En el marc de les II Jornades Pedagògiques Maristes Montserrat i, concretament en l'acte inaugural del divendres 30 de gener, en Xavier Melgarejo ens va fer aportacions de qualitat aprofitant la seva experiència a Finlàndia i la trajectòria professional com a psicòleg i director d'escola.Us fem un breu recull de frases i aspectes destacables:
L'escola és una comunitat de vida on tots creixem, compartim i aprenem.
L'atenció a la diversitat ha de ser una prioritat, no podem permetre el fracàs escolar.
Els mestres i la gestió de l'escola s'ha d'articular amb un treball en equip de qualitat.
Tenim una gran responsabilitat en fer una educació en valors que formi persones amb gran compromís ètic.
El bon acompanyament i l'acció tutorial és decisiva en la formació dels alumnes.
La recerca educativa ha de ser present a l'escola en forma de projectes i propostes innovadores, ens hem d'arriscar, hem de ser valents perquè amb l'educació ens juguem el millor de casa...els nostres fills i el futur de tots.
La família és la primera responsable del fet d'educar i fa confiança a l'escola del seu bé més preuat.
A Finlàndia hi ha una formació excel·lent del nou professorat. En aquest país els mestres tenen una alta reputació i per a ells ser-ho és un honor.
A Finlàndia hi ha unes biblioteques municipals molt ben equipades i a les escoles dediquen molts recursos als espais i materials de lectura.
També fem una breu síntesi de la taula rodona del dissabte 31 de gener on van participar 4 magnífics ponents. Us deixem alguna aportació de cada un d'ells.
Pere Pujolàs - des de la perspectiva de l'aprenentatge cooperatiu a les escoles.
Citant H.Camara: "el somni d'una sola persona, sols és un somni. Un somni compartit és l'inici d'una gran i nova realitat"
Als alumnes els fem fer treballs en grup i mai els hem ensenyat com fer-los. A treballar cooperativament se'n pot aprendre.
L'aprenentatge cooperatiu possibilita la participació, i la participació és necessària a l'hora d'aprendre. Encara som massa competitius -que no competents- a l'aula. Per ser competents ens necessitem els uns als altres. Posar els alumnes de 4 en 4 no assegura la participació, cal estructurar el treball cooperatiu. Treballar en equip no és només un recurs, és un aprenentatge. Darrere la cooperació hi ha en joc un grapat de valors positius. L'objectiu és assolir aules inclusives basades en la participació. És just aspirar a una educació equitativa. A més, és necessari per aprendre a conviure. I no és una utopia, és possible! Un somni compartit per moltes persones és ja una realitat.
Recomanació lectora de David W. Johnson "Aprendizaje cooperativo en el aula".
Xavier Melgarejo- aportant la visió de gestió general d'un centre i l'experiència de Finlàndia.
A Finlàndia, fa 40 anys, van definir la llei d'educació. Ho van fer a partir de la participació activa de la comunitat, plantejant quina persona volien, un debat de 4 anys. Una llei que es revisa cada 14 anys però que en la seva base no s'ha tocat. I les bases són la igualtat d'oportunitats, crear coneixement, la participació. L'escola està enfocada a la vida. Malgrat el panorama polític que tenim (els nostres representants no es parlen!), hi ha esperança. Hem de crear escoles obertes, claustres cohesionats que sàpiguen on van, comptar amb la participació de famílies. Tot el que no està prohibit es pot fer. El moment de caos que vivim és una oportunitat. Cal confiar, ser valents i agosarats. Hem de dissenyar escoles obertes i societats obertes, educar persones que millorin el país, no que se n'aprofitin.
A Finlàndia el 30% del currículum de primària el dissenya el Parlament, el 70% restant el fan a l'escola.
Carme Alemany - des de la proposta dels canvis metodològics que prioritzen la participació de l'alumnat.
Els mestres ens hem de treure la caputxa de professors i ser més persones. L'escola és la vida!
Hem d'ensenyar a ajudar a aprendre al llarg de tota la vida. L'escola ha de posar estímuls a l'aprenentatge autònom i actiu.
A l'escola hem de parlar i enraonar...sinó com volem aprendre?
Les escoles rurals tenen una diversitat gran i per això sempre es treballa en grup malgrat cadascú aprèn el que vol aprendre perquè l'aprenentatge és un acte de llibertat. Perquè sigui significatiu l'alumne, i el mestre, ha de participar activament. El mestre que participa aprèn molt a l'escola conjuntament amb els infants. El nen és una persona plena, l'hem d'escoltar, hi hem de confiar. Per encomanar il•lusió l'has de tenir. A l'escola s'ha de poder parlar. Separar aprenentatges no respon a la vida, són aprenentatges arbitraris. Les famílies ens deixen a l'escola el millor que tenen per això hem de dialogar amb elles. Han de poder passar per l'aula i no només per ensenyar sinó també per aprendre! Es tracta d'activar el sentit comú, organitzar l'escola de forma més natural. L'escola és la vida, abans que profes som persones. Hem de respondre a la realitat, no partir de continguts conceptuals. Som acompanyants. Hem de ser coherents i fer, si cal, el que ens prohibeixen. Tots tenim clar com volem relacionar-nos amb l'alumnat però tenim por. Perdem la por, equivoquem-nos... i tot fluirà amb naturalitat.
Rocio Garcia- des de la proposta de les comunitats d'aprenentatge a les escoles.
La clau de canvi és la interacció positiva i el diàleg constructiu entre persones, entre la comunitat, entre entitats...l'educació és un repte comú i tots hi hem de participar.
Hem d'obrir les portes de les nostres aules i interactuar amb l'entorn, l'interacció afavoreix l'aprenentatge.
Les comunitats d'aprenentatge es basen en la participació. Quan participem en traiem profit. La clau educativa està en la interacció, pensant amb els altres podem anar més enllà. Com més diversos els companys millor. Les famílies, l'esplai, la universitat, mestres, alumnes, exalumnes... plegats, donen sentit a l'escola. Cal tenir la porta oberta per construir comunitats d'aprenentatge i facilitar l'èxit. Passen coses quan s'activen els canvis. I això és possible en ambients rurals, en grans ciutats, en situacions desafavorides... Necessitem tenir clar on volem anar. Tots podem aportar, tots. Cal comptar amb la ciència i la il•lusió.
Recomanació lectora de Jerome Bruner: La Educación, puerta de la cultura.
Pere Pujolàs - des de la perspectiva de l'aprenentatge cooperatiu a les escoles.
Citant H.Camara: "el somni d'una sola persona, sols és un somni. Un somni compartit és l'inici d'una gran i nova realitat"
Als alumnes els fem fer treballs en grup i mai els hem ensenyat com fer-los. A treballar cooperativament se'n pot aprendre.
L'aprenentatge cooperatiu possibilita la participació, i la participació és necessària a l'hora d'aprendre. Encara som massa competitius -que no competents- a l'aula. Per ser competents ens necessitem els uns als altres. Posar els alumnes de 4 en 4 no assegura la participació, cal estructurar el treball cooperatiu. Treballar en equip no és només un recurs, és un aprenentatge. Darrere la cooperació hi ha en joc un grapat de valors positius. L'objectiu és assolir aules inclusives basades en la participació. És just aspirar a una educació equitativa. A més, és necessari per aprendre a conviure. I no és una utopia, és possible! Un somni compartit per moltes persones és ja una realitat.
Recomanació lectora de David W. Johnson "Aprendizaje cooperativo en el aula".
Xavier Melgarejo- aportant la visió de gestió general d'un centre i l'experiència de Finlàndia.
A Finlàndia, fa 40 anys, van definir la llei d'educació. Ho van fer a partir de la participació activa de la comunitat, plantejant quina persona volien, un debat de 4 anys. Una llei que es revisa cada 14 anys però que en la seva base no s'ha tocat. I les bases són la igualtat d'oportunitats, crear coneixement, la participació. L'escola està enfocada a la vida. Malgrat el panorama polític que tenim (els nostres representants no es parlen!), hi ha esperança. Hem de crear escoles obertes, claustres cohesionats que sàpiguen on van, comptar amb la participació de famílies. Tot el que no està prohibit es pot fer. El moment de caos que vivim és una oportunitat. Cal confiar, ser valents i agosarats. Hem de dissenyar escoles obertes i societats obertes, educar persones que millorin el país, no que se n'aprofitin.
A Finlàndia el 30% del currículum de primària el dissenya el Parlament, el 70% restant el fan a l'escola.
Els mestres ens hem de treure la caputxa de professors i ser més persones. L'escola és la vida!
Hem d'ensenyar a ajudar a aprendre al llarg de tota la vida. L'escola ha de posar estímuls a l'aprenentatge autònom i actiu.
A l'escola hem de parlar i enraonar...sinó com volem aprendre?
Les escoles rurals tenen una diversitat gran i per això sempre es treballa en grup malgrat cadascú aprèn el que vol aprendre perquè l'aprenentatge és un acte de llibertat. Perquè sigui significatiu l'alumne, i el mestre, ha de participar activament. El mestre que participa aprèn molt a l'escola conjuntament amb els infants. El nen és una persona plena, l'hem d'escoltar, hi hem de confiar. Per encomanar il•lusió l'has de tenir. A l'escola s'ha de poder parlar. Separar aprenentatges no respon a la vida, són aprenentatges arbitraris. Les famílies ens deixen a l'escola el millor que tenen per això hem de dialogar amb elles. Han de poder passar per l'aula i no només per ensenyar sinó també per aprendre! Es tracta d'activar el sentit comú, organitzar l'escola de forma més natural. L'escola és la vida, abans que profes som persones. Hem de respondre a la realitat, no partir de continguts conceptuals. Som acompanyants. Hem de ser coherents i fer, si cal, el que ens prohibeixen. Tots tenim clar com volem relacionar-nos amb l'alumnat però tenim por. Perdem la por, equivoquem-nos... i tot fluirà amb naturalitat.
Rocio Garcia- des de la proposta de les comunitats d'aprenentatge a les escoles.
La clau de canvi és la interacció positiva i el diàleg constructiu entre persones, entre la comunitat, entre entitats...l'educació és un repte comú i tots hi hem de participar.
Hem d'obrir les portes de les nostres aules i interactuar amb l'entorn, l'interacció afavoreix l'aprenentatge.
Les comunitats d'aprenentatge es basen en la participació. Quan participem en traiem profit. La clau educativa està en la interacció, pensant amb els altres podem anar més enllà. Com més diversos els companys millor. Les famílies, l'esplai, la universitat, mestres, alumnes, exalumnes... plegats, donen sentit a l'escola. Cal tenir la porta oberta per construir comunitats d'aprenentatge i facilitar l'èxit. Passen coses quan s'activen els canvis. I això és possible en ambients rurals, en grans ciutats, en situacions desafavorides... Necessitem tenir clar on volem anar. Tots podem aportar, tots. Cal comptar amb la ciència i la il•lusió.
Recomanació lectora de Jerome Bruner: La Educación, puerta de la cultura.
Si voleu llegir més podeu visitar el twitter @maristeslleida o #jpmm15 on trobareu el recull complet de les "piulades de la taula rodona. També podeu visitar el facebook de Maristes Montserrat.
I si voleu veure el vídeo de presentació i un recull de fotos al blog de les jornades us convidem al blog: http://goo.gl/8mlplB
Crònica de Francesc Balcells i Joan Pifarré
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada