Compartim unes reflexions del religiós Pere Casaldàliga, totes elles són d'un mestratge digne de llegir. Aquesta publicació d'avui és especialment dedicada a les persones que cultiven aquest compromís i solidaritat des dels moviments de lleure educatiu (AE Garbí i AJMACOR). Diu així:
EL COMPROMÍS I LA SOLIDARITAT;
Si no hi ha causes grans, la vida no té sentit.
Només aquell que s’aventura es pot equivocar.
En l'amor, en fe i en revolució no és possible la neutralitat.
Només estimo el PROÏSME en la mesura que surto –lliure, obert, solidari- a trobar-lo, acostant-m’hi, acostant-lo a mi.
Si veus infelicitat, és difícil sentir-te plenament feliç...; però si mires de ser solidari i senzill, hi ha una mena de felicitat de fons que es manté.
LA FE;
Esperança sempre!
La meva fe és l’esperança.
El contrari de la fe no és el dubte, és la por.
Som segons el Déu que tenim. Tot depèn del Déu en qui creiem.
LA VIDA I LA MORT;
Cal aprendre de la vida quan arriba el capvespre.
Cada dia ben viscut fa una vida.
Em sembla que la vellesa és una mena de sagrament. Tot i que es perd l’oïda, hi sents més, perquè escoltes la vida, no pas els sorolls...
Només és capaç de donar la mort aquell que és capaç d’anar donant la vida i donar-la amb sentit.
La mort no existeix: només hi ha vius i ressuscitats.
LA DENÚNCIA I LA UTOPIA;
No és que existeixi un món desenvolupat i un món subdesenvolupat; tenim només un sol món mal desenvolupat.
El capitalisme és pecat. El capitalisme per definició és lucre acumulat, és privilegi del capital, és exclusió de la majoria.
L’economia ha d’estar al servei de la política, la política al servei de l’ètica i l’ètica al servei de la vida.
La utopia ens obliga a anar trencant esquemes...
La revolució l’hem de començar dins el cor.
La tasca més essencial de la humanitat és la tasca d’humanitzar-se. Humanitzar la
humanitat és la missió de tots, de totes...
LA JUSTICIA I LA LLIBERTAT;
On no hi ha llibertat no hi pot haver justícia.
No tinguem por de la llibertat. No tinguem por de les revolucions veritablement populars.
No tinguem por de la història que camina; perquè la porta l’Esperit d’aquell que fa noves totes les coses.
La llibertat és una paraula que hauríem d’escriure a totes les fulles, a totes les ales dels
ocells,...Tots els infants s’haurien de dir Llibertat.
DE TOT I DE RES;
Una esclavitud no en justifica una altra. Si hem superat esclavituds antigues, no n’inventem de modernes.
Som corresponsables no sols de la pròpia vida personal i de la vida dels altres, sinó també de les aigües, de la terra, de la fauna, de la flora i de l’univers.
La terra, és quelcom sagrat. Ho és per als pobles indígenes, que la veuen com el gran temple de Déu.
Cal continuar sent orelles, ulls, cor i boca. Comuniquem vida, esperança. Siguem
comunicació.
LA TEOLOGIA DE L’ALLIBERAMENT;
Només hi haurà pau al món si hi ha pau entre les religions.
Jesús es va posicionar contra els privilegis, contra la prepotència del temple, el latifundi i l’imperi.
Ell feia la política del Regne.
DÉU és més MARE que pare.
Ens hem de prendre l’Església amb una mica de bon humor. El bon humor és fill de
l’esperança.
Cada vegada crec més en l’equip, en la comunitat, en la corresponsabilitat, en la
col•legialitat de l’Església.
L’Esglèsia ha de ser llevat, ferment, llavor...
Jo predico la Teologia de l’Alliberament perquè predico l’Evangeli des de l’Amèrica Llatina,
predico l’opció dels pobres.
FONT: ARAGUAIA PANGEA
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada