Té molt mèrit que en els temps que corren hi hagi persones que creguin en
l’educació i en la millora de la mateixa.
Els membres del grup ICE de la UB són d’aquestes
persones que creuen en bones pràctiques transformadores i en aquest sentit ens van
oferir unes jornades de lectoescriptura sota el títol:
Llegir i escriure una visió integradora
El grup ICE de la UB que van organitzar les jornades eren : Carmen Albaladejo, Blanca Barredo, Carmen Buisán, Núria Lorenzo, Joan Perera i Liliana Tolchinsky .
La conferència inagural del passat 18 de gener va anar a càrrec d’ Ángel
Gabilondo, un reconegut profesor universitari i exministre d’educació.
Us deixem un recull de “perles” de la seva xerrada que va ser un regal
d’humanisme i un retorn a l’essència dels clàssics. Gabilondo ens va fer pensar tot dient:
Hi ha gent que es dóna a la beguda, Gabilondio ens proposa “Darse a la
lectura” que per cert és el títol d’un llibre seu.
Els mestres donem el que tenim i tenim el que anem donant.
Les paraules poden ser saludables, poden curar, poden emocionar,…
Al donar "sentit" a l’educació l’anem trobant en totes les coses de la vida.
Explica l’ànècdota d’un alumne i company seu que el primer dia de la carrera de filosofia va fer una pregunta al primer mestre que va entrar, li va dir:
-Quina utilitat té la filosofia?
El filòsof li va contestar:
-Si vol utilitat compri una navalla multiusos. Aquí ensenyem a trobar el sentit.
La lectura ajuda a canviar, a millorar, a ampliar horitzons, ajuda a ser un
altre, a ser lliure...
Aprendre a llegir es sinònim d’aprendre.
Plutarc deia que hem d’estar disposats a escoltar per deixar-nos influenciar,
per interioritzar i créixer.
Llegir es rememorar, memoritzar, ... No oblidem els classics, encara ens
donen elements per pensar... Són més vigents que mai.
Els llibres de la tauleta de nit són una farmaciola per l’ànima. Diuen que
per la nit els llibres parlen entre ells, tenen converses molt interessants i
creatives.
La paraula cultura ve de cultiu i el llenguatge té molt a veure amb l’agricultura. L’aprenentatge de la llengua té el paral·lelisme de sembrar pensaments i
paraules , llaurar i produir creixement que recollim en forma de coneixement.
Descartes deia que viatjant s’aprèn molt però va acabar llegint molt perquè
així podia viatjar més i arribar a tenir millor coneixement d’ell mateix.
A Gadamer , un filòsof alemany, li van preguntar que feia per estar tant bé als seus 100 anys.
Ell deia que feia 3 coses, no agafar mai l'ascensor (suposem que en el sentit d’anar
fent exercici físic), beure un got de vi i aprendre un poema cada dia.
Llegir fa compartir emocions... fa commocionar. Hem de recuperar l’emoció
de llegir i escoltar.
Les competències han d'anar vinculades als valors. Competències,
coneixements i valors han d’anar units.
També es contagiosa la passió, la il·lusió,....com a mestres. Ensenyar no és
dir fes-ho com jo, és dir fes-ho amb mi o fem-ho plegats.
La paraula contagi ve de de la mateixa arrel llatina que contacte...
Ensenyem amb tot el que fem i fins i tot allò que no volem ensenyar...per això
hem d’anar sent millors per aprendre i ensenyar millor.
Gràcies per la ressenya, Joan. Jo no vaig poder assistir-hi i m'ha agradat molt sentir algunes de les reflexions que allí és van fer des de el teu bloc.
ResponEliminaQuan tingui una mica de temps faré un altre article sobre bones pràctiques que es van explicar. Gràcies també a vosaltres per l'amable comentari.
ResponElimina