PERE PUJOLÀS: Una escola extraordinària per a tothom

Recollim les paraules del mestre de mestres, en Pere Pujolàs, que ens va deixar fa ben poc. Fa un any al congrés internacional Barcelona Inclusiva va intervenir deixant-nos saviesa i reflexió. Va exposar:

Amb la meva intervenció en aquesta taula d’experts vull aportar la reflexió que el nostre grup de recerca, el GRAD (Grup de Recerca sobre Atenció a la Diversitat), de la Universitat de Vic, coordinat pel professor José Ramón Lago, està fent a l’entorn de la inclusió escolar, i denunciar que, malgrat les grans declaracions de principis, massa vegades la inclusió no és res més que un miratge, una declaració d’intencions que queda molt lluny de la pràctica quotidiana. Malauradament, encara ara, en el nostre context educatiu, es margina una part de l’alumnat de les escoles comunes degut a la seva diversitat funcional o cultural. I dins les escoles ordinàries una part del seu alumnat és atesa al marge de la resta.
El nostre posicionament, com a grup de recerca preocupat per trobar la manera de fer possible una escola inclusiva, es pot sintetitzar en aquestes tres opcions:
1. Un enfocament inclusiu de l’educació i de la societat:
L’educació inclusiva no és una mena de “nova educació especial”, sinó una forma de lluitar contra el fracàs i l’exclusió i una clara denúncia de la pobresa i de les condicions d’inferioritat de bona part de la població, així com de la indiferència col•lectiva que els que no sofreixen mostren davant del sofriment (Slee, 2012). Moltes escoles encara ara tenen i mantenen aquesta “indiferència col•lectiva” vers una part de la població escolar que és exclosa per diferents motius.
Per això, estem convençuts, amb Roger Slee, que:
“L’educació inclusiva és, abans que res i sobretot, una posició política; planteja un repte audaç a l’adscripció de valors ascendents i descendents a diferents persones. En aquest sentit (…) és un projecte ètic (…). L’educació inclusiva ens convida a pensar sobre la naturalesa del món en el qual vivim, el món que preferim i el nostre paper en la configuració d’aquests dos mons” (Roger Slee, 2012, p. 32).
L’opció per a una escola inclusiva s’emmarca, per tant, en la lluita política i en el canvi cultural que qüestiona la cultura dominant, s’enfronta a la injustícia, vol reduir la distància en augment entre pobres i rics, propugna un canvi en l’enfocament del procés d’ensenyament i aprenentatge i construeix una escola basada en els principis de la democràcia i de la inclusió.
2. Una estructura d’ensenyament/aprenentatge cooperativa:
El canvi en l’enfocament del procés d’ensenyament i aprenentatge que propugnem suposa fer una opció clara i decidida per ensenyar en equip (a favor, doncs, d’una estructura cooperativa de l’activitat docent) i per aprendre en equip (a favor, per tant, d’una estructura cooperativa de l’activitat d’aprenentatge de l’alumnat dins i fora de l’aula).
Només així es pot fer front al repte de l’atenció a la diversitat, només així es pot atendre tot l’alumnat en les aules comunes, afavorint –a més de la interacció del professorat amb l’alumnat- la interacció entre els alumnes treballant en equip, perquè tots puguin ajudar i ser ajudats i, així, aprenguin també els uns dels altres i aprenguin més i millor.
Efectivament, per una banda, la incorporació a la vida adulta d’una persona amb un desenvolupament cognitiu, emocional i social equilibrat, ajustat i suficient per adaptar-se a situacions diverses, és més factible si ha après de forma cooperativa i ha après a cooperar. I, per altra banda, les competències professionals per treballar amb persones amb diferents habilitats i ritmes de treball, amb diferents motivacions i interessos, s’adquireixen més fàcilment si s’aprenen a l’escola tot aprenent en equips cooperatius de composició heterogènia.
3. Una escola basada en els principis de la democràcia i la inclusió:
Darrera l’opció per una escola i una societat inclusives hi ha unes determinades “urgències educatives” a l’entorn d’uns valors concrets, com ara la solidaritat, l’ajuda mútua i la cooperació; el respecte per les diferències, la valoració positiva de la diversitat i la compensació de les desigualtats; la convivència en comunitats inclusives, el diàleg i la democràcia.
Només si les aules són inclusives, si no se n’ha exclòs ningú, es poden viure aquests valors i es poden desenvolupar les competències bàsiques que s’hi relacionen i que l’escola ha d’ensenyar i fer créixer en el seu alumnat.
Per tant, la formació de ciutadans compromesos i actius en el desenvolupament democràtic de la seva comunitat i de la societat en general exigeix que aprenguin els valors i les competències per treballar en equip en les diferents etapes de la seva formació.
Volem que aquestes opcions ens facin avançar cap al que Roger Slee anomena una “escola extraordinària”:
“L’escola extraordinària és la meva resposta a la poc pensada i excessivament utilitzada expressió escoles ordinàries. L’expressió en qüestió, l’escola ordinària, es presenta amb freqüència com el contrari de l’escola especial. També denota l’escola normal. Es dedueix d’això que hi ha d’haver estudiants normals o ordinaris, per als quals existeixen tals escoles. I, seguint aquesta mateixa lògica, hi haurà d’haver altres nens que no siguin normals, ordinaris o vàlids: són la nostra població in-vàlida” (Roger Slee, 2012, p. 29).
I aquestes opcions, per altra banda, també ens aparten de la “imaginació educativa neoliberal” –que s’ha intensificat en el nostre país amb l’aprovació de la LOMQE-, per dir-ho a la manera de Roger Slee:
“L’individualisme competitiu produeix una cultura que accepta la inevitabilitat i les justificacions de la injustícia i l’elitisme. Aquest és el tipus d’educació que ens condemna a seguir patint els principals problemes de la nostra època: divisió sectària, degradació ambiental, augment de les distàncies entre rics i pobres, racisme, xenofòbia, discriminació per discapacitat, sexisme i homofòbia” (R. Slee, 2012, p. 246).

Referència bibliogràfica:
Roger Slee (2012): La escuela extraordinaria. Exclusión, escolarización y educación inclusiva. Madrid: Ediciones Morata.

FONT: BARCELONA INCLUSIVA