CONFERÈNCIA VICTOR KUPPERS

El 25 de maig Victor Kuppers va realitzar una conferència a Lleida. Hi ha qui el defineix com un autèntic creador d'entusiasme, ell es presenta com a  formador d'actituds, escriptor i conferenciant, Víctor Küppers ha treballat per empreses com Volkswagen, Endesa, Telefónica o Schweppes. La seva proposta és treure a la llum l'optimisme de la gent i explicar com aquest s'ha de gestionar per afrontar l'actual context de crisis.


Us oferim un resum de les seves propostes que hem trobat a l'hemeroteca virtual de La Vanguàrdia en format entrevista. Diu així:

- ¿Què es valora més avui dia en el món empresarial, l'aptitud o l'actitud?
-L'actitud és molt més important. Hi ha una fórmula que sempre explico i és la següent. Com a professional tu vals la C + H multiplicat per la A.

- ¿Perdoni?-La C són els coneixements, com a professional has de saber com fer les coses. Després hi ha les habilitats, l'experiència. I tot això multiplicat per l'actitud. Què és l'actitud? La manera de ser.Si em preguntes, el coneixement és molt important, les habilitats són també vitals, però el que diferencia un crac d'un chusquero és la seva actitud.

- ¿Creu que les empreses pensen com vostè?-Moltes sí.

- ¿I les altres de perquè es fixen en altres qualitats?-Hi ha empreses que s'han centrat molt en coneixements i habilitats. Tradicionalment, la universitat també ha focalitzat la seva atenció en aquests conceptes. Fixa't en les notes. Qui és el millor? Qui treu un 10. I el pitjor? El que suspèn. Però és veritat que en el món empresarial després hi ha qui s'adona que la persona que té un 9, no té el sentit de l'humor d'una altra persona, o la capacitat de comunicació. I els del quatre, tenen unes habilitats socials fantàstiques, és bona persona, etc. A la vida és molt més important l'actitud que els coneixements i les habilitats.També et dic que si ets un inútil i estàs molt motivat, ets un perill.Si no saps, no toquis.

- Qui ha de ensenyar-nos a modelar la nostra actitud?-Tu mateix. Hi ha una part important que és genètica. Un 50 per cent. La resta, ets tu. És un treball interior.

- ¿Creu que els instituts haurien de cursar l'assignatura d'intel · ligència emocional?-Sí, i cada vegada ho fan més. Es tracten coses com el treball en equip, la comunicació, l'esforç, la perseverança, etc. Hi ha qui ho fa des del parvulari. Ensenyen a ser alegres, optimistes, entusiastes ...

-Hi ha qui opta per un altre tipus d'ensenyament. La competitivitat, l'èxit ...-Avui discutien a la meva classe perquè hi havia una persona no volia deixar els apunts a un company. Aquí tots som un producte, tu ets el meu rival. Aquesta competitivitat que es fomenta a les escoles de negocis es trasllada a l'empresa. No hi ha companys, hi ha competència. És greu. Un alumne em va arribar a dir un dia, "en quin món viuríem si penséssim en l'altre". Aquesta és la mentalitat de molta gent que va a la universitat. I els valors?

- Qui ens està imposant aquesta mentalitat?-L'entorn, vivim en una societat que premia el que tens i no el que ets. Vivim en un món en el que vals el que tens, per això hi ha tanta frustració. Ens han fet creure que tots podem tenir-ho tot, i la gent es frustra. Fixa't en el model consumista que tenim. Tu, per exemple, t'ha felicitat algú pel teu sentit de l'humor?

-Alguna vegada, altres no ho suporten.-Et feliciten perquè tens un cotxe, o perquè treballes aquí. No solen felicitar pel que ets, sinó pel que tens.

- Només les empreses valoren més l'aptitud que l'actitud?-El bo que té aquesta crisi és que la gent s'està començant a plantejar moltes coses. Moltes. Són moltes les empreses que comencen a parlar de felicitat, encara que sembli una paraula cursi. Cada vegada són més les empreses que es preocupen per la felicitat dels seus empleats. I aquí és on entra el meu treball. Les empreses em contracten perquè volen que la gent estigui més motivada, perquè han vist que el rendiment és molt millor.

- ¿Quin és el principal error en què cauen les empreses amb els seus treballadors segons el que li han transmès en aquestes xerrades?-Que en realitat no creuen en els seus trabajadotes, una cosa és el que diuen, i una altra el que fan. Hi ha empreses que asseguren que les persones són la seva raó de ser, i després no s'ho creuen. Tractes malament als empleats, pagues malament, ets agressiu, i després pretens que estiguin motivats. Amb una xerrada la gent no té prou, la gent es motiva per com la tractes, per si et preocupes per ella.

- ¿Què li transmeten els treballadors amb els quals ha estat?
-Angoixa, veig la gent molt angoixada, i amb raó. Tothom transmet, el que passa és que hi ha gent que transmet 30.000 watts i altres que van fosos. Si juntes tots els problemes professionals i personals que puguem tenir és lògic que les persones estiguin més desanimades, perquè hi ha un entorn que desanima molt. Però a part de l'entorn és molt important tenir en compte que tu ets responsable del teu bombeta, tu també has de fer un esforç per ser més positiu, pro actiu i veure el costat bo de les coses i ser més entusiasta, no tot està en mans de l'entorn.Tens la responsabilitat de la teva vida.

-Som especialistes en culpar els altres de les nostres desgràcies.-L'actitud del ploriqueig és molt hispànica. Estem molt acostumats a la queixa fàcil, la culpa és de Zapatero, de Rajoy, del Govern o del meu veí.

- Estem pecant de victimitas amb la crisi?-Sí, som uns ploramiques, tot el dia plorant. Hi ha coses que no pots controlar, això està clar. La pregunta és, què fas per millorar el que realment pots canviar? Això suposa un esforç i potser no tots estan acostumats.

-Abans la cultura de l'esforç era més sòlida, sembla que anem a menys.-Totalment, els nostres avis o pares tenen una altra mentalitat.Ens hem acomodat i això ens frustra i ens amarga. Sempre dic mig en broma que hi ha gent que és "del costat fosc". I després hi ha altres persones que decideixen ser al costat on hi ha llum.

- Podem passar de les ombra a la llum amb facilitat?-Quan ets al costat fosc sempre surt el "és que". S'ha de passar al "jo què puc fer per". Si plores, t'enfonses, has de pensar en el que realment pots fer per solucionar les coses. És el que en el llibre anomeno la Vall de les Excuses, és a dir, que la culpa del que ens passa és sempre dels altres o de les circumstàncies, mai la nostra. És molt més fàcil posar una excusa de posar els mitjans.

- Quina és la pregunta que ens hem de fer constantment?- Quin és el teu objectiu a la vida?

- ¿Aquesta és la pregunta o ara m'està entrevistant vostè?-Les dues coses.

-Ser feliç, suposo.- Que cursi! D'acord, ser feliç. Encara que sigui cursi és l'opció que tothom triaria. El tema és, per ser feliç què vols? I això és el que t'has de preguntar perquè sinó t'ho imposarà l'entorn. I l'entorn et dirà que has de ser cap de departament. I que per ser feliç has de tenir un cotxe, i per a això treballar 18 hores al dia.

- ¿I per a vostè que és ser feliç?-Treballar a la universitat, poder anar al Barça, unes braves, jugar a tennis o dedicar molt de temps als meus fills. No sé, per dir alguna cosa. O poses tot això en la teva vida o seràs un desgraciat, per això ens hem de parar a pensar de tant en tant.

- ¿Posar la nostra felicitat en mans de factors externs és igual a ser un desgraciat tota la vida?-Sí, totalment, i és el que passa amb molta gent. El problema és que només ens parem a pensar en aquestes coses quan la vida et dóna un cop. Però això no ho dic només jo. Valentí Fuster fa temps que diu que ens hem de parar a pensar perquè estem en un món de bojos. Crec que és important, estem molt bojos. La Comunitat Europea va alertar que el 2020 la primera malaltia als països occidentals serà la depressió. La gent intel · ligent no és que no s'equivoqui, és que aprèn dels errors.

- Per què creu que la gent està tan angoixada?-Perquè estem en un món on tenim de tot i no som feliços.Perquè la cultura del tenir ens fa eternament insatisfets. Estem en mans de les multinacionals, i això significa una infelicitat contínua.

- Què és l'èxit per a vostè?-L'assoliment d'objectius que realment valen la pena per a tu.Això és la felicitat.

-Li he preguntat per l'èxit ...-L'èxit és ser feliç. Si fas a la vida allò que vols, seràs feliç i això és un èxit. Èxit és tenir una vida amb sentit, plena.

- ¿Quina fórmula creu que han d'utilitzar les empreses per encomanar entusiasme en temps de crisi?-Primer, ajudar a la gent que està angoixada, i hi ha moltes formes de fer-ho. I segon, fer veure que no només és un problema de l'entorn o del deute grec, sinó que nosaltres podem estar alegres en aquest entorn.

- Com poden ajudar a la gent angoixada?-Tractant-les com a persones. Hi ha molts treballadors que et confessen que són tractats com un número o una merda directament. Cal tornar a utilitzar paraules com "gràcies" o "per favor" per evitar que desapareguin del diccionari de les empreses.

- "No neews, good neews"-Però això és molt trist. Cal que de tant en tant et donen les gràcies per la feina que fas, o si ho traslladem en l'àmbit familiar, que et diguin que et volen. Que et felicitin per la feina ben feta és un xut molt més gran que el sou que et paguen.

- Per què creu que costa tant?-Perquè no entenen el perquè cal donar les gràcies, "gràcies de què, si ja et paguem i sóc el teu cap". Al final haurem d'explicar als nostres néts què significa l'expressió si us plau. Això ha fet que la gent ja no pensi en l'empresa, pensa en si mateix. Però és que l'empresa l'hi ha guanyat. Som éssers humans, necessitem afecte i sentir-nos estimats.

- Quin és el gran repte que té les empreses en el segle XXI?-Mantenir el talent. Al final, el més important de les empreses són les persones, i per a això cal mantenir el talent.

Font original : La Vanguàrdia