Fa uns anys, Jeff Bezos (fundador i director executiu d'Amazon.com) donava una conferència als graduats de la Universitat de Princeton de Nova Jersey (USA). I paradoxalment en ella no va parlar de comerç electrònic, estratègies empresarials o de com gestionar una de les majors empreses comercials del món. La part més profunda i emotiva del seu discurs poc tenia a veure amb tot això.
Jeff Bezos va compartir amb el seu auditori una història personal que va viure als deu anys al costat dels seus avis, i que li va marcar profundament en deixar a la seva àvia plorant. Ja a aquesta tendra edat, era ben palesa la facilitat i enorme capacitat matemàtica de Jeff, que solia entretenir-se realitzant tot tipus de càlculs mentals.
Aquell dia, mentre viatjava en el cotxe amb els seus avis, li fastiguejava enormement el fum dels cigarrets que la seva àvia fumava. Així que disposat a donar una lliçó, es va dedicar a calcular el nombre de cigarrets que la seva àvia fumava, el nombre de calades que donava a cadascun dels seus cigarrets i preguntant a la seva àvia des de quan fumava, va realitzar un càlcul mental tenint en compte el risc per a la salut que suposa cada calada. Una vegada finalitzat el seu càlcul, orgullós li va etzibar a la seva àvia:
"Per fumar, de moment has reduït ja la teva esperança de vida en nou anys".
Però la reacció de la seva àvia al seu comentari, no va ser la que Jeff esperava. De sobte la seva àvia es va posar a plorar desconsoladament.
En aquell moment el seu avi va parar el cotxe a un costat de la carretera i li va fer baixar del cotxe. I llavors, després d'un moment de silenci, mirant-lo fixament als ulls, li va dir amb calma:
”Jeff, algun dia entendràs que és més difícil ser amable que ser intel·ligent".
I aquella lliçó que el seu avi li va donar als deu anys ha acompanyat des de llavors a l'ara
multimilionari empresari.
Quina gran veritat! De vegades guiats pel nostre ego, l'única cosa que pretenem és quedar com a persones intel·ligents, encara que en ocasions impliqui passar per sobre dels sentiments d'altres persones. La grandesa i la dignitat estan sempre més relacionades amb l'amabilitat que amb la intel·ligència. I per descomptat és una prova de maduresa situar sempre a l'amabilitat per sobre dels nostres anhels de demostrar l’ intel·ligents que som.
LA INTEL·LIGÈNCIA ÉS UN DO, L'AMABILITAT ÉS UNA ELECCIÓ.
FONT: www.skomodo.es
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada