Navegant per la Viquipèdia hem retrobat al gran filòsof Sòcrates, pare de la filosofia occidental.
Per molts Sòcrates és un gran mestre, especialment per Plató que va ser un dels seus joves deixebles.
Sòcrates acostumava a dir que el seu coneixement es limitava al fet de ser conscient de la seva pròpia ignorància. Sòcrates creia que el fet d'obrar malament era una conseqüència de la ignorància, i que aquells que ho feien no sabien com fer-ho bé. Sòcrates només assegurava conèixer "l'art de l'amor", que connectava amb el concepte de l'"amor a la saviesa", és a dir, la filosofia. D'ell també s'han recollit aprenentatges que ens parlen de l'ètica, com a exemple us deixem aquesta història: ELS TRES FILTRES
Sòcrates, a més, va proposar un mètode per solucionar conflictes i per trobar la justa veritat a partir del diàleg.
El mètode és descrit per primer cop per Plató als "Diàlegs socràtics". Per solucionar un problema, es divideix en una sèrie de qüestions, les respostes a les quals permeten a l'interessat trobar gradualment la resposta que buscava. La influència d'aquest mètode és patent a l'ús actual del mètode científic, al qual les hipòtesis són el començament per arribar a trobar la llei física que segueix l'observació.
Com a exemple d'ús del mètode socràtic, podem pensar en algú que vulgui jutjar les seves creences. El mètode socràtic ajudaria a fer-ho, eliminant successivament les creences que porten a una contradicció mitjançant el mètode reducció a l'absurd. Així, primer caldria proposar una tesi determinada. Sòcrates respondria explicant quines premisses prèvies i de conseqüències lògiques posteriors comporta aquesta tesi. El seu interlocutor pot haver d'acabar acceptant que hi ha una contradicció, perquè s'arriba a un resultat oposat al que deia la seva tesi original. D'aquesta manera, l'interessat es veu obligat a posar en dubte la validesa de les seves creences.
Un cop, Sòcrates va dir:
" Sé que no em creuràs, però la forma més alta d'excel·lència de l'home és posar en dubte a un mateix i als altres".
El mètode seguit consta habitualment de tres fases:
- La fase de prejudici: l'interlocutor creu que té raó sobre allò que diu. El filòsof debat la idea fent preguntes a l'interlocutor fins que aquest arriba a la conclusió que estava equivocat i que necessita corregir-ho. Aquesta fase és la que es coneix pròpiament com a mètode socràtic o d'elenchus.
- Maièutica: lliure de prejudici, es convida l'interlocutor a debatre de forma més profunda el tema. Aquesta fase està basada en la idea, més platònica, de que el coneixement està latent en la consciència humana. El filòsof, tal i com fa la llevadora amb els nounats, ha d'ajudar el seu interlocutor a fer néixer la veritat. Les bones preguntes són la gran eina.
- Aletheia: quan s'arriba a la veritat (del grec: ἀλήθεια, veritat). És l'última passa, l'interlocutor desemmascara la veritat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada