Un jove va anar a demanar un lloc de treball important en una gran empresa . Va passar l'entrevista inicial i anava a conèixer al director per a l'entrevista final. El director va veure el seu CV, era excel.lent. I li va preguntar:
- Vas rebre alguna beca a l'escola? "El jove va respondre" no ".
- "Va ser el teu pare qui va pagar els teus estudis?"
- "Si."-Va respondre.
- "On treballa el teu pare?"
- "El meu pare fa treballs de ferrer."
El director va demanar al jove que li mostrés les seves mans.
El jove va mostrar un parell de mans suaus i perfectes.
- "Alguna vegada has ajudat al teu pare a la feina?"
- "Mai, els meus pares sempre van voler que estudiés i llegís més llibres.
El director va dir:
- "Tinc una petició: quan vagis a casa avui, renta les mans del teu pare, i després vine a veure'm demà al matí."
El jove va sentir que la seva oportunitat d'aconseguir el treball era alta.
Quan va tornar a casa va demanar al seu pare que li permetés rentar les mans.
El seu pare es va sentir estrany però feliç i va mostrar les seves mans al seu fill. El jove va rentar les mans a poc a poc. Era la primera vegada que s'adonava que les mans del seu pare estaven arrugades i tenien tantes cicatrius. Alguns hematomes eren tan dolorosos que la seva pell es va estremir quan ell la va tocar.
Aquesta va ser la primera vegada que el jove es va adonar del que significaven aquest parell de mans que treballaven tots els dies per poder pagar els seus estudis. Els blaus en les mans eren el preu que va haver de pagar per la seva educació, les seves activitats de l'escola i el seu futur.
Després de netejar les mans del seu pare, el jove es va posar en silenci a ordenar i netejar el taller. Aquella nit, pare i fill van parlar durant molt de temps.
Al matí següent, el jove va anar a l'oficina del director.
El director es va adonar de les llàgrimes als ulls del jove quan li va preguntar: - "Pots dir-me què vas fer i aprendre ahir a casa teva?"
El jove va respondre: - "vaig rentar les mans del meu pare i també vaig acabar d'endreçar i acomodar el seu taller"
- "Ara sé el que és apreciar i reconèixer l'esforç dels altres. Sense els meus pares, jo no seria qui sóc avui. He arribat a apreciar la importància i el valor d'ajudar a la família."
El director va dir: "Això és el que jo busco en la meva gent. Vull contractar una persona que pugui apreciar l'ajuda dels altres, una persona que conegui els sofriments dels altres per fer les coses, i una persona que no posi el diners com el seu únic objectiu a la vida ". "Estàs contractat".
Un nen que ha estat protegit i habitualment se li ha donat el que ell vol, desenvolupa una "mentalitat de tinc dret" i sempre es posa a si mateix en primer lloc. Ignoraria els esforços dels seus pares.
Si som aquest tipus de pares protectors realment estem demostrant l'amor o estem destruint als nostres fills?
Pots donar al teu fill una casa gran, bon menjar i classes d'informàtica. Però quan estàs rentant el pis o pintant una paret, intenta que també ell ho experimenti. Després de dinar que renti els seus plats amb els seus germans i germanes, ensenyem la responsabilitat de petits. És important és que el teu fill aprengui a apreciar l'esforç i tingui l'experiència de la dificultat i aprengui l'habilitat de treballar amb els altres per fer les coses. "
Aquesta historia m'agradat molt. Gracies!
ResponElimina