La professora va dir als seus deixebles: "El mestre d'una escola es pot comparar a un prohom molt respectat que sabia cuinar molt bé i que va preparar un sopar per a un grup d'amics". En veure la cara dels seus estranyats deixebles, la professora va seguir explicant:
"Un prohom d'una ciutat es va trobar amb un vell conegut a qui no veia des de feia molt de temps. El prohom tenia previst celebrar el dia següent un sopar amb un grup d'amics i amigues que també el coneixien i que tampoc sabien res d'ell des de feia molts anys, i el va convidar a sopar. El prohom era bon cuiner i preparar un sopar esplèndid: entrants variats, guisats de tota classe i un pastís amb fruites confitades. Tot regat amb vins del Priorat i cava del Penedès. El mateix dia del sopar, va recordar que el seu vell amic havia de tenir molta cura amb el que menjava i que segurament res del que havia preparat amb tanta cura li aniria bé. Li va telefonar de seguida explicant el que passava, i li va dir que ho sentia molt, que més valia que no anés al sopar i que ja l'avisaria quan en celebrés un altre.
Un altre prohom de la mateixa ciutat es va trobar en la mateixa situació. També havia preparat un sopar esplèndid per als seus amics i havia convidat a un vell conegut de tots amb el qual s'havia trobat un parell de dies abans. La mateixa tarda del sopar, un altre dels convidats li va fer caure que, per si no es recordava, el vell amic no podia menjar de tot. El prohom, que s'havia oblidat d'això, va córrer a telefonar al seu amic per preguntar-li si encara tenia el mateix problema i per dir-li que no es preocupés, que ja li prepararia un plat de verdura i peix a la planxa.
Curiosament, un tercer prohom de la mateixa ciutat, també molt respectat, es va trobar amb un cas idèntic. Quan ja ho tenia pràcticament tot a punt, va recordar que aquell a qui havia convidat a última hora [...] havia de seguir una dieta molt estricta. Llavors va canviar el menú a corre-cuita: va seleccionar alguns entrants que també podia menjar el seu vell amic, va guardar els guisats al congelador per a una altra ocasió i va improvisar un segon plat, també esplèndid, però que tothom podia menjar, també va retocar el pastís, i en comptes de fruita confitada li va posar fruita natural. Arribada l'hora del sopar, tots junts van menjar dels mateixos plats que l'amfitrió els va oferir ".
Després d'aquesta llarga explicació, la professora va preguntar als seus deixebles: "Quin d'aquests tres comensals d'última hora es devia sentir més inclòs en el sopar amb els seus vells amics i coneguts?"
"Sens dubte, el tercer", van respondre unànimement els deixebles, sense vacil · lar un sol moment.
"Efectivament", va corroborar la professora. I va seguir amb la lliçó, dient-los: "Una escola selectiva només vol a aquells deixebles que poden menjar el menú que té preparat per endavant: un currículum prefixat. En canvi, una escola inclusiva és molt diferent. Ni tan sols es conforma amb preparar un menú especial-un currículum adaptat-per a un estudiant que té problemes per menjar el menú general, és a dir, el currículum ordinari. Una escola inclusiva és aquella que adequa el menú general perquè tothom pugui menjar, perquè sigui un currículum comú ".
I va concloure: "En una escola inclusiva, darrere de com i de què s'ensenya hi ha uns determinats valors que configuren una forma molt determinada de viure".
Font: https://sites.google.com/site/contesperreflexionar/home
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada