CANVI METODOLÒGIC

Us presentem la part final d'un article que en Carlos Arroyo ha publicat al diari El País. L'article es titula "Qué enseñar y cómo aprendrer" i diu així:

Alguna vegada algun amic m'ha preguntat com resumiria en un titular el canvi metodològic que necessita l'educació espanyola. No sóc capaç de fer-ho en un titular, perquè em sortiria una simplicitat. Però, si valen tres idees a les que els donaria una gran prioritat en el temps, serien aquestes:

• aprenentatge significatiu (basat en la comprensió i en la generació de xarxes conceptuals preparades per a l'ampliació),
• intel · ligent integració de recursos tecnològics validats directa i personalment per cada professor en concret,
• i, a l'estil anglosaxó, molts més treballs complexos (individuals i col · lectius) i creatius que exàmens (especialment, els merament reproductius). No propugno la desaparició dels exàmens, que són gairebé imprescindibles: només el seu equilibri amb els treballs.

Crec que això seria una revolució per a la ment de molts professors (i per a la seva activitat diària), però també seria fonamental perquè els nostres estudiants caminessin amb molta més facilitat pel camí de un autoaprendizaje sòlid, versàtil i automotivat.

Tot això, presidit per la mateixa idea que vertebra els processos comunicatius: un cop es té la idea, l'important és com arriba al destinatari ("Saber expressar una idea és tan important com la idea mateixa", deia Aristòtil). En el nostre cas, el que aprèn.

Entre altres coses, perquè avui dia apreciem i necessitem alguna cosa que antigament es valorava menys: el pensament crític, la creativitat, la divergència intel · lectual, la llibertat de raonament, la recerca de nous camins. O hauríem de fer. És evident que hem de facilitar i accelerar l'aprenentatge dels alumnes, però no té sentit plantejar-lo en termes que suposin l'eradicació d'aquesta creativitat intel · lectual que tant necessitem en el món modern.

 Per llegir l'article complet podeu anar a : Qué enseñar y cómo aprendrer