L'ascensor social?
Als EUA en diuen el somni americà, però la primera sorpresa és que l'ascensor social de Canadà és el doble d'eficaç que el dels EUA
Encara que t'esforcis igual per pujar?
Als EUA si neixes dins del 20 per cent més pobre, tens un 7,5 de probabilitats d'arribar algun dia a estar entre el 20 per cent més ric. Al Canadà, la probabilitat de prosperar és gairebé el doble: un 13,5.
I aquí a Europa?
Dinamarca és el país amb millor ascensor social de la UE i, després, entre els altres hi ha tot tipus de variacions, però em temo que no puc dir-li res d'Espanya, perquè les seves dades no són consistents.
Suposo que tenir dades de mobilitat social és el primer per millorar-los.
Comparem les dades fiscals i de la seguretat social de milions de ciutadans des que eren nens en els setanta i vuitanta fins avui. Quantifiquem amb exactitud què guanyaven les seves famílies i què guanyen ells avui i, després, intentem buscar les causes.
Quants ascensos socials quantifiquen?
En EUA hem analitzat les dades de 40 milions de ciutadans. Hem descobert que no només hi ha grans diferències entre països, també n'hi ha entre ciutats.
Per exemple.
Per a un nen pobre és més fàcil prosperar a San Francisco que a Atlanta.
El vell sud, sempre classista, i Califòrnia, dinàmica amb la seva economia digital.
Però hi ha altres diferències menys explicables: per què a Ohio és molt més difícil ascendir socialment que a Pennsilvània?
Què fa que una ciutat doni més oportunitats de prosperar que una altra?
La proximitat entre rics i pobres. A les ciutats on rics i pobres viuen pròxims i no en barris allunyats és més fàcil progressar per a tothom. Per això, un bon transport públic dóna oportunitats.
Els nens pobres llestos aprofiten el seu contacte amb els rics per millorar?
Les ciutats i barris amb famílies extenses i cohesionades donen més oportunitats que les que tenen moltes famílies monoparentals. El curiós és que aquestes àrees amb grans famílies ben relacionades entre si ofereixen més oportunitats a tots, siguin de família monoparental o extensa, com demostra el meu estudi, avui premiat pel Govern d'Andorra i la Fundació Crèdit Andorrà.
Família i amics són capital social.
Però caldrà anticipar-ho ja que el gran factor per a l'ascens social és l'educació.
Col · legis rics, escoles pobres?
No: la gran diferència està entre bons mestres i mals mestres. Hem comprovat que l'èxit en la vida depèn en gran part de si vas tenir bons professors.
Doni xifres.
Aquesta és la novetat que aportem, perquè avui podem computar xifres gegantines amb tècniques big data. Hem analitzat 18 milions d'exàmens de 2,5 milions d'alumnes fins a poder quantificar d'haver tingut un sol professor de valor afegit augmenta teus ingressos durant la teva vida 36.000 euros.
És molt! Però què és un professor de valor afegit?
És un del cinc per cent de professors excel · lents que més augmenten la nota mitjana dels seus alumnes en el curs següent.
I no se li sol gratificar per això.
Per això creiem que la clau per millorar l'ascensor social d'un país és incentivar els professors excel · lents perquè no abandonin l'ensenyament. Cal descobrir què els fa excel · lents i motivar-los perquè exerceixin la docència en escoles pobres.
¿Tant pot aconseguir un bon mestre?
El seu impacte és gegantí en el curs i tota la resta de la vida dels seus alumnes. Hem demostrat que les promocions que tenen la sort de tenir un professor de valor afegit guanyen més i estan menys exposades a contratemps com embarassos adolescents, addiccions o delinqüència juvenil. A més, accedeixen a millors universitats i així aconsegueixen millors llocs de treball i més ingressos.
Impressionant!
L'impacte d'un bon professor és acumulatiu i independent de l'etapa educativa. Si has tingut diversos docents d'alt valor afegit, tu també ho adquireixes per sempre. Això ens porta a deduir de seleccionar professors excel · lents és la millor inversió en mobilitat social d'un país.
Amb dures oposicions i més sou?
Sense exigència ni sou no hi ha bons professors, però només amb una dura oposició o un bon salari tampoc els aconsegueixes, com demostren nombrosos estudis. Jo només afegiria que quan veus ensenyar a un gran professor, el perceps immediatament.
Doncs aquí té un altre repte investigador.
El millor incentiu per al professor és el reconeixement social. Hauríem d'examinar als nostres docents, localitzar els millors-avui és fàcil amb la computació per macrodades-i premiar. És urgent en qualsevol cas avaluar als nostres professors. Si aconseguíssim que els millors ensenyessin en barris pobres, acabaríem amb la pobresa.
FONT: La Vanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada