Des del facebook de la Montse, una educadora, compartim aquest article del diari ABC en el qual entrevisten al pare de la teoria de les intel·ligències múltiples, en Howard Gardner.
-Com Podem identificar el nostre potencial?
-Crec Que la millor manera de fer-ho és intentar ensenyar alguna cosa nova a algú i veure quant triga a aprendre-ho. Per exemple, ensenyem a un grup d'estudiants a jugar a escacs. Després de 20 partides, alguns guanyaran gairebé sempre. Clarament aquests són els que tenen més potencial.
-Hi Ha gent competent en tots els tipus d'intel·ligència?
-Tothom Té totes les intel·ligències, però la vida no és justa ... Hi ha gent que brilla en tots els tipus, com Leonardo da Vinci, i altres ... bé, no les desenvolupen igual. Però l'important d'aquesta teoria és que existeixen una sèrie de perfils: alguns tenen pics alts en algunes tasques i altres en altres, però sempre podem millorar en les més baixes.
-Què aconsellaria als pares per potenciar la intel·ligència dels seus fills?
-Dediqui molta atenció i esbrini què és el que els interessa i els apassiona sense projectar en ells les seves prioritats, passions ni debilitats.
-Què Opina dels tests que mesuren el coeficiencte intel·lectual?
-No serveixen, és com posar a algú un segell al front: tu ets llest, tu no. Això és molt negatiu.Es molt millor descobrir en què destaca algú, què ha d'aprendre i donar-li ajuda per a això. I si no és així, provar una altra cosa.
-Si Tingués a les seves mans l'educació d'un país, què és el primer que canviaria?
-L'educació no s'ha de centrar únicament en l'escola: també depèn de la família, els mitjans de comunicació, el veïnat, tota la resta ... A més, els professors han de ser professionals.
-Explíqui més.
-Han de tenir vocació i demostrar-ho. Acceptar una responsabilitat, tenir estatus i ser respectats.
-El Sistema educatiu actual desaprofita el talent?
-Les nostres comunitats malgasten el talent perquè només els privilegiats tenen opcions. Una de les coses més interessants dels sistemes educatius de Finlàndia i Singapur, els millors del món ara mateix, és que són totalment plans i justos. És a dir, no hi ha manera de saber quants diners té la família de cada estudiant en un col·legi. En un sistema realment just, els alumnes amb desavantatges tindrien els millors professors i les millors escoles.
-Espanya Té una alta taxa de fracàs escolar. Què ens recomana?
-Millorar l'educació hauria de ser una de les prioritats principals d'un govern. I un consell: aprofitar els mitjans digitals és molt important. No serveix de res fer que els estudiants memoritzin les coses si tot és aquí (treu un smartphone de la butxaca) Anem a ensenyar-los com utilitzar les fonts d'informació i també a qüestionar-les. Quant als joves, si no hi ha oportunitats d'ocupació, la motivació és molt més difícil, però no es poden quedar a casa. Poden seguir millorar les seves destreses i ajudar a altres persones.
-Estem prop d'unes eleccions generals a Espanya i triem nou president. A quin tipus d'intel·ligència hauríem de votar?
-No hi ha una recepta de les intel·ligències perfectes per un president, perquè depèn moltíssim de les circumstàncies. Obama semblava tenir un potencial enorme, però ha heretat una situació econòmica molt complicada i no va poder comprendre que la oposició no anava a ajudar-lo. Churchill va ser un primer ministre brillant en l'època de la guerra, perquè va ser capaç d'aixecar el país, però durant un període econòmic difícil no hagués tingut tant èxit. Un cop vaig preguntar a Sorensen, la mà dreta del president Kennedy, exactament la mateixa pregunta.
-I què li va contestar?
-Em va dir que el més important d'un líder és que tingui bon judici. I com podem saber-ho? Per les persones que assigna a cada lloc. Quan John McCain va triar a Sarah Palin, probablement en aquest moment va perdre les eleccions.
-En La seva teoria d'intel·ligències múltiples, on col·locaria la intuïció?
-Quan algú pot fer alguna cosa bé o pensar de forma correcta, però és incapaç d'explicar com ho aconsegueix. Això és la intuïció. La gent pot tenir molt bona intuïció en una àrea, però no en altres. Un matemàtic pot veure clarament la resolució d'un problema molt complicat, però no tenir ni idea de com aturar una baralla entre dos nens.
-Quina és la seva definició de geni? Molta gent considerava que el recentment mort Steve Jobs ho era.
-Un geni és algú que descobreix alguna cosa nova del món, i crec que ell ho va fer. Així que, d'acord amb aquesta definició, efectivament, va ser un geni. Jo li donaria un premi Príncep d'Astúries.
FONT: diari ABC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada