora i ja tindria una interventora dins de la casa. I si tinc moltes coses m'he de dedicar a cuidar perquè no me les portin. 

No, amb tres piecitas m'arriba. Els passem l'escombra entre la dóna i jo i ja s'acaba.

Llavors sí tenim temps per al que realment ens entusiasma. 

No som pobres ".