LA TECNOLOGIA SUMA I MOTIVA L'APRENENTATGE

Una companya docent, la Montse, m'ha fet arribar aquest interessant article i entrevista realitzada a Rosa Liarte. Aquesta docent de l'IES Cartima ha estat seleccionada entre les docents més innovadores. A la porta de classe un cartell avisa: «Permès el mòbil», considera les tecnologies un aliat en l'educació.

El seu nom és dels que 'sonen' en xarxes socials i és fixa en xerrades, ponències o cursos sobre noves tecnologies aplicades a l'educació. A www.leccionesdehistoria.com té penjats els temes que prepara per als seus alumnes i que qualsevol persona pot consultar. Una manera amena d'estudiar la caiguda de l'imperi romà o l'Europa del Renaixement: apunts en PDF, enllaços a mapes interactius, lliçons resumides en SlideShare o explicacions a través de YouTube. Les classes de Geografia i Història de Rosa Liarte Alcaine a l'IES Cartima són de tot menys avorrides. Els alumnes utilitzen amb normalitat les tauletes. I qui no en té, agafa el mòbil. Aquí no hi ha cartells prohibint l'ús d'aparells electrònics. Natural de Fuengirola, de 32 anys, va estudiar a l'IES Les Llacunes i Història a la UMA. Va aprovar les oposicions el 2010, la segona en puntuació. Té la seva plaça definitiva en el mateix institut on va estudiar, però des del curs passat està en comissió de serveis a l'IES Cartima. La Fundació Amancio Ortega l'ha seleccionat entre els deu professors espanyols més innovadors. El proper dia 20 d'aquest mes es donarà a conèixer el guanyador o guanyadora.

"La norma habitual en els instituts és la prohibició dels mòbils, aquí en canvi estan permesos ..."

"El mòbil és una eina més de treball, no només no estan prohibits, sinó que es treballa activament amb ells. A l'institut no tenim llibres, que se substitueixen per tauletes o mòbils."

Imagino que no haurà estat fàcil implantar aquesta metodologia. ¿Hi va haver molta oposició per part dels pares?

L'institut es va obrir l'any passat i ja teníem planificada aquesta metodologia. Em vaig venir aquí en comissió de servei perquè José María (director) em va deixar llibertat per treballar. Va apostar per mi cegament. Hi va haver moltes famílies que se'ns van tirar a sobre. Va ser necessari molt diàleg i pedagogia perquè fossin acceptant aquesta metodologia. A dia d'avui, que estem en plena escolarització, hi ha alguns pares que es van buscant un altre centre, però també tenim una llista d'espera de molts altres que confien en el nostre mètode.

A què creu que es deu aquest rebuig?

Tot canvi del que és la nostra zona de confort és problemàtic. L'alumnat està fent alguna cosa al que no està acostumat i això sempre porta un temps d'adaptació.

Coincidirà amb mi en què molts professors no estan preparats per a un ús tan intensiu de les noves tecnologies a classe ...

Quan vam començar al setembre donem un curs intensiu en TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) als companys i sobre l'avaluació dels projectes. També tenim un programa de mentorització: els companys nous entren a classe amb mi i van aprenent la metodologia, i després ells s'ho passen a altres en un efecte 'cascada'.

Hi ha moltes famílies que no tenen accés a Internet, o no s'ho poden permetre, no pot això obrir una bretxa digital a classe?

En el nostre institut, que està a l'estació de Cártama, es donen tots els supòsits, des de nens que viuen aïllats en el camp sense Internet a altres amb pares treballant al Parc Tecnològic i que aposten per les noves tecnologies. Al centre tenim fibra òptica, hem invertit en comprar pastilles, els alumnes poden treballar aquí abans de classe i dos dies a la setmana l'associació de pares obre la biblioteca perquè puguin venir a estudiar connectats a Internet.

Utilitzant només eines digitals, no es poden perdre aspectes com la cal·ligrafia o l'ortografia?

La cal·ligrafia o l'ortografia de l'alumnat s'aborden en Primària. Però utilitzar les eines digitals no vol dir no tenir cura l'ortografia. Jo corregeixo als meus alumnes quan trobo alguna falta.

L'escola pública és una escola integradora que atén la diversitat. En aquests casos, com es pot compaginar l'eina digital amb aquestes necessitats especials?

Sí, com diu, l'escola pública és integradora i jo mateixa tinc a classe a dues alumnes cegues, i es donen tot tipus de supòsits. Aquí la tecnologia ens ajuda a detectar les dificultats. Com treballem la classe invertida, l'alumne veu a casa els vídeos tutorials amb l'explicació del tema, totes les vegades que necessiti. Jo puc conèixer en quins punts té més dificultat ia classe es recolzen més aquests aspectes.

I l'alumnat, ho veu vostè més motivat?

Només li poso un exemple. Com que sóc secretària, de vegades m'entretinc en qüestions administratives i arribo tard a l'aula. L'altre dia que em retardava va venir un noi per dir-me que m'estaven esperant a classe.

Estar seleccionada entre els deu docents més innovadors ¿una sorpresa?

Sí, una gran sorpresa ... Em vaig presentar a més a última hora i, la veritat, sense cap propòsit. Estar entre els finalistes és ja un premi, he vista la llista de companys i companyes i són gent molt vàlida, crec que tots som ja guanyadors. Després m'ha sorprès veure que hi ha gent que em valora i que aprecia el meu treball. Sap, he plorat molt, he tingut moltes frustracions i m'he sentit molt incompresa en tractar d'introduir les noves tecnologies a l'escola.

Una revolució sense marxa enrere ...

Sí, l'escola del futur no s'entén sense el suport digital. A més, és una revolució que va més ràpid del que podem assimilar. Per això és tan important la formació dels professors. Jo ja no concebo una classe sense tecnologia.

FONT: diariosur.es