El nostre company de Maristes La Immaculada (Barcelona), en Ramon Vila, ens proposa aquest interessant debat.
- Necessitem les humanitats? Són importants?
I ens ofereix la lectura d'aquest article de la periodista Mayte Rius, publicat a La Vanguardia. Per la seva extensió us en oferim una part. A sota us facilitem un enllaç per qui vulgui llegir l'article complet.
En el món d'avui preval la utilitat: no fem un pas sense saber per què o què obtindrem a canvi. I si un es pregunta què s'aconsegueix amb llegir a Dante o aprendre llatí és probable que la resposta sigui zero. Realment les Humanitats no tenen utilitat? No aporten res?
La filòsofa nord-americana Martha Nussba, en Sense ànim de lucre diu que la democràcia necessita de les humanitats (Katz), assegura que la crisi actual no és una crisi econòmica, sinó educativa, i reivindica la formació humanista com a imprescindible per a la democràcia perquè porta a empatitzar amb l'altre, a formar-se en valors, i això millora la convivència. També el filòsof i professor de Literatura Jordi Llovet, en Adéu a la Universitat. L'eclipsi de les humanitats (Galàxia Gutenberg), defensa la tornada a l'educació pretecnològiques, basada en les explicacions de paraula i en el debat d'idees, i centrada en el llegat literari, artístic i científic d'Occident, "perquè no es pot tenir un sistema democràtic pròpiament dit si la ciutadania no està preparada intel · lectualment per discernir les coses que passen cada dia amb sentit crític ".És clar que no tothom està d'acord en aquests plantejaments. "Amb tot el meu respecte per aquestes assignatures com a sabers especialitzats, em sembla que vincular la crisi social i educativa que vivim amb l'escassa atenció que es presta en els programes educatius al llatí, el grec o la filosofia és el mateix que vincular-la a que ja no va ningú a missa, això de la filosofia, com aparentment abasta tot el saber, potser seria més discutible, però si del que es tracta és de comprendre els problemes de la persona i la societat, cal tenir present que la filosofia de nostre segle està dispersa en el conjunt de les ciències humanes i socials, per a comprendre el segle passat i des de començament d'aquest, per exemple, és força més útil comprendre Keynes o Freud que a Heidegger o Husserl ", afirma Mariano Fernández Enguita, catedràtic de Sociologia de la Universitat Complutense. Segons la seva opinió, el que està en qüestió no és la transcendència de la formació en Humanitats, sinó què Humanitats. "Cal que com a ciutadans, productors i consumidors comprenguem les bases, els mecanismes principals i els efectes del canvi produït pel desenvolupament científic i tècnic, però les Humanitats clàssiques ajuden molt poc en això, començant perquè, en general, ni tan sols ho entenen; altra cosa serien les Ciències Socials (història, sociologia, antropologia, psicologia, economia) aplicades a l'estudi de la ciència, la tecnologia o el treball, o la branca específica de Filosofia de la Ciència ", emfatitza Fernández Enguita. I opina que els estudis d'humanitats haurien redimensionar a la baixa en l'ensenyament general perquè la seva transcendència no és la d'abans.
L'article complet a:
http://www.lavanguardia.com/estilos-de-vida/20111014/54229795673/las-humanidades-en-la-era-2-0.html#
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada