"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

diumenge, 31 de març de 2013

LA LLEGENDA D'OMEGA


Aquesta història és un relat original que vaig escriure per acompanyar un moment de dol. La vida i la mort estan presents en les nostres vivències i aquesta llegenda és una aportació més en aquest sentit. Al final de la història oferim una senzilla dinàmica.
LA LLEGENDA D'OMEGA
Fa Més de 3000 anys els grecs anaven d’expedició a Egipte. Concretament a Alexandria una gran ciutat a la vora del Mediterrani. Alexandria tenia un gran port i la ciutat era plena de comerciants, per tot arreu hi havia productes exòtics i curiosos.  Un dels joves  grecs  anomenat Alfa va sentir a parlar en el mercat d’un nou invent, deien que era molt perillós i màgic que estava en possessió d’un home vell i que aquest home vivia en una cova al bell mig del desert. Alfa era molt atrevit i aventurer per això es va acomiadar dels seus companys comerciants i va voler visitar al vell savi. Va marxar sol en direcció al desert amb un mapa que li van donar els mateixos comerciants egipcis.
Alfa feia anys que viatjava a Egipte i sabia parlar la seva llengua perfectament, també era un bon viatjant i tot i que el mapa no era de massa qualitat va acabar trobant la cova al peu d’un turó i en mig del desert.
Els comerciants li van dir que l’invent poderós s’anomenava escriptura. Primer quan la van començar a provar deien que estava maleïda perquè feia oblidar, feia perdre la memòria, la gent que aprenia a escriure embogia… i molta gent tenia por d’escriure per l’encanteri de perdre la seva intel·ligència.
Alfa va arribar al lloc senyalat amb molta emoció i va saludar amablement al vell savi que feia estona que l’estava mirant... van parlar una estona i el savi li va ensenyar els seus màgics símbols. Durant un any Alfa va viure amb el vell Kalim i va aprendre tots els secrets d’escriure, es van fer bons amics. Van emplenar les parets de la cova d’històries màgiques que per la nit llegien després de sopar amb la llum que els feia la seva foguera i que durant el dia contaven als tuaregs del desert. Històries d’una gran serp que vivia sota la sorra i que només menjava homes que portaven massa diners a sobre... era la serp dels avars , històries d’un famós oasi on l’aigua era cristal·lina, hi havia peixos de tots els colors i una sirena blava que cantava com els àngels i podia fer ella mateixa tres veus alhora. I així van anar passant els dies entre històries, amistat i nous aprenentatges.
Alfa va aprendre molt amb el vell Kalim i es va fer un fart d’escriure amb pedres de sílex però trobava a faltar la seva família, la mare Omega i el seu pare Arístides. També  a Beta, la seva millor amiga... amb qui estava promesa. Per això al cap d'un any va prendre la desició de tornar cap a casa, va convidar a Kalim a seguir-lo però el vell de desert era un home d'arrels i, malgrat que els unia una gran amistat, va preferir quedar-se al seu lloc d'origen.
El valent Alfa, es va emportar l’invent de l'escriptura a Grècia però en arribar va tenir una tràgica notícia que li va fer perdre tota la il·lusió amb la qual havia arribat. Omega la seva meravellosa i bona mare havia mort.
Beta per fer-li costat i per ajudar a entretenir-lo dels pensaments tristos li va demanar que li ensenyes aquell gran invent, li va dir que volia aprendre a escriure. Tots dos van idear un nou grup de símbols grecs i van inventar l’alfabet. A les primeres lletres els van posar els seus noms... alfa i beta.... fins arribar l’última lletra que tancava tot l’alfabet. Tots dos en van mirar i no van dubtar ni un moment, la van anomenar Omega en honor a la seva mare.

Alga, Beta , els seus familiars i amics van voler honrar a Omega de la manera més especial del món... van buscar una cova en mig de la serralada del Pindos ... van pujar-hi de nit... van encendre un gran foc... i llavors va sorgir la màgia... van deixar per escrit tot l’amor, els bons records, anècdotes, vivències divertides, poemes i moltes boniques paraules que van omplir la cova i la van fer molt i molt especial. Quan van acabar d’escriure es van posar tots junts i tombats al terra, mirant cap al sostre de la cova i llegint cents i cents de bones i tendres paraules.
Dinàmica:
Avui la seva llegenda ens ajuda precisament a no oblidar… amb el llenguatge podem estimar, podem connectar, podem contagiar emocions…Els que deien que l’escriptura era perillosa s’equivocaven... els que deien que tenia un cert encanteri tenien raó.
Avui us demanem un gran repte, utilitzeu la màgia d’Alfa i de Beta i feu els millors escrits que mai heu fet, sense que ningú ho corregeixi. Ho farem amb el cor per fer un missatge de sentiment, d’acompanyament, de respecte i d’amor.
Abans de començar a escriure espereu una estona, deixeu que els vostres sentiments us parlin, potser us faran plorar... no passa res, és el més natural del món. Més endavant espereu que la serenor us torni a atrapar i quan estigueu realment preparats obriu el vostre cor en forma de text.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada