ENTREVISTA A WOODIE FLOWERS

Us presentem una entrevista feta a La Contra del diari La Vanguàrdia. L’entrevistat és Woodie Flowers, catedrátic del MIT; pioner de la competició de robòtica First. Diu així:

La mera formació, l'ensenyament d'habilitats serà en línia i cada vegada més barata.
Com ho sap?
Perquè la donarem gratis. De fet, universitats de prestigi com Stanford o Harvard o el mateix Institut de Tecnologia de Massachusetts, on he ensenyat a ensenyar tecnologia durant 45 anys, ja posen en línia cursos magnífics i gratis.

¿També examinaran gratis?
Donaran un certificat de formació a baix cost. Així que la mera transmissió d'habilitats serà aviat una mercaderia més.

A mi em sembla una gran notícia.
Però, sobretot, perquè així les universitats ens concentrarem en l'educació, que és molt més que la mera transmissió de coneixements i habilitats.

Ja seria molt si fessin això.
Han aconseguir l'adquisició de valors que fomentin actituds que creuen hàbits que formin persones de vàlua i no només professionals. Li parlo d'un món millor.

Com formaran persones?
El meu amic, l'emprenedor i inventor Dean Kamen, ho resumeix amb un acrònim genial: First (for inspiration, recognition, science and technology) (inspiració i reconeixement per a la ciència i la tecnologia).

Quina actitud valora vostè?
Els nostres alumnes han de competir com bojos sense deixar de ser simpàtics. És l'excel · lència en el treball en equip, l'únic capaç avui d'aconseguir innovació i progrés.

Com ensenyen a ser simpàtic i guanyar?
Proposant un repte superior a les capacitats individuals de cada membre de l'equip. És la robòtica de la Lliga First de Lego per a emprenedors tecnològics de tot el planeta.

A més d'educatiu, sona divertit.
No són meres intencions de escolta!, Li parlo d'educació d'altíssima qualitat. Per cert, he tingut un equip de catalanes magnífic. Els equips de noies tenen especial èxit a competir i cooperar.

Per què?
Suposo que perquè s'estalvien el típic mascle carregat de testosterona que s'imposa i fa que elles s'inhibeixin. Si se'ls dóna l'oportunitat, tant noies com nois tenen fusta de líders. Encara que la tecnologia encara sigui vista com masculina.

Tant de bo vegem més grans enginyeres.
Jo ja les he vist en els meus equips. També he comprovat que les noies inhibeixen el seu talent tecnològic per la imposició d'un rol sexista que considera poc femenina la tecnologia. Però quan superen aquests prejudicis estúpids, són inventores genials.

Com animar-les a ser enginyeres?
Cal proposar reptes al seu abast-a nois i noies-i no pegar-los rotllos.

És el passat. O hauria de ser-ho.
És antipedagògic, però encara es deixen anar rotllos perquè és còmode per al mal professor. I una pèrdua de temps i recursos. Als EUA cada any 600.000 estudiants es matriculen en Càlcul i 250.000 el suspenen.

Aquí també és una escabetxada.
Parlem d'un 42 per cent de suspesos! Un fracàs social. I cada suspens ens costa als contribuents 2.000 dòlars. No tota la culpa és dels xavals, sinó de professors que es limiten a vomitar el que saben-de vegades ni tan sols saben-a la pissarra i esperen que els nois ho aprenguin.

Què aconsella?
No fer sermons als estudiants: Treballi amb ells! Res que valgui la pena es pot aprendre sinó fent-ho. L'empatia activa és el principi de tot coneixement.

Per això les noies sobresurten?
Perquè un cop ens lliurem de prejudicis masclistes, són millors dominant la química d'equip. Saben coordinar millor.

I ens lliurem?
Estem en això i la tecnologia és una força alliberadora. Google, Amazon, Apple i les universitats de la Yvy League-fixeu-vos en Coursera: és revolucionari-ofereixen cursos gratuïts en línia que ensenyen a fer de tot, però l'educació presencial seguirà sent el motor del progrés personal i social.

Per què?
Perquè el contingut no és l'important sinó com ensenyes a aprendre. L'aprendre a aprendre es copsa millor i més de pressa en la relació personal amb el tutor.
És la distància que va del mer instructor al professor, el mentor, el mestre.
La transmissió d'habilitats serà cada vegada més informatitzada, en línia, ubiqua, sempre disponible, gratuïta i senzilla, però la capacitat d'aprendre i de millorar com a persones seguirà depenent sobretot del treball presencial en equip.

Ho ha après com a professor?
I com a alumne. Vaig néixer en un llogaret molt pobre del sud, a Missouri. I el meu pare era un modest mecànic de poble.

Com va arribar a enginyer al MIT?
Sap per què les grans nacions pròsperes cauen en la mediocritat i la decadència?

¿...?
Perquè se'ls espatlla l'ascensor social! Quan els fills dels presidents arriben a president: malament. És perquè els que manen han aconseguit que els seus fills passin per davant dels fills amb més talent dels altres.

Un gran país aconsegueix que tots progressin.
Jo sempre vaig ser un noi insegur de barri pobre que estudiava i estudiava per superar i em vaig esforçar de curs en curs i universitat en universitat fins al claustre del MIT. I aquí segueixo després de 45 anys: insegur i esforçant-me

FONT: http://www.lavanguardia.com/lacontra/20120817/54338755559/la-contra-woodie-flowers.html#ixzz259KeJltu