El nostre company Francesc ens ha enviat aquesta curiosa història relacionada amb el tema de la vocació per educar. Resulta molt didàctica i colpidora. Diu així:
Una inspectora d’educació va visitar una escola de primària. En el seu recorregut va observar alguna cosa que li va cridar l'atenció: una mestra estava atrinxerada darrere del seu escriptori, els alumnes feien un gran desordre, el quadre era caòtic.
Va decidir presentar-se:
Va decidir presentar-se:
-"Bon dia, sóc l’inspectora ... Algun problema?"
-"Estic aclaparada senyora, no sé què fer amb aquests nois ...No tinc làmines, no tinc llibres, el director no em mana material didàctic, no tinc recursos electrònics, no tinc res nou que mostrar ni què dir-los als alumnes ... "
L'inspectora que era una docent d'ànima, va veure un suro en el desordenat escriptori, el va prendre i amb aplom es va dirigir als nois:
-"Què és això?"-"Un suro senyora ".... van cridar els alumnes sorpresos.
-"Bé, d'on surt el suro?".
-"De l'ampolla senyora, el col · loca una màquina ..."," l'alzina surera ... " "D'un arbre" ... "De la fusta ...", responien animosos els nens.
-"I què es pot fer amb fusta?", Continuava entusiasta la docent.
-"Cadires ..."," una taula ...", "un vaixell!".Bé, tenim un vaixell.
-Qui el dibuixa? Qui fa un mapa a la pissarra i col · loca el port més proper per al nostre vaixell?
-Escriguin a quina ciutat pertany.
-I quin és l'altre port més proper?
-A quin país correspon? Quin poeta coneixem d'allí? Què produeix aquesta regió?
-Algú recorda una cançó d'aquest lloc?
I va començar una lliçó de geografia, d'història, de música, economia, literatura, religió, etc.
La mestra va quedar impressionada. En acabar la classe li va dir commoguda:
-"Senyora, mai oblidaré el que m'ha ensenyat avui. Moltes gràcies."
Va passar el temps. L'inspectora va tornar a l'escola i va buscar a la mestra. Novament estava atrincherada darrere del seu escriptori, els alumnes de nou en total desordre ...
-Senyoreta ... Què va passar? No es recorda de mi?
-Sí senyora ... Com oblidar! Quina sort que torna ... no trobo el suro. On el va deixar?
!!!&%???Quan el mestre no té vocació o ànima de mestre...Mai trobarà el suro!
-"Estic aclaparada senyora, no sé què fer amb aquests nois ...No tinc làmines, no tinc llibres, el director no em mana material didàctic, no tinc recursos electrònics, no tinc res nou que mostrar ni què dir-los als alumnes ... "
L'inspectora que era una docent d'ànima, va veure un suro en el desordenat escriptori, el va prendre i amb aplom es va dirigir als nois:
-"Què és això?"-"Un suro senyora ".... van cridar els alumnes sorpresos.
-"Bé, d'on surt el suro?".
-"De l'ampolla senyora, el col · loca una màquina ..."," l'alzina surera ... " "D'un arbre" ... "De la fusta ...", responien animosos els nens.
-"I què es pot fer amb fusta?", Continuava entusiasta la docent.
-"Cadires ..."," una taula ...", "un vaixell!".Bé, tenim un vaixell.
-Qui el dibuixa? Qui fa un mapa a la pissarra i col · loca el port més proper per al nostre vaixell?
-Escriguin a quina ciutat pertany.
-I quin és l'altre port més proper?
-A quin país correspon? Quin poeta coneixem d'allí? Què produeix aquesta regió?
-Algú recorda una cançó d'aquest lloc?
I va començar una lliçó de geografia, d'història, de música, economia, literatura, religió, etc.
La mestra va quedar impressionada. En acabar la classe li va dir commoguda:
-"Senyora, mai oblidaré el que m'ha ensenyat avui. Moltes gràcies."
Va passar el temps. L'inspectora va tornar a l'escola i va buscar a la mestra. Novament estava atrincherada darrere del seu escriptori, els alumnes de nou en total desordre ...
-Senyoreta ... Què va passar? No es recorda de mi?
-Sí senyora ... Com oblidar! Quina sort que torna ... no trobo el suro. On el va deixar?
!!!&%???Quan el mestre no té vocació o ànima de mestre...Mai trobarà el suro!
Tingueu el suro sempre a punt!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada