En Jordi un bon mestre dedicat a les llengües estrangeres ens proposa la lectura d’un article (EL PAÍS) del periodista J.A. Unión. Parla de la importància del llenguatge en la formació de les persones però sobretot parla del tipus d'aprenentatge per fer-lo més funcional. Diu així:
El Govern vol augmentar les hores de classe que reben els alumnes de primària i secundària d'assignatures instrumentals: matemàtiques, ciències i, sobretot, llengua.
La majoria d'experts estan d'acord en la importància cabdal de la lectura i l'escriptura, no només en si mateixa, sinó com a clau per accedir a la resta d'habilitats que tracta de transmetre l'escola. No obstant això, molts insisteixen que més important i imperiós que el quant és fixar-se en el què i el com, és a dir, revisar uns continguts que empenyen cap a ensenyaments massa centrades en la repetició d'estructures descontextualitzades o en la memorització de teories gramaticals.
"Sovint es diu que llegir és una tècnica que s'aprèn en un o dos cursos, s'actua com si el gust per llegir fos una característica que forma part de l'equip de sèrie dels individus, es creu que l'aprenentatge de la lectura és qüestió de l'àrea de llenguatge, o que llegir és un hàbit ", escriu la professora de la Universitat de Barcelona Isabel Solé a l'últim número de la Revista Iberoamericana d'Educació, presentat la setmana passada a Salamanca durant el Congrés Iberoamericà de les Llengües / Llegir . és.
I afegeix Solé que són aquestes creences les que condueixen a un ensenyament que ajuda a assolir uns nivells mínims de lectura, però que no són suficients.
Si del que es tracta és que els joves comprenguin i puguin utilitzar amb habilitat el que llegeixen, que siguin capaços d'expressar-molt bé oralment i per escrit en contextos diversos, per a què tanta gramàtica i tanta sintaxi?, Per a què tant sintagma nominal i tant complement?, es pregunten molts especialistes des de fa anys.
"Estem formant un exèrcit de petits filòlegs analfabets, que distingeixen l'estructura morfològica d'una frase però no comprenen el seu significat", deia en aquest diari, després de la publicació de l'Informe Pisa de 2006, l'escriptor Luis Landero.
No obstant això, molts estudiosos defensen que la reflexió sobre la llengua-el que implicaria entre altres coses la gramàtica-, és fonamental per adquirir un ús molt avançat de la llengua. Potser la solució passa per "l'elaboració d'una gramàtica pedagògica", com proposa Solé. Es tractaria d'un text unificat que acabés amb la dispersió actual (les diferents teories resulten en un caos de materials didàctics) i triés els punts bàsics per fer possible aquesta reflexió. Però rebutjant "l'ensenyament centrat en la memorització de definicions i en exercicis d'identificació de categories gramaticals aïllades i d'anàlisi sintàctica", i portant aquestes gramàtiques escolars molt més cap als anàlisi del discurs, les seves funcions, les seves categories, escriu la docent de la
Universitat de València Carmen Rodríguez Gonzalo.
De fet, una altra clau insistentment assenyalada és la d'ensenyar els diferents nivells de lectura: no és el mateix fer una recerca per Internet, llegir un text de física per estudiar, les instruccions del forn per encendre'l o una obra literària per plaer. Això, a més d'utilitzar textos reals des dels primers passos, amb idees que tinguin a veure amb la vida del nen, "amb un sentit, un propòsit i una intenció", assegurava divendres l'orientadora escolar Pilar Pérez Esteve. Junta a ella, durant el congrés, la professora de la Universitat Nacional de la Plata Mirta Castedo insistia que potser moltes de les dificultats dels nens d'entorns desfavorides a l'hora d'aprendre llengua es resoldrien tenint en compte els seus contextos a l'hora de
proposar idees i textos per a l'aprenentatge.
I això ho han de fer només els professors de Llengua i Literatura? Per a molts experts, és una missió que és competència dels docents de totes les àrees, i per això defensen que reforçar-va més enllà d'augmentar les hores. Al congrés de Salamanca es va abordar aquest tema a la taula rodona titulada Llegir per aprendre en ciències. En ella, el professor de secundària Luis Balbuena va mostrar com aprendre matemàtiques a partir del Quixot, i el també professor del mateix cicle Mariano Martínez Gordillo va defensar l'ús de textos periodístics per aprendre ciència, per la seva interdisciplinarietat, capacitat per plantejar debats controvertits, entretenir i divulgar amb senzillesa i metàfores.
FONT: http://sociedad.elpais.com/sociedad/2012/09/09/actualidad/1347207461_664503.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada