Tinc molt motius per fer aquest titular i per dir sense embuts, amb orgull i ben convençut que em sento marista. Per ser més concret us exposo les meves 5 raons:
1- Per la història institucional
Tot va començar fa 200 anys, el l'època il·lustrada, quan un humil sacerdot francès, Marcel·lí Champagnat, va ser destinat a una zona pobra i agrària propera a Lió . Va voler educar els fills dels camperols com si fossin els de la noblesa de París. La millor dedicació, els millors mètodes pedagògics del moment al servei del poble, dels més necessitats. Us imagineu que en l'actualitat algú portés les escoles més innovadores als barris més desfavorits...aquella aposta valenta en l'actualitat no la fa ningú, ni l'Administració.
2-Per la meva pròpia història
Vaig arribar a l'escola de Maristes Montserrat un juny del 1998. I la primera experiència va ser una entrevista de treball en tota regla amb el director sortint germà Felip, el nou director germà Jaume i el cap d'estudis en Jordi. Em van donar gran sensació de professionalitat, em van fer preguntes com "Quina és la teva visió sobre l'atenció a la diversitat?". El tema va ser d'altura però curiosament hi va haver una dada del meu currículum que els va fer aturar a preguntar "Com és que vas anar un estiu a fer un camp de treball a l'Equador amb el Centre de Cooperació Intermacional de la UdL?" No recordo la meva explicació... però els devia agradar. Buscaven vocació de servei...aquest és el secret d'educar, estimar les persones, acompanyar-les, fer-les créixer i servir-les amb el significat més ampli i digne de la paraula.
Vaig arribar a l'escola de Maristes Montserrat un juny del 1998. I la primera experiència va ser una entrevista de treball en tota regla amb el director sortint germà Felip, el nou director germà Jaume i el cap d'estudis en Jordi. Em van donar gran sensació de professionalitat, em van fer preguntes com "Quina és la teva visió sobre l'atenció a la diversitat?". El tema va ser d'altura però curiosament hi va haver una dada del meu currículum que els va fer aturar a preguntar "Com és que vas anar un estiu a fer un camp de treball a l'Equador amb el Centre de Cooperació Intermacional de la UdL?" No recordo la meva explicació... però els devia agradar. Buscaven vocació de servei...aquest és el secret d'educar, estimar les persones, acompanyar-les, fer-les créixer i servir-les amb el significat més ampli i digne de la paraula.
3- Pels companys i companyes de Maristes Montserrat
Estic molt agrait per la formació rebuda a la UdL, UVic i UOC però la meva principal font pedagògica han estat els Maristes. He conegut educadors i educadores tan grans, generoses i humils que puc dir que per mi han estat font d'inspiració. En els meus primers passos de mestre a l'escola sentia flotar, vivia com una esponja xopant-me de pedagogia en MAJÚSCULES. Sóc afortunat, he après dels millors, són persones anònimes del gran públic però us asseguro que tenen talla mundial en quan a valors, responsabilitat i sentit educatiu. Segueixo al seu costat, continuo creixent.
4-Per la xarxa de Maristes Catalunya
He fet formació conjunta amb companys i companyes de totes les escoles maristes catalanes i us asseguro que la qualitat humana dels grups sempre és excepcional. Recordo que un dia vam compartir amb el Pep, un responsable de formació aquesta afirmació "Alguna cosa s'està fent bé perquè sempre que fem grups de formació hi ha el comú denominador de bon caliu, de bona gent". Amb el temps a més he tingut la sort de fer amistat amb gent com el Jesús de l'escola de Sants-Les Corts i em "fot" molt que un aprofitat hagi fet tant mal a infants i als nostres educadors i educadores esquitxades injustament per un "malalt" que no complia el nostre ideari. És cert, tant de bo ho haguéssim sabut abans i evitar tot el dolor que ara sentim nostre.
5-Per l'aposta valenta de l'Obra Social
La institució lluny del conservadurisme ha fet un pas valent apostant per ampliar la seva acció educativa cap al sector no formal. Maristes gestiona centres socials oberts en barris desfavorits, centres d'inserció laboral i, fins i tot, centres de menors. He visitat alguns dels centres i conec personalment molts dels i les educadores socials...són gent brutal amb una vocació de cavall i amb projectes que han canviat a bé la vida de molts joves amb situació de marginalitat.
La institució lluny del conservadurisme ha fet un pas valent apostant per ampliar la seva acció educativa cap al sector no formal. Maristes gestiona centres socials oberts en barris desfavorits, centres d'inserció laboral i, fins i tot, centres de menors. He visitat alguns dels centres i conec personalment molts dels i les educadores socials...són gent brutal amb una vocació de cavall i amb projectes que han canviat a bé la vida de molts joves amb situació de marginalitat.
Ja veieu tinc els cinc dits de la mà oberts i en cadascun un motiu real de pes per continuar dient ... Sóc dels Maristes. El nostre compromís serà seguir lluitant més que mai pels drets i per l'educació dels nostres infants i joves.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada