Mentre a Estats Units al voltant del 9% dels escolars han estat diagnosticats amb Trastorn de Dèficit atencional amb hiperactivitat (TDAH) ia Xile al voltant d'un 5%, a França tot just un 0,5%. Quin és el motiu?
La terapeuta familiar nord-americana i doctora en psicologia, Marilyn Wedge, va explicar en una columna al portal especialitzat Psychology Today, que a Amèrica del Nord "els psiquiatres consideren al TDAH com un trastorn biològic amb causes biològiques, de manera que el tractament escollit és també biològic: medicaments psicoestimulants com Ritalin i Adderall ".
En canvi, assenyala l'especialista, "els psiquiatres francesos, veuen el TDAH com una condició mèdica que té causes psicosocials i situacionals", això vol dir que en lloc de tractar els problemes de comportament amb medicaments, els professionals parisencs se centren en el context social del nen. D'aquesta manera, el problema es tracta amb psicoteràpia o teràpia familiar. "Aquesta és una manera de veure les coses molt diferent a la tendència nord-americana (que s'acosta molt a la xilena) d'atribuir tots els símptomes a una disfunció biològica, com un desequilibri químic en el cervell del nen".
A més, la professional explica que en general, a França no s'utilitza el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM). Segons el sociòleg Manuel Vallee, la Federació Francesa de Psiquiatria ha desenvolupat un sistema de classificació alternatiu anomenat CFTMEA (Classification Française des Troubles Mentaux de L'Enfant et de l'Adolescent), llançat per primera vegada el 1983 i actualitzat el 1988 i 2000. "L'enfocament de CFTMEA és identificar i abordar les causes subjacents dels símptomes psicosocials dels nens", explica.
"En la mesura que els metges francesos tenen èxit en trobar i reparar el que ha anat malament en el context social del nen, menys petits qualifiquen per al diagnòstic de TDAH. D'altra banda, la definició de TDAH no és tan àmplia com en el sistema americà, que, al meu parer, tendeix a 'patològiques,' gran part del que és el comportament normal de la infància. El DSM no considera específicament les causes subjacents. Per tant, porta als metges donar el diagnòstic de TDAH a un nombre molt gran de nens simptomàtics, encoratjant al mateix temps a tractar als nens amb els productes farmacèutics "complementa l'experta.
Alimentació i estil de vida
D'altra banda, Wedge diu que el sistema parisenc té en compte factors com l'alimentació, ja que alguns colorants artificials i preservants puguin afectar la conducta dels menors. "Als Estats Units, l'enfocament estricte sobre el tractament farmacèutic del TDAH, anima els metges a passar per alt la influència de factors dietètics sobre el comportament dels nens", explica.
A més, assenyala que a França també influeix l'estil de criança dels pares, que es caracteritza per establir límits clars. Ella afirma que és molt difícil que en una família francesa, un nen mengi entre àpats, ja que la majoria ha après que els àpats són cada 4 hores i que han d'esperar pacientment si els dóna fam a una hora que no correspon.
"Com a terapeuta que treballa amb nens, té perfecte sentit per a mi que els nens francesos no necessiten medicaments per controlar el seu comportament, perquè aprenen autocontrol d'hora en les seves vides. Els nens creixen en famílies en què les regles són ben enteses, i hi ha una jerarquia familiar clara. En les famílies franceses, els pares es fan fermament càrrec dels seus fills, al contrari de l'estil de la família nord-americana, en què la situació és molt sovint viceversa ", finalitza.
FONT: http://www.biobiochile.cl/2013/06/03/por-que-casi-no-hay-ninos-franceses-hiperactivos-o-con-deficit-atencional.shtml
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada