"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

divendres, 17 de maig del 2013

INTRODUCCIÓ A L'ESTIMA (filo) DEL SABER (sofia)


A la web de filosofia http://www.alcoberro.info/planes/introfil0.html hi trobem un article de Júlia Torres i Ramon Alcoberro  que ens ajuda a veure els principis de la filosofia. L’article introductori ens pot ajudar a reflexionar sobre la importància d’acostar propostes filosòfiques a les escoles per fomentar el pensament crític entre els nostres alumnes. Diu així:


‘Filosofia’ és etimològicament un mot compost que prové del grec. Fileo significa  ‘estimar’ o ‘ser amic’ i el substantiu sofia vol dir ‘saviesa’, ‘intel·ligència’ o ‘comprensió profunda de les coses’. Per tant, etimològicament, la filosofia és l’amor a la saviesa; el filòsof no es considera ell mateix un savi sinó un «amic de la saviesa». És algú que la busca, que discuteix i que s’interroga sobre el món, sobre el significat de les coses, sobre el procés del coneixement, sobre l’acció humana i sobre el llenguatge.

El concepte de filosofia es pot entendre en dos sentits: d’una banda ‘fer filosofia’ és una tendència natural dels humans, en la mesura que tothom (homes i dones, rics i pobres) tenim una natural tendència a badar, a fer-nos preguntes complicades (perquè sempre la pregunta més difícil té la resposta més bonica) i, en definitiva, tendim a sorprendre’ns del que passa al món. Filosofem quan mirem el món amb una certa distància i amb sorpresa. Però, d’una manera més estricta, la filosofia va néixer com un ‘miracle grec’, perquè a les ciutats gregues aparegué la democràcia, és a dir, la possibilitat de discutir lliurement el poder polític i de criticar els mites. Només allí on hi ha debat lliure hi pot haver filosofia perquè tan sols a través de la discussió estem en disposició de revisar la nostra manera d’ entendre el món.

Sembla que el primer que fou anomenat ‘filòsof’ va ser Sòcrates ja al segle V (abans de la nostra Era), tot i que foren els seus deixebles, més que no pas ell mateix, els qui li atorgaren aquesta denominació. Abans de Sòcrates es parlava de ‘sofoi’ (savis), ‘meteorologoi’ (estudiosos del cel) o físics (estudiosos de la natura).
Eren gent que posseïa un saber reconegut i consolidat; els filòsofs, en canvi, són bàsicament els qui discuteixen i cerquen la veritat.


«Àtica, Atenes... En aquest espai petitíssim, pobre, mineral, devastat, hi nasqueren tantes idees generals, s'hi produïren tants prodigis de la sensibilitat, s'hi escriviren tantes planes de glòria i d'abjecció, Atenes és tan inseparable de la cultura occidental, de les nostres formes de pensar i de viure, que aquí se situa l'origen de tots els nostres problemes. I aquesta és, probablement, la fulguració permanent d'Atenes: haver
inventat problemes eterns.»
Josep Pla. Les escales de Llevant

Plató al diàleg Càrmides va insistir especialment en aquesta imatge del filòsof com a persona que construeix les respostes a través del diàleg:

«(...) Però, Críties, em parles com si jo pretengués conèixer
les coses sobre les quals em faig preguntes, [però] examino
amb tu els problemes a mesura que es presenten perquè no
en conec la solució.»

Per a ell: ‘una vida sense examen no és digna de l’home’ (com diu a l’Apologia, 38a). Sòcrates, que no va escriure res, però va tenir deixebles (Plató, Xenofont) que escriviren sobre ell, és la figura de transició entre la saviesa (no escrita) i la filosofia (escrita). La filosofia neix, doncs, a Grècia, com a expressió del debat i de la crítica, entenent per crítica la necessitat d’atorgar sentit i límits a les coses.

«Els éssers humans comencen i van començar sempre a
filosofar moguts per l’admiració; al principi admirats pels
fenòmens sorprenents més comuns; després, avançant de
mica en mica i posant-se problemes més grans, com ara els
canvis de la lluna i els relatius al sol i als estels, i la
generació de l’Univers.
Però qui es planteja el problema o s’admira, reconeix també
la seva ignorància. (Per això també qui admira els mites és,
en certa manera, filòsof, ja que el mite es compon
d’elements meravellosos). De manera que, si van filosofar
per fugir de la ignorància, és clar que buscaven el saber en
vista del coneixement, i no per cap mena d’utilitat. I així ho
testimonia el que s’ha esdevingut. Ja que aquesta disciplina
va començar a buscar-se quan ja hi havia gairebé totes les
coses necessàries i les relatives al descans i ornament de la
vida.»
Aristòtil: Metafísica.


FONT: http://www.alcoberro.info/pdf/introfil1-llicoprimerafilosofia.pdf

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada