"La lectura fa l'home complet, la conversa el fa àgil i l'escriure precís" Francis Bacon

dimecres, 16 de gener del 2013

ORIENTACIONS METODOLÒGIQUES DE LLENGUA X PRIMÀRIA

El Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya ha presentat aquest matí els documents de desplegament de les competències bàsiques al currículum d’educació primària i educació secundària, en base als objectius de la Unió Europea pel 2020. Un estudi que suposa un canvi de paradigma metodològic i clarifica les competències bàsiques tant de l’àmbit lingüístic (llengua catalana i llengua castellana) com de l’àmbit matemàtic per a cadascuna de les etapes obligatòries.

Podeu descarregar els documents des de: http://www.xtec.cat/web/guest/home

M'he animat a fer un resum de les competències bàsiques de l'àmbit lingüístic per primària a partir d'una lectura en diagonal del document. Per centrar el resum he prioritzat l'apartat d'orientacions metodològiques.

Orientacions metodològiques per la millora de la comprensió lectora
En l’ensenyament de les estratègies de lectura, com en l’ensenyament de qualsevol altra estratègia d’aprenentatge, es distingeixen les fases de: modelatge, pràctica guiada i pràctica independent. Per exemple, si ens plantegem ensenyar a predir el contingut d’un text abans de llegir-lo, en una primera fase, l’ensenyant ha de mostrar com ho fa ell, fent-ho amb un text concret i posant veu al pensament: ha d’explicar com abans de llegir un text cal mirar quina forma té i si va acompanyat d’imatges gràfiques..., de la conveniència de llegir el títol i els apartats i amb aquesta informació fer una primera predicció sobre quins continguts tractarà. Després ho ha de fer als alumnes sota el seu guiatge, donant instruccions clares i provocant que els alumnes explicitin quines accions fan. En la darrera fase, l’ensenyant ha de convidar els alumnes que apliquin l’estratègia d’una manera autònoma.
Complementàriament al treball de les estratègies en el marc de les activitats habituals de lectura, també se’n poden aïllar algunes i fer-ne un ensenyament explícit. Per exemple, es pot fer exercitar els alumnes en la realització de resums, se’ls pot ajudar a reflexionar sobre com fan inferències, com fan prediccions i les comproven... I aquestes estratègies es poden practicar en diferents tipus de text, perquè, tot i que hi ha una base comuna per a cadascuna, cada text té la seva especificitat.

Per desenvolupar aquesta habilitat cal:
• Donar bons models lectors (els mestres han de llegir diferents textos en veu alta, fer escoltar textos dels mitjans audiovisuals, d’Internet...).
• Ensenyar als alumnes a preparar-se les lectures, per tal que n’adquireixin l’hàbit: fer llegir i rellegir, enregistrarse i escoltar-se per veure’n els encerts i les mancances, marcar-se en el text aquells aspectes que els fan dubtar, preparar-se la lectura amb un company... Els alumnes han de poder triar quina manera els va millor per preparar una lectura.
• Preparar activitats que ajudin a la lectura expressiva, treballant el to de formalitat, les emocions que transmet el text, el volum de la veu per donar intensitat, el joc amb les pauses per crear expectació... En aquest sentit,  són molt adequades les activitats que tenen com a suport textos amb diàlegs, guions teatrals, poesies, entrevistes, còmics...

Orientacions metodològiques per millorar  l’expressió escrita
El docent ha d’ensenyar a planificar el text interactuant amb l’alumnat. Ha d’explicitar els processos que hi intervenen i afavorir situacions d’escriptura tenint en compte el context.
Són recomanables les activitats col·lectives organitzades pel mestre/a que afavoreixen ensenyar com s’ha de planificar i posteriorment escriure. L’inici d’una activitat de planificació textual s’ha de realitzar vinculada a la llengua oral, conversant, per clarificar el contingut i el propòsit del text. El treball conjunt entre l’alumnat afavoreix que es comparteixin les idees per a la planificació del text.
Perquè l’alumne/a aprengui a planificar autònomament i sense ajuda, cal practicar i entrenar, col·lectivament i  individualment, els processos implicats en la planificació: l’establiment d’objectius, la generació d’idees per recollir la informació més rellevant sobre el tema, la selecció del més interessant tenint en compte el tema i el destinatari, i l’organització segons l’estructura del discurs.
El mestre/a ha de ser un bon model. Ha d’explicar i mostrar als alumnes com planifica i organitza el text, utilitzant diferents suports, com per exemple l’elaboració d’un esborrany, d’un esquema, d’un mapa semàntic...
Ensenyar a planificar ajuda l’alumne/a a escriure amb més seguretat. Per a aquesta finalitat se li han de proporcionar les eines que li permetin organitzar i seqüenciar les idees (pautes, esquemes, llistes, suports visuals...) i els diversos recursos digitals que faciliten aquestes tasques, començant pels programes de tractament de textos. El professorat ha de donar suport, orientar, facilitar informació, fer preguntes perquè l’alumnat generi les idees que després desenvoluparà i incorpori els recursos lèxics i morfosintàctics adequats a la tipologia textual, sense adoptar postures rígides, tot respectant la creativitat de l’alumne/a.

Orientacions metodològiques per millorar l’expressió oral
El processos que cal treballar per al desenvolupament de la competència són:
• La planificació, que implica fer veure a l’alumne/a que ha d’analitzar la situació en la qual es dóna la comunicació. Fer-lo pensar què en sap d’allò que vol transmetre i, si necessita cercar més informació, on pot trobar aquesta informació, pensar com exposarà el contingut, a quin públic va dirigit el seu discurs, quin registre requereix...
• L’organització del discurs que anirà desenvolupant a mesura que aquest es va produint. El docent ha de tenir cura que l’alumne/a sàpiga iniciar el tema, conduir-lo, controlar el temps, respectar les normes de cortesia, fer un tancament amb unes conclusions...
El docent ha d’ajudar l’alumne/a en la planificació i organització dels textos orals de manera diversa i utilitzant textos de diferents tipologies:
• Presentant amb freqüència diferents models de discurs oral: del mateix mestre/a, de persones externes, de discursos trets dels mitjans de comunicació.
• A partir de preguntes o falques, amb l’objectiu d’aportar una major precisió en el text.
• Fent que l’alumne/a elabori un guió o un esquema.
• Facilitant una estona per a l’assaig com a preparació prèvia.
• Completant frases iniciades pel mestre/a perquè l’alumne/a les ampliï.
• Induint l’alumne/a a elaborar textos més complexos de manera autònoma.
És important que el mestre/a en proposar activitats d’expressió oral tingui en compte:
• La diversitat dels temes treballats: propers, remots, científics, tècnics, literaris...
• El tipus de suport a la producció oral que es proporciona a l’oient en funció del context.
• La formalitat del text oral que s’ha de produir.
• El grau d’elaboració que comporta el tipus de text oral, ja que no és el mateix recitar un poema o reexplicar un conte que inventar-se’n un.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada