TALLER DE SENSASCRIPTURA

El passat 5 de maig el grup ICE de la UdL va organitzar unes jornades de llengua a Lleida. En un dels tallers proposats hi havia dinàmiques de sensascriptura. També propostes per millorar les produccions escrites dels nostres alumnes, millorar en el sentit de fer-les més competencials, motivadores i pràctiques. Us deixem aquesta presentació. A sota de la presentació també us deixem uns interessants escrits que van fer els educadors i educadores que van participar en el taller.

Sensascriptura ICE-UdL

View more presentations from Joan2012.

A la Jornada de Llengua es va realizar una dinámica de SENSASCRIPTURA, els educadors i educadores van escriure uns petits textos després de visualitzar unes imatges vitals i amb càrrega emocional. Aprofito també per agrair a tots els participants l’alt nivell de complicitat i participació en el taller… em sento afortunat d’haver compartit aquesta experiència amb vosaltres . Us presentem les transcripcions dels textos, val la pena fer-ne una lectura:

Escriure per aprendre de mi, del món.

Uns peus descalços que observen tot un llarg camí a punt d’estrenar-lo. Així és com se sent l’infant davant de cada nou repte. Així és com em sento jo davant de cada infant. Descalça. Amb recel per si em faig mal. Amb moltes ganes de començar el primer pas i el segon i el...

“A never-ending road”. Aprendre és un camí que no s’acaba mai. El moment d’aprendre quelcom és màgic i per això gaudeixo tant aprenent i sobretot ensenyant.

Acompanyar als nostres alumnes a créixer com a persones. Hauran de viure la seva vida. La nostra tasca serà de guia, suport, ajuda, somriures i aprecis cap a ells. Aprendre en tots els sentits.

Podem partir tots d’un mateix punt, haver viscut un mateix moment, haver conviscut en una classe o compartit una lectura; per a després cadascú seguir el seu camí perquè cadascun de nosaltres som diferents.

De vegades dins de l’escola ens trobem amb un encreuat de camins i no sabem quin escollir (tècnics, metodològics,...).

Com a mestres ens hem de motivar davant del llarg camí, mica en mica hem de trobar el camí més segur i fàcil amb l’ajuda de la confiança i amb la interacció dels altres.

Al llarg de tota la vida i en el procés d’aprendre són molt importants les persones que ens envolten. Així com l’ajuda, el saber compartir, l’empatia, experimentar, viure,... i gaudir tots els moments bons i menys bons amb els qui ens envolten.

La vida és un camí que encetem al néixer i anem dibuixant al llarg de la vida. Els mestres tenim quelcom a dir i a fer per ajudar a dibuixar el camí dels infants, acompanyant, donant la mà, fent costat, engrescant, obrint , mostrant noves vies, encenent la flama, despertant emocions i respectant les seves opcions de vida.

Per una educació que ens ensenyi a superar els aspectes negatius de la nostra cultura (soledat, insolidaritat,...).

Els aprenentatges són llargs com els camins però si els fem plegats, donant-los les mans es fan més amens i funcionals.

Per educar és important interactuar. Per interactuar cal obrir-se, transmetre emocions, compartir amb els alumnes. “Jo ensenyaré, ensenyeu-me vosaltres”.

L’educació és un camí llarg, de vegades complicat. Dura tota la vida i ens omple de molts bons moments. Ens millora com a persones, ens emociona i ens posa en relació amb els altres.

Imatges molt agradables d’atreviment, llibertat, camins per seguir amb tots els que som i podem millorar.

Hem de motivar als nostres alumnes perquè puguin desenvolupar-se a la vida adulta. En aquest procés des de la infància fins al batxillerat hem de ser referent, model, ajuda,recolzament, estímul, punt d’orientació i confiança davant el seu aprenentatge.

Ser molt propers, viure a l’escola en família.

Ensenyar tot educant i aprenent, és desvetllar en l’alumnat tots els sentits a flor de pell per acompanyar-los en una part del seu camí de vida.

Il·lusió, passió, alegria, sentiments, equip, companyerisme, aprendre, créixer, acompanyar, potenciar, fer camí, pas a pas, superant petits obstacles, gaudint...potser deixant empremta. Sempre fent camí i impregnant-nos de la grandesa de la infantesa.

Una imatge d’una llarga carretera i unes cames que inicien el camí... em suggereix camí obert per arribar a...

Una imatge d’uns bancs a la vora del mar i uns velers davant. Nosaltres, els bancs, tenim una experiència àmplia, tenim uns coneixements ferms. En canvi , els nens son com velers, fàcils de moure pel vent. Aquí està el repte, ser capaços de moure a bon port els velers, aconseguint uns nens i nenes autònoms i democràtics, amb un pensament crític.

Un llarg camí que hem de recórrer treballant amb totes les nostres possibilitats. Ens ha de permetre imaginar, volar, compartir... Algunes vegades el camí és fosc, difícil, divers però compartir em dóna llum, ens ajuda a estimar a construir-nos.

Gràcies per aquests regals en forma de text!

Fins la propera,
Joan Pifarré Vidal