Aquesta és una adaptació
del famós poema de la Mare Teresa de Calcuta. Imaginem-nos per un moment que Teresa de Calcuta vingués a passar un temps a l’escola, segurament ens
hagués demanat una atenció especial pels alumnes amb més necessitats.
He conservat el text original (negreta) i amb tota la humilitat he afegit apreciacions per parlar de l’escola que volem.
He conservat el text original (negreta) i amb tota la humilitat he afegit apreciacions per parlar de l’escola que volem.
El dia
més bonic: Avui que estem a l’ecola compartint la
nostra vida amb companys, companyes, alumnes i famílies.
La cosa
més fàcil: Equivocar-nos, per això hem de fer equip
perquè entre tots serà més complicat que ens passi però perquè si passa siguem
capaços de perdonar-nos i tornar a començar.
El més gran obstacle: La Por. Hem de ser agosarats educativament, sempre amb els valors per davant i vetllant per fer una bona atenció a la diversitat del nostre alumnat.
L'arrel
de tots els mals: L'egoisme que veiem en persones del
nostre voltant. Per això hem de fomentar el treball en equip en tota la gestió
del centre i també entre els nostres alumnes.
El
pitjor error: La guerra. Lluitarem per ensenyar als nostres alumnes a conviure
de la millor manera possible i ho farem a les tutories i també en el nostre dia
a dia.
La
distracció més bella. El treball. Hem de fomentar el
gust per buscar la qualitat educativa en el nostre centre amb bona formació,
amb propostes constructives, amb la difusió de bones pràctiques, ...
La
pitjor derrota: el desànim. Des de la nostra responsabilitat
hem de regar als nostres alumnes perquè no caiguin en el desànim.
Els
millors professors .Els nens. Si fem la nostra tasca
pensant que els alumnes en són l’epicentre tot anirà bé. Els hem de deixar
participar, hem de cedir-los més confiança, ens hem de deixar sorprendre per
ells perquè tenen molt a dir i perquè són part de la nostra comunitat.
La
primera necessitat .Comunicar-se. Com a educadors som
model en aquest sentit i la nostra comunicació ha de ser propera i clara.
El
pitjor sentiment: La rancúnia , que mai floreixi en
les persones i menys en la nostra escola. Si alguna vegada algú de nosaltres es
sent malament per una decisió ho ha de compartir, podem estar en desacord per
diferents motius però sempre cuidant molt el respecte personal.
La persona
més perillosa. El mentider. Ensenyem des de ben petits
als nostres alumnes el valor de la sinceritat.
La ruta
més ràpida: El camí veritable que seguirem si sabem
ser naturals i ens sabem guiar pels bons valors.
La
major satisfacció: El deure complert. En això tenim experiència, juntes, notes,
informes, cursets de formació, material didàctic,...
El
millor remei: L'optimisme. Que mai falti el bon humor
i la simpatia entre nosaltres, alegra la vida.
Les
persones més necessàries: Els pares. Han estat els
nostres primers mestres, sempre els portarem
al cor. Nosaltres a l’escola també fem de pares i mares.
El més
imprescindible: La llar. La nostra llar també és
l’escola, cuidem els de casa nostra i cuidem el caliu a la nostra segona llar.
El
millor regal: El perdó. Quan ens equivoquem, quan
s’equivoquin companys... ajudem-nos del perdó, és us gran acte de renovació
personal.
El
sentiment que més et bloqueja. La tristesa. Estarà
present entre nosaltres, això és inevitable... sempre hi ha moments de tristesa
per pèrdues , per malalties,... deixem que faci el seu curs però després
busquem la llum.
El que
et fa més feliç: SER ÚTIL ALS ALTRES. Nosaltres com a
educadors i amb la responsabilitat que tenim hem estat i seguirem tenint la
santa responsabilitat de ser útils... seguim amb aquesta actitud de servei i
farem la casa molt gran.
La
força més potent del món: LA FE. La fe és la més gran
de les confiances, ens ajuda a transcendir tots els nostres valors. Deixem-nos
guiar per la fe més natural, la integradora,la de l’amor incondicional, la de Jesús, Maria, Casaldàliga, Teresa de
Calcuta, germà Maine,...
La
sensació més agradable .LA PAU. Perquè és la plenitud
de la convivència perquè la Pau és el país de la gent que estima, fem de
l’escola un lloc de molta Pau.
La més
bella de totes les coses. L’AMOR perquè és el millor
que podem oferir com a persones, estimem-nos en fraternitat .Fem-ho avui,
fem-ho ara, fem-ho durant tot el curs treballant plegats, unint forces,
escoltant als nostres companys i companyes i educant des de l’estima.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada